Resultats de la cerca

Sant Ramon de Penyafort dictant Les Decretals en un lateral del sarcòfag del sant, a la catedral de Barcelona CB - GS És ja un tòpic presentar l’art romànic com l’art de l’època feudal i un art eminentment rural i l’art gòtic com l’art de la burgesia i de la reialesa i un art eminentment ciutadà Aquestes afirmacions, sempre amb matisacions, són vàlides, però tant en una època com en l’altra és l’art religiós el que defineix més clarament cadascun d’aquests estils i on es troben els elements més destacats L’arquitectura religiosa té un pes molt evident en cadascun d’aquests períodes i es…

Pere III de Catalunya, dit el Cerimoniós o el del Punyalet 1336-87, va ser un monarca de gran rellevància política, a més d’un decidit protector de les arts i les lletres Brillant i alhora controvertit en termes històrics, les seves actuacions en el terreny artístic van tenir una innegable transcendència L’art gòtic català va arribar durant el seu llarg regnat a les més altes quotes de qualitat i de creativitat i va reeixir en la consolidació d’un llenguatge genuí i amb molta personalitat Respecte de Catalunya, una de les primeres qüestions que convé remarcar és l’estreta vinculació del rei…

Anvers de la creu processional dels Sants Màrtirs de Cardona, marcada i realitzada al centre obrador de Barcelona per Marc Olzina en 1420-22 L’obra fou destruïda el 1936 ©IAAH/AM Apartir dels segles XIV i XV comencem a conèixer d’una manera certa les obres, els possibles autors i els centres de producció de l’orfebreria gòtica catalana Les ciutats, viles i poblacions més destacades dels territoris catalans, és a dir, els centres neuràlgics del poder, de les xarxes viàries i de les mercaderies, foren els nuclis on s’installaren els argenters d’ofici del país i, a les ciutats, també hi…

Una figura singular El mestre Aloi resulta una personalitat singular És una de les figures millor i més documentades del seu temps, amb una activitat extensa que, a més, s’encavalca en les dues meitats del segle XIV, a banda i banda de la frontera que suposa el 1348, l’any de la Pesta Negra, en una continuïtat que no es detecta gaire en figures de primera fila I malgrat l’amplitud de les referències, que enclouen fins i tot més d’una obra vinculada documentalment al seu nom, encara no ha estat possible fixar-ne la imatge artística amb un mínim de coherència Tot i ser invocat sovint en…

El ball de Serrallonga havia estat ben present a la Catalunya Vella A Pardines, aquest ball parlat incorporava també l’històric bandoler, el Fadrí de Sau La imatge data del 1921 Arxiu Històric Comarcal de Ripoll Ball parlat es la denominació que rep en algunes comarques de Catalunya una forma de teatre popular de carrer que es representa a les places o en el transcurs de les processons, formant part dels seguicis festius que caracteritzen les celebracions solemnes o les festes majors de les poblacions d’aquestes comarques Els balls parlats han tingut, tradicionalment, una àrea d’expansió…

L'arbre de la vida al principi del segle XXI Arbre de la vida és el títol de la installació allegòrica del lligam entre el DNA i les relacions filogenètiques, amb què el CosmoCaixa de Barcelona rep els visitants Es tracta d’un tronc de 300 anys d’antiguitat d’un arbre amazònic Minquartia guianensis , anomenat acariquara, que és famós per les qualitats de la seva fusta CosmoCaixa Barcelona - Obra Social Fundació "La Caixa"/ Ronald Stallard Des de mitjan segle XX, amb la incorporació progressiva de les tècniques i eines de la biologia molecular a la filogènia, és a dir, amb el desenvolupament…

Els fongs lisotròfics el tipus d’organització fong Els fongs lisotròfics poden originar, per simple combinació d’hifes especialitzades, aparells fructífers molt especialitzats En aquesta visió parcial d’un cos fructífer basidiocarp jove d’un cortinari Cortinarius purpurascens , veiem la carn del barret i del peu, i les làmines on hi ha l’himeni fèrtil les hifes hi estan massa juntes per a ésser visibles En canvi, veiem prou bé les que reuneixen el marge del barret amb el peu, que formen el que hom anomena una cortina Les hifes superiors de la cortina s’han tenyit de bru a causa de les…

Teixit núm 353 Teixit procedent del monestir i conservat actualment al Museu, on és catalogat amb el núm 353 F Tur El Museu de Sant Joan de les Abadesses conserva, inventariat amb el núm 353, un teixit que fou descobert a la tomba de l’abat Ramon de Cornellà Aquest teixit, al moment en què fou descobert hom no sabia a què corresponia L’any 1975 el taller del Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona dugué a terme la seva restauració, en el transcurs de la qual hom pogué identificar aquest teixit amb una estola els tres fragments de què constava el teixit esmentat foren muntats damunt un…

Escultura L’escultura romànica de la catedral de Vic es troba avui dia conservada en llocs molt diversos Mentre els capitells i altres elements de la decoració de la cripta descoberts per Eduard Junyent han pogut ésser conservats al seu lloc d’origen, els altres elements descoberts durant aquestes excavacions han estat reunits al Museu Episcopal Els fragments de dispersió més antiga es troben avui tant a Vic com a l’estranger Josep Gudiol I Cunill n’havia reunits molts al Museu d’altres s’han anat descobrint en colleccions o en diversos llocs XBA Descripció dels capitells de la cripta Els…

Situació Vista aèria del monestir que centra el petit nucli de Sant Sebastià dels Gorgs ECSA - J Todó L’antic monestir, avui església parroquial, centra el nucli urbà del petit poble de Sant Sebastià dels Gorgs, situat a uns 7 km de Sant Sadurní d’Anoia, i a uns 9 km de Vilafranca del Penedès JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF969819 Història Els primers temps L’indret dels Gorgs apareix esmentat per primera vegada l’any 976 en una donació d’un alou al monestir de Sant Cugat El topònim té l’origen en la riera del mateix nom que transcorre prop del cenobi La notícia més antiga de Sant Sebastià és…