Resultats de la cerca
Es mostren 2162 resultats
Canvis psicològics en la pubertat. L’adolescència
Al mateix temps que es produeixen els canvis físics propis del període puberal, s’hi genera una sèrie de modificacions psicològiques molt especials, producte, d’una banda, de la pròpia verificació de les modificacions corporals que indiquen el pas de la infància a l’edat adulta i, de l’altra, de les possibilitats intellectuals que ofereix el major grau de maduració del sistema nerviós que es produeix en aquesta època Habitualment, s’empra el terme adolescència per a designar les característiques psicològiques pròpies d’aquesta etapa de la vida El coneixement per part dels pares…
Avantatges de la lactància natural del nadó
La lactància natural es considera més adequada que l’artificial per diverses raons, com ara la composició de la llet, la seva utilitat per a prevenir malalties i perquè proporciona beneficis psicològics La llet elaborada per les mames de la dona té una composició idònia per a cobrir les necessitats del nounat, d’acord amb les característiques de l’espècie humana La composició de la llet d’altres mamífers varia segons les característiques de cada espècie i, així, per exemple, conté més proteïnes com més ràpida és la velocitat de creixement Com es pot observar en la taula, la proporció de…
Herència autosòmica dominant
Genètica
Es parla d’ herència autosòmica dominant quan un gen té un grau d’expressivitat tal, que la seva presència en un sol dels dos cromosomes homòlegs és suficient perquè determini un tret o una malaltia Així, doncs, el tret característic o la malaltia provocada per aquest gen apareixerà tant en els individus homozigots —és a dir, els que tenen la mateixa versió del gen en ambdós cromosomes homòlegs—, com en els heterozigots —és a dir, els individus que tenen una versió diferent o un allel diferent del gen en cada un dels cromosomes homòlegs Hi ha nombroses malalties provocades per una alteració…
Aparell respiratori

La caixa toràcica, amb els pulmons i el cor
Patrick J. Lynch i C. Carl Jaffe (CC BY 2.5)
L’ aparell respiratori es compon d’un conjunt d’estructures la finalitat primordial de les quals és permetre a l’organisme d’obtenir un element vital, l’oxigen que necessiten les cèllules per a mantenir llur activitat, com també d’eliminar el diòxid de carboni, un producte residual d’aquesta activitat Aquesta funció es realitza amb la introducció d’aire atmosfèric en l’organisme per mitjà d’una sèrie de conductes, les vies respiratòries, fins a atènyer els pulmons En aquests òrgans hi ha una xarxa fina i extensa de vasos circulatoris a través de la qual es produeix un intercanvi de gasos…
Sistema nerviós

El cervell
© Fototeca.cat
Anatomia humana
El sistema nerviós consta d’una complexa xarxa d’estructures especialitzades que tenen la missió de controlar i regular el funcionament dels diversos òrgans i estructures corporals tot coordinant llur interrelació i també la relació de l’organisme amb el medi ambient Les estructures que componen el sistema nerviós són complexes i sofisticades En general, es compara l’òrgan nerviós principal, el cervell, amb un gran ordinador, però de fet és a la inversa, perquè els ordinadors més moderns tan sols comencen a acostar-se al complex sistema nerviós, el funcionament del qual depassa el de…
Rússia 2018
Estat
El 18 de març, no per casualitat en el quart aniversari de l’annexió de Crimea, Rússia va celebrar eleccions presidencials Malgrat que les condicions per a presentar-s’hi es van suavitzar relativament per exemple, els independents no han de recollir un milió de firmes per a avalar les seves candidatures, sinó 315000, al final únicament hi va haver vuit candidats Això es deu, en part, al fet que la majoria de partits del Parlament rus no van presentar candidat propi, sinó que van avalar el candidat oficial, Vladímir Putin L’únic independent que va anunciar la seva candidatura, l’empresari i…
Francesc Almela i Vives
Periodisme
Literatura catalana
Historiografia catalana
Erudit, periodista i escriptor.
Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València i s’especialitzà en ciències històriques Fou un dels escriptors i intellectuals més actius del País Valencià durant les dècades del 1920 i el 1930 president de la secció valenciana de Nostra Parla 1921, organisme que impulsava la unitat de la llengua en les diferents terres de parla catalana vicepresident de l’Agrupació Nacionalista Escolar un dels fundadors de Taula de Lletres Valencianes 1927 i director dels tres darrers números de la revista, una de les publicacions culturals valencianes més importants de la preguerra…
, ,
flauta

Flauta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Família d’instruments aeròfons que es caracteritza pel fet de produir el so mitjançant un bisell situat a la seva embocadura, el qual, en dividir el flux d’aire que hi penetra, fa entrar en vibració la part d’aquest que passa a l’interior del tub ressonador, el qual l’amplifica i en permet la modulació.
En la nostra cultura, els instruments més coneguts d’aquesta família són la flauta travessera i la flauta de bec En ser dirigit contra el bisell -amb els llavis o des d’un canal -, l’aire produeix ‘sons eòlics’, als quals s’afegeixen els ‘sons d’escletxa’, generats per l’aire en sortir per una obertura petita -els mateixos llavis del flautista o el canal- La combinació d’ambdues vibracions produeix el so inicial, el qual, un cop tramès a l’aire de l’interior del tub -que actua d’amplificador i estabilitzador del to-, es convertirà en un so potent i estable Les flautes més primitives foren…
Fryderyk Franciszek Chopin

Fryderyk Franciszek Chopin
©
Música
Compositor i pianista polonès.
El seu pare, Nicolas Chopin, professor de francès a Varsòvia, havia nascut a Nancy, on la seva família s’havia installat des de feia dues generacions A vint anys Fryderyk Chopin ja era un pianista complet Anà a Viena, Praga, Dresden i Berlín i s’installà definitivament a París 1830, centre del Romanticisme francès, on desenrotllà una intensa activitat com a compositor i concertista i on es convertí en el professor de l’aristocràcia A la capital francesa es relacionà amb Liszt, Berlioz, Bellini, Rossini, Heine, Balzac i Delacroix, entre d’altres Els anys de vida conjunta amb George Sand 1838-…
Jaume II d’Urgell
Frontispici, gravat al boix, de Jaume II, segons una al·legoria moderna d’Antoni Ollé i Pinell publicada al llibre Jaume II d’Urgell, el Dissortat, de Domènec Carrové Viola
Història
Comte d’Urgell i vescomte d’Àger (1408-14), fill del comte Pere II d’Urgell, el qual ell succeí el 1408, i de Margarida de Montferrat.
Es casà el 1407 amb Isabel , filla de Pere III de Catalunya-Aragó Martí I el nomenà lloctinent al regne d’Aragó, dividit aleshores per les bandositats dels Urrea i dels Luna S’enemistà amb l’arquebisbe Fernández de Heredia, partidari aferrissat dels Urrea, i el seu nomenament fou contestat per molts representants aragonesos, sostinguts pel justícia Jiménez Cerdán Martí el ratificà el 1408, però acabà suspenent-lo pràcticament La mort de Martí el Jove obrí la qüestió successòria i posà en primer terme com a hereu amb millors drets Jaume II d’Urgell, però el rei feu per barrar-li el pas i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina