Resultats de la cerca

Al segle XIX, però, designà les opéras-comiques especialment concebudes com a espectacles lleugers, on la música sovint -però no sempre- estava relacionada amb els balls de moda del moment J Offenbach fou el primer compositor francès que dedicà explícitament algunes opéras-comiques a temes d’una notable frivolitat argumental, arran de la inauguració del seu Théâtre des Bouffes Parisiens, amb motiu de l’Exposició Universal de París 1855 El gènere entusiasmà molts dels visitants de l’Exposició i conegué una gran difusió a través dels grans èxits de les paròdies d’Offenbach Orphée aux Enfers ,…

Desenvolupament enciclopèdic Un primer volum fou dedicat a aspectes generals del Principat descripció física, geologia, flora, espeleologia, etc Des del punt de vista històric destaquen les parts sobre “El comerç i la indústria de Catalunya”, elaborada per Frederic Rahola i Tremols, l’“Etnologia”, a càrrec de Salvador Sanpere i Miquel, i, sobretot, la “Descripció política-històrica-social”, escrita pel mateix Carreras i Candi i que, de fet, constitueix una autèntica història de Catalunya, ja que en més de 350 pàgines en dona una visió general des de la protohistòria fins al començament del s…

Al N de l’Ebre és un migrador i hivernant regular, però de pocs efectius, que es mou quasi exclusivament per les comarques litorals i prelitorals resta confinat als marjals i els estanys litorals i, esporàdicament, ha criat al delta de l’Ebre Al País Valencià es considera un migrador escàs i irregular Cabanes, devesa del Saler, Pego, el Fondo i Santa Pola A les Balears té una categoria similar, i s’hi afegeixen una hivernada molt escassa i irregular potser menys a Mallorca i una reproducció esporàdica Tot això fa que als Països Catalans, el mussol emigrant sigui una espècie que s’ha observat…

Es divideix en Alta Marca, amb capital de primer a Charroux i després a Gueret, i Baixa Marca, amb capital a Belac Sembla que fou separada del Llemosí vers el 940 pel duc d’Aquitània Guillem Cap d’Estopa i que fou lliurada com a comtat a Bosó I el Vell, dit també comte de Charroux, però potser ja foren comtes de la Marca el seu pare, Sulpici, i el seu avi Jofré Al s XIII passà a la casa dels Lusignan, i el 1531 fou incorporat a la corona francesa En la divisió administrativa francesa, aquest territori La Marche comprèn els departaments de Crosa i Alta Viena

Aquesta figura vinculava d’una manera indissoluble les anteriors relacions de vassallatge i de benefici, en fer-se aquest hereditari, cosa que, si de cas, s’esdevingué a França i també a Catalunya, al segle X La relació senyor-vassall implicava uns deures mutus per part de tots dos contraents auxili militar i consell per part del vassall, protecció i justícia per part del senyor, i era closa mitjançant una cerimònia ritual pròpia L’objecte del feu consistia, generalment, en l’usdefruit, pel vassall, d’un terme rural, de la terra i altres drets inherents al castell encomanat pel senyor, però…

L’antiga botzina, formada per una pera de goma que, a través d’una llengüeta, insuflava aire en el tub, emprada com a avisador als primers temps de l’automòbil, ha estat substituïda per la botzina elèctrica d’alta freqüència , coneguda altrament per clàxon, actualment la més usual, i per la botzina electropneumàtica i la botzina pneumàtica , en les quals la membrana sonora és moguda, respectivament, per l’aire comprimit provinent d’un compressor accionat per un motor elèctric o per l’aire exterior aspirat pel tub d’admissió del motor al qual és connectada la botzina

És situat a les altes valls de l’Aude i l’Aglí, entre el Lauraguès i el Carcassès al N, el Narbonès al NE, el Rosselló al SE, el Capcir al S i el País de Foix a l’W L’integraven el Rasès pròpiament dit, la Fenolleda, el País de Salt, el Termenès i la Malapera Es degué formar per segregació del comtat de Narbona i passà a dependre de Tolosa des de la partició del 817, o potser abans En aquesta darrera suposició hauria estat sota el govern de Guillem de Tolosa fins el 806, després potser en tingué el govern, juntament amb el de Conflent, Berà I de Barcelona, que probablement hi associà el seu…

Durant el s XIV i fins a mitjan s XV es mantingué a tot el Vèneto la tradició bizantina o maniera greca que s’havia desenvolupat i enriquit amb noves aportacions des de l’alta edat mitjana La influència, primer, de l’escola florentina a través de l’obra que Giotto executà a Pàdua i l’acceptació, després, de l’estil gòtic internacional, introduït a Venècia per Gentile da Fabriano, determinaren el canvi de direcció dels artistes venecians cap a les formes renaixentistes Entre els representants d’aquesta primera etapa cal citar Paolo i Lorenzo Veneziano, Iacobello del Fiore, Iacopo i Gentile…

La seva història pot ésser estructurada en quatre períodes El període inicial segles V-I aC, amb obres a l’Índia, que es remunten a l’època de l’emperador Aśoka segle III aC, com és ara les monumentals columnes pètries disperses per tot el país, i el nucli del stupa I de Sānchī ja al segle II s’inicia a Anurādhapūraya amb esplendor el desenvolupament de l’art budista a Ceilan El període clàssic, d’apogeu cultural i artístic hindú, amb dues fases la de Gandhāra i Mathurā, centres de l’imperi dels Kushāna segles I-III dC, que presenta en el camp de l’escultura indubtables influències…

Els radioafeccionats utilitzen equips de potència relativament petita, sovint construïts per ells mateixos, que aprofiten les propietats de la reflexió de les radiacions de les capes ionitzades que envolten la terra i les reflexions amb la lluna dels senyals electromagnètics EME Assoleixen, així, comunicacions amb altres radioafeccionats molt allunyats En l’aspecte pròpiament tècnic, les bandes de freqüència utilitzades van des de desenes de kHz fins a la UHF, segons les aplicacions comunicacions bidireccionals, radioescolta, etc i la normativa dels diferents països les més…