Resultats de la cerca
Es mostren 1915 resultats
radiotècnia
Electrònica i informàtica
Tècnica de la transmissió a distància d’informació (so, imatge, senyals, dades, etc. ) per mitjà d’ones radioelèctriques o hertzianes.
Tota transmissió necessita un emissor i un receptor L’emissor té la funció de transformar la informació a transmetre en senyals elèctrics i aquests en ones electromagnètiques mitjançant l’antena Les installacions destinades a l’emissió constitueixen l' estació emissora o, simplement, emissora El receptor capta les ones de l’emissió mitjançant l’antena i les transforma en senyals elèctrics, i amb aquests restitueix la informació inicial Per a poder dur a terme la transmissió esmentada i alhora permetre l’existència de diverses emissores simultàniament, hom recorre a la modulació d’una…
Felip III de Castella
Història
Rei (1598-1621) de Castella, de Catalunya-Aragó (Felip II) i de Portugal (Felip II).
Fill de Felip II de Castella i de la seva quarta muller, Anna d’Àustria El seu pare s’esforçà a educar-lo per a les tasques de govern, però en restà descoratjat per l’abúlia i el desinterès del seu hereu Aquest, en arribar al tron, confià immediatament els afers a un privat, Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja , futur duc de Lerma, el qual aprofità les seves atribucions gairebé omnímodes per a beneficiar parents i amics i per a enriquir-se escandalosament El rei anà a València tot seguit hi jurà els furs tanmateix, no hi tingué corts fins el 1604 i hi contragué…
Sant Miquel de les Masies de Nargó (Coll de Nargó)
Situació Petita església rural de nau i absis, força reformada i restaurada fa pocs anys ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada al cim del tossal de Sant Miquel, que es dreça a la riba dreta del Segre, prop del llogaret de les Masies de Nargó, a la banda sud-oriental del terme Mapa 34-12291 Situació 31TCG598689 Entre els quilòmetres 37 i 38 de la carretera d’Isona a Coll de Nargó, a mà esquerra venint d’aquesta darrera població, es troba una pista asfaltada que mena a les Masies de Nargó 1 km, des d’on, per un corriol poc fressat i bastant perdedor, s’arriba a la capella uns 20…
Convent de Sant Francesc (Tarragona)
Art romànic
L’establiment de l’orde dels franciscans a Tarragona se situa anys abans del 1242 i consta, segons el cronista N Feliu de la Penya, que el 1249, el bisbe de Vic els donà l’església de Sant Salvador del Corral a fi que, al seu costat, edifiquessin la seva residència conventual Tanmateix, suposant que la fàbrica s’arribés a construir, no sembla pas que la seva utilització perdurés gaire temps, ja que al segle XIV el convent fou traslladat extramurs de la ciutat, dins la zona que comprèn l’actual església de Sant Francesc, a la Rambla Vella, i l’Institut d’Ensenyament Secundari…
Castell d’Orpí
Art romànic
Situació Vista general del castell amb la torre poligonal adossada a una construcció tardana habilitada com a masia ECSA - F Junyent i A Mazcuñán El castell, integrat dins una pagesia, forma, conjuntament amb l’església, el nucli antic d’Orpí, desdoblat en dos grups de cases sobre el torrent de Morei i a la riba dreta de la riera de Carme, al sector meridional de la comarca, prop de l’Alt Penedès Mapa 35-15391 Situació 31TCF813976 S’hi arriba des d’Igualada per la carretera de Vilafranca del Penedès Immediatament després d’haver travessat la Pobla de Claramunt, a mà dreta, es…
Torre de l’Abella (la Riera de Gaià)
Art romànic
Situació Torre circular de defensa, propera al nucli d’Ardenya, construïda una part amb pedra i una part amb tàpia, ara molt malmesa J Bolòs Torre situada al caseriu d’Ardenya, damunt de la riba esquerra del Gaià, per sobre del riberal d’aquest riu Actualment, és difícil de relacionar-la amb cap castell o amb cap lloc de poblament Mapa 34-17446 Situació 31TCF619594 Si anem de la població de la Riera de Gaià a la del Catllar, resta a mà dreta, immediatament damunt de la carretera, poc abans d’arribar al caseriu d’Ardenya JBM-RMUC-JARN Història Aquesta fortificació de l’antic terme…
Poblat alt-medieval de Sant Pere de Gavà
Art romànic
Situació Planta de les estructures de la darrera fase d’aquest establiment situat al jardí de la rectoria Museu de Gavà - Pere Izquierdo Les restes de l’assentament alt-medieval de Sant Pere de Gavà foren descobertes casualment durant la construcció d’una bassa al jardí de la rectoria, darrere l’església parroquial de Gavà Les obres motivaren la primera intervenció arqueològica en aquest sector Posteriorment, hom colgà les estructures excavades a fi de protegir-les Mapa 36-17448 Situació 31TDF167733 Jaciment arqueològic El registre arqueològic indica que una gran àrea prop de l’església havia…
Hèrnia umbilical
Patologia humana
Definició És anomenada hèrnia umbilical la protrusió o la sortida de diversos teixits o segments d’òrgans abdominals cap a l’exterior de l’organisme, a través de l’orifici umbilical, és a dir, l’orifici que es troba immediatament per darrere del llombrígol i que en circumstàncies normals s’obstrueix quan, alguns mesos després de la caiguda del cordó umbilical, els teixits de la zona se cicatritzen completament Els teixits herniats difereixen en cada cas, de manera que poden correspondre al peritoneu parietal —la capa de teixit conjuntiu que cobreix la superfície interna de la…
Sebastià Garcia i Martínez
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra El 1964 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València i fou alumne, entre d’altres, de Joan Reglà, José María Jover, Miquel Tarradell, Emili Giralt, Antonio López i Miquel Dolç El 1966 obtingué el premi extraordinari de llicenciatura Fou becari d’investigació al Departament d’Història Moderna de la UV dirigit per Reglà on, posteriorment i fins el 1972, fou professor ajudant i adjunt interí d’història moderna En 1968-71 exercí el càrrec de director del Collegi Major Lluís Vives de la UV Defensà 1971 la tesi Valencia bajo Carlos II Bandolerismo, reivindicaciones…
Anastasio Chinchilla Piqueras
Historiografia catalana
Historiador de la medicina i metge militar.
Vida i obra És l’autor d’una de les obres més importants de l’erudició biobibliogràfica de l’Estat espanyol del s XIX Abandonà una incipient vocació religiosa que l’havia portat al Seminari d’Oriola, per cursar estudis de medicina a la Universitat de València Encara que obtingué el grau de llicenciat el 1829, no es doctorà fins el 1846 Mentrestant obtingué una plaça com a metge militar i es dedicà a la docència, fet que marcà la seva trajectòria intellectual posterior Com assenyala el seu principal biògraf E Salcedo y Ginestal, Chinchilla ocupà la càtedra d’història de la medicina espanyola a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina