Resultats de la cerca

Vida Pertanyent a una família de músics -el seu germà Hubert destacà com a violinista-, el 1801 anà a Viena per estudiar piano amb L van Beethoven, que havia estat deixeble del seu pare, Franz Anton Ries Aviat es mostrà com a virtuós de l’instrument, interpretant obres pròpies i del seu mestre Beethoven el tingué com un dels seus millors deixebles, tot i que li retragué una certa tendència a imitar-li les composicions Visqué a París fins el 1808, any en què decidí tornar a Viena Després de restar un any a la capital austríaca, emprengué una sèrie de gires pianístiques per Europa, especialment…

Vida No es té gaire informació sobre la seva etapa de formació i els seus primers passos com a compositor Les primeres notícies de les quals es té coneixement el situen al nord de França, fet que permet suposar una sòlida formació en la tècnica polifònica francoflamenca És possible que fes alguna estada a Itàlia S’establí a París poc abans del 1564 i allí gaudí de la protecció d’alguns nobles hugonots De fet, la seva fe protestant marcà profundament tota la seva producció musical La major part de la seva obra és constituïda per arranjaments de salms amb major o menor complexitat…

Vida Rebé les primeres lliçons de música del seu pare A tretze anys entrà al Gymnasium Poeticum de Ratisbona, on restà durant vuit anys En aquest temps simultaniejà l’estudi de la música antiga, especialment les obres d’A Raselius, amb l, probablement sota la supervisió de l’organista A Gradenthaler, i les humanitats El 1654 es traslladà a Leipzig, on impartí classes de música i cantà com a baix en cors eclesiàstics, demostrant gran talent com a solista Nomenat cantor de la Thomaskirche el 1657, elevà a la màxima categoria artística i intellectual l’activitat musical de Leipzig Li succeïren…

Vida Estudià a la Universitat de Madrid i al conservatori de la mateixa ciutat i fou deixeble de C del Campo Guanyà diverses vegades el Premio Nacional de Música, amb les obres La nave de Ulises 1923, Música sinfónica 1931 i Tres movimientos concertantes 1934 Aquest fet contribuí a convertir-lo en un dels màxims exponents musicals de l’anomenada Generació de la República, també coneguda com a Generació del 27 Fou membre del Grup dels Vuit, que tenia tendències estètiques molt semblants a les del Grup dels Sis francès, sobretot pel que fa a la reacció antiromàntica Això portà Bacarisse a usar…

Durant els primers dies de vida se solen fer algunes proves per a determinar si l’infant pateix certes malalties congènites que encara no evidencien símptomes La detecció precoç d’aquestes malalties pot resultar molt útil, ja que permet d’adoptar les mesures adequades per a evitar-ne el desenvolupament o les complicacions Una de les proves que es pot realitzar és l’anàlisi del meconi, que pot determinar si l’infant pateix d’una mucoviscidosi , malaltia congènita caracteritzada per una alteració de les secrecions de l’aparell respiratori, el tub digestiu i el pàncrees Altres…

És anomenada portador sa d’una infecció determinada qualsevol persona l’organisme de la qual constitueixi el reservori de microorganismes que no pertanyen a la flora microbiana normal, i que no pateixi la malaltia infecciosa que causen aquests microorganismes La principal característica dels portadors sans, doncs, és que eventualment poden transmetre la malaltia infecciosa que aquests microorganismes causen Una persona pot esdevenir portadora sana d’un microorganisme infecciós en diverses circumstàncies És possible que una persona esdevingui portadora sana mentre un germen, després d’…

És anomenat càncer de vagina el desenvolupament anòmal d’un grup de cèllules originàries dels teixits vaginals, que adopten característiques atípiques, es reprodueixen exageradament i formen una massa tumoral que tendeix a infiltrar-se per les estructures adjacents i a disseminar-se per d’altres òrgans allunyats formant-hi metàstasis o tumors secundaris capaços de causar complicacions mortals El càncer de vagina és relativament poc freqüent, ja que representa solament l’1% dels tumors malignes de l’aparell genital femení En general es manifesta després de la menopausa, entre 50…

Els caràcters sexuals secundaris són característiques distintives de l’organisme masculí i el femení que no tenen una relació directa amb la reproducció Per tant, es consideren caràcters sexuals secundaris totes les característiques que distingeixen les persones de cada sexe, llevat dels òrgans genitals i les mames El desenvolupament d’aquestes característiques diferenciades és degut als diferents efectes exercits per les hormones sexuals masculines i les hormones sexuals femenines sobre diverses estructures de l’organisme Els caràcters sexuals secundaris es desenvolupen durant la pubertat,…

És anomenat angina abdominal un trastorn caracteritzat per una isquèmia intestinal crònica , és a dir, una disminució persistent de la irrigació sanguínia de l’intestí prim, que principalment es manifesta amb un dolor abdominal que es presenta de manera regular entre 15 i 30 minuts després dels àpats La causa de la isquèmia intestinal crònica, i per tant de l’angina abdominal, és una obstrucció de les artèries que irriguen l’intestí prim L’obstrucció d’aquestes artèries s’esdevé gairebé sempre en persones que pateixen d’aterosclerosi, persones les artèries de les quals es troben engruixides a…

Bé que com a branca independent de la teologia no aparegué sinó a partir de l’època posttridentina, la mariologia, com a intent d’aprofundir el misteri marià, es troba ja als inicis de la tradició cristiana, en els símbols trinitaris i en els dos grans concilis cristològics d’Efes 431 i de Calcedònia 451 el tema mariològic hi és subordinat al de l’encarnació del Fill, “concebut per obra de l’Esperit Sant, nascut de Maria, verge”, la qual és proclamada “Mare de Déu” Theotokos en el context del dogma de les dues natures en el Crist Del segle V al XVI l’interès es concentrà cada vegada més en…