Resultats de la cerca

L’any es va iniciar amb la notícia que tres ministres del Govern del primer ministre Sato Kilman es van passar a l’oposició, entre ells Serge Vohor, ministre d’empreses públiques i rival potencial Aquest reequilibri de forces va deixar el Govern debilitat davant d’una moció de confiança que el líder de l’oposició, Edward Natapei, va presentar al mes d’abril, i per la qual Vohor va ser elegit nou primer ministre la quarta vegada a la seva carrera Al maig, el Tribunal d’Apellacions va considerar inconstitucional la moció de confiança i va reinstaurar Kilman al capdavant del Govern Kilman va…

Al mes d'octubre, el país va celebrar unes noves eleccions legislatives que van portar al poder l'exprimer ministre i expresident Milo Djukanović, líder del Partit Democràtic Socialista DPS, que va obtenir 39 dels 81 escons del Parlament montenegrí El principal partit de l'oposició, el Front Democràtic DF, va obtenir 20 escons, mentre que altres formacions polítiques que defensen les minories croates o albaneses al país també van aconseguir representació parlamentària La figura de Djukanović genera molts recels tant dins com fora de Montenegro, i ha estat investigat diverses vegades per…

El país va viure un any políticament convuls, com ho demostra l’existència del govern més breu des de la seva independència L’1 de gener, encara no s’havia format un govern sorgit de les eleccions del 29 d’octubre anterior No va ser fins al 10 de gener quan finalment tres partits que sumaven 32 dels 63 membres del Parlament Althing van aconseguir formar-lo Així Bjarni Benediktsson, del conservador Partit de la Independència PI, va esdevenir nou primer ministre, amb el suport del Partit de la Reforma PR i del liberal Futur Brillant FB Però, el mes de setembre, Benediktsson va reconèixer haver…

A l'abril, es van celebrar les eleccions legislatives, monopolitzades per l'economia del país Els tres anys de decreixement del PIB, el deute duplicat en l'última dècada i la crispació del Govern sortint entre els conservadors i el partit socialdemòcrata van originar uns resultats que van permetre formar un govern de dreta, gràcies a la coalició entre el Partit del Centre 49 escons, el Partit de Coalició Nacional 37 i els populistes Autèntics Finlandesos 38, que van sumar un total de 124 escons dels 200 possibles El partit socialdemòcrata va perdre 8 escons i va obtenir-ne 34 En el nou Govern…

La publicació dels treballs de la Comissió de la Veritat i la Reconciliació CVR, al juliol, va comprometre la credibilitat de la presidenta, Ellen Johnson-Sirleaf, ja que recomanava la seva inhabilitació pública durant trenta anys per haver donat suport a un dels dirigents guerrillers, Charles Taylor En la seva compareixença davant la Comissió, Johnson-Sirleaf havia admès que havia recaptat diners per a Taylor el 1989, quan es disposava a llançar una ofensiva per enderrocar el règim de Samuel Doe En el document, fruit de tres anys de treball, també es va demanar que es jutgessin vuit…

Aquest mot, que textualment significa ‘estudiant’ en llengua paixtu , designa els grups d’estudiants radicals sunnites  que crearen una de les guerrilles que operaren en la guerra civil afganesa, iniciada després de la retirada de les tropes soviètiques el 1990 Progressivament, anaren dominant el país, fins que  l’any 1996 arribaren a controlar el govern Els talibans aconseguiren arraconar els opositors a les regions perifèriques del país El govern dels talibans només fou reconegut internacionalment per l’Aràbia Saudita i el Pakistan, i es convertí en refugi d’ Ossama bin Laden i d’ Al-Qā‘ida…

Fou fundat el 1971 com a escissió de l’ala radical de l’Ulster Unionist Party UUP encapçalada per Ian Paisley , el qual en fou el líder indiscutible fins a la mort 2014 Partidari de la unió indissoluble d’Irlanda del Nord a la Gran Bretanya i contrari a qualsevol mena de govern autònom o tutela compartida entre el govern de la República d’Irlanda i la Gran Bretanya, durant la dècada dels anys setanta i vuitanta, aliat amb l’UUP aconseguí fer fracassar diverses temptatives en aquesta direcció A diferència de l’UUP, però, el DUP rebutjà les negociacions multilaterals iniciades els anys noranta…

En política domèstica, el règim libi va continuar exercint un ferri control del país que afecta, fins i tot, sectors propers a la cúpula del poder Destaca, per exemple, la suspensió de la impressió del diari Oea , controlat pel fill del líder del país, Saif al-Islam al-Gaddafi, poc després que es publiqués un article que demanava un “assalt final” per combatre la corrupció En política internacional, la principal crisi va ser el conflicte entre Trípoli i Suïssa en matèria de visats Al febrer, el Govern libi va aplicar un veto a l’entrada de ciutadans de l’espai Shengen com a represàlia per la…

El president de Veneçuela va celebrar la nova victòria en les eleccions presidencials del mes d’octubre © Ministerio del Poder Popular para la Comunicación y la Información Gobierno Bolivariano de Venezuela Les eleccions presidencials de l'octubre van ocupar la major part de l'agenda política del 2012, i per primera vegada en uns quants anys es va detectar una relativa incertesa sobre els resultats i el futur polític del país La polarització política va continuar sent molt alta, i més encara en un any electoral en el qual l'oposició va aconseguir actuar com una gran coalició presentant un…

Les eleccions legislatives del 15 de març van provocar una atenció mediàtica global En plena onada d’auge de les opcions populistes a Europa, la possibilitat que el líder xenòfob Geert Wilders s’imposés va inquietar tot el món, però principalment la Unió Europea El seu personalisme i la seva capacitat d’atreure l’atenció van ser els principals elements als quals va haver de fer front el seu principal adversari, Mark Rutte, el primer ministre i líder del Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia VVD, però també els partits d’esquerres Rutte no va dubtar a emprar un llenguatge duríssim en…