Resultats de la cerca
Es mostren 1757 resultats
custòdia

Custòdia de la catedral de Barcelona
Art
Peça d’orfebreria on és exposat el Santíssim Sagrament a la veneració pública.
Aparegué al segle XIV com a resposta a una nova necessitat litúrgica, creada a les processons eucarístiques de la festa del Corpus Christi la de presentar al poble de manera ostensible la Sagrada Forma i per això és anomenada també ostensori , que en un primer moment era portada en recipients tancats píxides, copons o calzes N’hi ha de diversos tipus la custòdia turriforme , nascuda en principi de l’adaptació del sagrari en forma de torre per mitjà de l’aplicació d’un cristall o un vericle, que trobà en Enrique Arfe el màxim conreador les de les catedrals de Toledo, Còrdova i…
balança de pagaments
Comptabilitat
Document comptable que recull totes les transaccions econòmiques realitzades en un país durant un temps determinat entre els seus residents i els residents de la resta del món.
La balança de pagaments registra a la columna deutora pagaments les diferents maneres en què la moneda d’un país és facilitada als estrangers en pagar importacions, fer turisme fora dels límits nacionals o efectuar inversions en altres països, per exemple A la columna creditora ingressos registra els camins pels quals els residents a l’estranger tornen aquesta moneda entre altres, en pagar les exportacions, en efectuar despeses turístiques o, simplement, en enviar al país d’origen diners guanyats per treballadors emigrats Aquests diferents orígens i motius de les transaccions han obligat a…
Museu de Lleida

Vista exterior del Museu de Lleida
© Museu de Lleida: diocesà i comarcal (J. V. Pou)
Museu
Institució museística creada l’any 1997 en forma de consorci institucional, integrat per la Generalitat de Catalunya, la Diputació i l’Ajuntament de Lleida, el Consell Comarcal del Segrià i el bisbat de Lleida.
Dins d’aquest ens museístic s’han integrat la collecció arqueològica de la Diputació de Lleida Institut d’Estudis Ilerdencs, hereva de l’antic Museu d’Antiguitats fundat el 1868 els fons de l’antic Museu Diocesà de Lleida, creat el 1893 a partir de la tasca de conservació del patrimoni artístic —portada a terme pel bisbe Josep Meseguer —, i el tresor de la catedral de Lleida També inclou les colleccions aportades pel capítol de la catedral de Lleida i alguns dipòsits puntuals del Museu Nacional d’Art de Catalunya i del Museu d’Arqueologia de Catalunya El Museu de Lleida obrí les…
Torre de Contrast (Argençola)
Art romànic
Situació La torre i la capella del costat recorden un dels primitius centres de repoblament del sector ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Aquesta torre s’aixeca al lloc de Contrast, prop de l’església de Sant Maur Tant la situació com l’itinerari són els mateixos que es descriuen en l’apartat que fa referència a l’església de Sant Maur de Contrast FJM-AMB Mapa 34-15390 Situació 31TCG696048 Història La torre, adossada al mas Cortès, presideix el petit nucli de Contrast, format per tres cases i la capella de Sant Maur Presidia una quadra civil, documentada des del 1241, bé que d’origen més remot com…
Sant Pere de Vilanova d’Éssera
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, del segle XII, amb l’absis ornat amb motius llombards força evolucionats ECSA - JA Adell L’església de Sant Pere és situada a l’extrem sud-est del poble de Vilanova d’Éssera, que apareix flanquejat als seus extrems per dues esglésies, la de Sant Pere al sud i la parroquial de Santa Maria al nord JAA Mapa 31-9 179 Situació 31TBH918137 Història Aquesta església gaudí antigament de caràcter d’església parroquial, com Santa Maria de Vilanova El seu terme comprenia tradicionalment el petit barri que sorgí al seu redós, i a més a més, el veí poble de…
Santa Maria de Puigcerdà
Art romànic
La vila de Puigcerdà té el seu origen a la darreria del segle XII Segons un document datat el 16 de març de 1178, el rei Alfons I de Catalunya-Aragó havia fet traslladar la vila d’Ix a l’indret anomenat Montcerdà Monte Cerdano i concedí al bisbe d’Urgell, Arnau de Preixens, un lloc a la nova vila perquè pogués edificar una església parroquial Cal suposar, doncs, que el temple que es fundà fou la parròquia de Santa Maria de Puigcerdà, de la qual no s’han localitzat notícies documentals fins ben entrat el segle XIII En aquest sentit hi ha constància que els anys 1279 i 1280 el capellà de…
Salvador Aldana Fernández
Historiografia catalana
Historiador de l’art valencià.
El 1960 es doctorà en història de l’art a la Universitat de València, amb la primera tesi presentada sota la direcció de Felip Maria Garín i Ortiz de Taranco, Pintores valencianos de flores Des del 1958 fou professor de geografia i història de l’Escola de Magisteri de València, de la qual arribà a ser el director El 1966 s’incorporà al Departament d’Història de l’Art de la UV, primer com a ajudant de classes pràctiques i després com a encarregat provisional d’una plaça d’adjunt que guanyà al març del 1968 En aquell moment ja havia publicat una vintena d’articles importants en revistes…
Disticha epitaphi comitum Rivipullo quiescentium
Historiografia catalana
Poema panegíric, escrit per l’abat Oliba de Ripoll i dedicat als comtes enterrats al seu monestir.
El poema elogia la figura dels comtes Guifré el Pelós 874-98, fundador del monestir de Ripoll Miró Bonfill, comte de Besalú 968-84 i bisbe de Girona 970-84 Miró, comte de Besalú i de Cerdanya 898-27, i la seva muller Ava † 962 Ermengol, fill de Sunyer de Barcelona i comte d’Osona 940-42 Guifré II de Besalú 927-57, i Sunifred, comte de Cerdanya 927-68 i Besalú 957-68 La data de redacció dels epitafis fou anterior al 1018, quan encara Oliba vivia al monestir, i, per això, no hi figura el comte Bernat Tallaferro de Besalú 988-1020, que fou enterrat també a Ripoll Per a la redacció dels dístics,…
Vida privada
Literatura catalana
Novel·la de Josep Maria de Sagarra, publicada el 1932.
El seu eix temàtic se centra en la decadència moral i econòmica de la família Lloberola, un dels darrers exemples d’aristocràcia barcelonina Els Lloberola, un llinatge noble des del segle XVIII, s’enfronta a la seva ruïna Don Tomàs de Lloberola, els seus fills Frederic i Guillem i els seus nets Maria Lluïsa i Ferran, fills de Frederic són els encarregats d’enderrocar progressivament els principis i la tradició d’un nom que cada vegada té menys significat La via és el mòbil sexual i l’econòmic La resta de personatges que configuren la trama argumental provenen de les relacions de tots ells…
L’art romànic a la Ribagorça
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i altres edificacions militars de la Baixa Ribagorça anteriors al 1300 JE Zamora i J Boix Mapa dels castells i altres edificacions militars de l’Alta Ribagorça anteriors al 1300 JE Zamora i J Boix Al territori històric de la Ribagorça, que s’estén des del Pallars, a llevant, fins a la vall del Cinca, a ponent, podem diferenciar, d’una manera clara, una zona septentrional, organitzada des d’una època molt reculada en valls, i una zona meridional, que s’organitzà aviat com a terra de frontera Els límits entre l’una i l’altra…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina