Resultats de la cerca
Es mostren 1791 resultats
brillenbass
Música
Terme que designa el signe d’abreviació que indica la repetició alterna de dues notes o acords en valors rítmics iguals.
L van Beethoven Sonata per a piano núm 8 en do m , op 13, I © Fototecacat/ Jesús Alises
Roser Matheu i Sadó
Literatura catalana
Escriptora.
Vida i obra Filla de Francesc Matheu Estudià a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona Collaborà a Claror , publicà poemes a Marinada , De Tots Colors , Feminal , La Publicitat i La Veu de Catalunya , i fou premiada en diversos jocs florals i certàmens literaris Amb el seu marit, el compositor i arqueòleg Antoni Gallardo, recopilà cançons populars que foren aplegades en dos volums de l’Arxiu de l’Orfeó Català La seva producció poètica, caracteritzada per la recerca de la perfecció formal, reflecteix una constant tensió entre els sentits i l’esperit, i reflexiona sobre temes…
,
Ferdinand de Saussure
Ferdinand de Saussure
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Lingüista suís.
Estudià a Ginebra, Leipzig i Berlín Fou deixeble de la neogramàtica Es doctorà a Leipzig el 1880 El 1881 passà a ensenyar a París, i hi romangué fins el 1891, que fou nomenat professor de lingüística indoeuropea a Ginebra Des del 1907 hi impartí també classes de lingüística general Fruit d’aquest darrer ensenyament fou el Cours de linguistique générale , publicat en edició pòstuma el 1916 sobre notes preses a classe pels deixebles de Saussure Ch Bally i A Sechehaye El Cours assolí una gran difusió i se sol considerar com el punt de partida de l’ estructuralisme i, en…
Ryszard Kapuściński
Literatura
Periodista i escriptor polonès.
Es llicencià en història a la Universitat de Varsòvia, i entre el 1959 i el 1981 fou corresponsal de l’agència oficial de notícies polonesa per a l’Àfrica, l’Àsia i l’Amèrica Llatina i més tard collaborà amb Time , The New York Times i Frankfurter Allgemeine Zeitung Cobrí un gran nombre de conflictes contemporanis, molt especialment al Tercer Món, i els seus reportatges aconseguiren una gran acceptació gràcies a l’hàbil combinació de la crònica periodística amb la història i la literatura Alguns dels seus més de vint llibres foren traduïts a una trentena d’idiomes Hom pot esmentar-ne Czarne…
Institut d’Estudis Catalans—Arxiu
Arxiu integrat per diferents fons documentals personals i institucionals, el més voluminós dels quals és el de l’Institut d’Estudis Catalans.
A més de la documentació pròpia, derivada de l’activitat científica de l’Institut i dels seus membres i del funcionament administratiu, disposa de documentació externa, de gran importància i poc coneguda Es tracta d’arxius privats donats a l’Institut pels seus titulars o pels seus descendents D’aquests fons es destaquen els següents Arxiu Esteve Terrades i Illa, format per notes manuscrites, fotografies, correspondència i documents administratius Arxiu Lluís Nicolau d’Olwer, que ha rebut un tractament arxivístic acurat i els seus documents resulten de gran utilitat per a conèixer…
Eduardo González Hurtebise
Historiografia catalana
Historiador i arxiver.
Vida i obra Cursà els seus estudis a l’Escola Diplomàtica i fou deixeble d’Eduardo de Hinojosa L’any 1899 ingressà per oposició en el cos d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs Successivament, treballà als arxius d’hisenda de Girona, Tarragona i Osca, per a passar el 1905 a l’Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona, del qual fou director d’ençà del 1911 A l’agost del 1909, encara que exercia a l’ACA, fou nomenat director interí del Museu Arqueològic de Barcelona per defunció d’Antoni Elias i de Molins, càrrec que deixà a l’agost del 1911 en ocupar-lo Constantino Ballester Com a historiador,…
Vicent Ripoll i Primo
Historiografia catalana
Historiador i apotecari.
Estudià a la Universitat de Granada, on es llicencià el 1941, i després obtingué el doctorat a la Universitat de Madrid amb la tesi El jardín botánico de Valencia , que mai no es publicà Feu d’apotecari al seu poble nadiu 1941-48, i, després, a València Fou collaborador del Consejo Superior de Investigaciones Científicas a la Secció Històrica de Ciències Naturals El 1963 resultà elegit per a ingressar a la Reial Acadèmia de Medicina de València, pronunciant el discurs de recepció “Historia de la Real Academia de Medicina de Valencia” 27 de maig de 1966, editat per la institució el mateix any…
moviment contrari
Música
Relació que s’estableix entre dues veus que es desplacen simultàniament en direccions oposades; així, si una veu descendeix, l’altra ascendeix, i viceversa (ex.1).
Moviment contrari exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises L’ús del moviment contrari es considera un dels recursos més importants per tal d’aconseguir la independència melòdica de les diferents veus que componen un contrapunt D’altra banda, el moviment contrari, a diferència dels moviments directe i oblic, no és objecte de cap restricció per part de la teoria harmònica També es denomina ’per moviment contrari’ la versió d’un tram melòdic produïda de resultes d’invertir la direcció dels intervals així, si la versió inicial havia efectuat una 2a asc i una 5a des, la versió per moviment contrari…
Joaquim García-Parreño i Lozano
Teatre
Literatura catalana
Actor, director i autor de teatre.
Seguí la carrera militar, però el 1844 s’inicià com a actor professional al Teatre Principal de València, on estrenà un dels primers sainets valencians, Vicenteta la de Patraix 1845, adaptació d’una peça de Francesc Renart i Arús A partir del 1846 actuà amb regularitat al Principal de Barcelona en sainets de Robrenyo, Renart i altres autors, i al Liceu, en La Passió 1852 Del 1857 al 1862 actuà sovint als teatres Principal i Princesa de València, en què esperonà l’aparició de nous autors dramàtics valencians, com Rafael M Liern Entre el 1869 i el 1879 actuà al Romea de Barcelona com a primer…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina