Resultats de la cerca
Es mostren 13054 resultats
música de Mèxic
Música
Música desenvolupada a Mèxic.
La història musical de Mèxic s’inicia amb la música prehispànica, que ha influït en molts sentits en èpoques posteriors Aquesta música tenia gran rellevància en el món indígena, com posen de manifest les troballes arqueològiques d’instruments musicals, que mostren la seva naturalesa acústica i la seva gran varietat i difusió en les cultures centreamericanes Els coneixements que es tenen d’aquesta època provenen també dels testimonis escrits dels colonitzadors espanyols, carregats, però, de prejudicis etnocentristes Són comentaris que es refereixen a la música asteca i a la maia, sense tenir…
música de Girona
Música
Música desenvolupada a Girona (Gironès).
Al segle VII la ciutat de Girona tenia ja una importància notable, sobretot per l’impuls que el bisbe Joan de Bíclar 591-621 donà a la litúrgia, fet que marcà una etapa d’esplendor comparable a la que vivia Sevilla A partir d’aquest moment, i durant uns quants segles, les pautes religioses caracteritzaren la vida de la ciutat La música, evidentment, també estigué sotmesa al poder de l’Església La catedral de Santa Maria havia estat construïda el 1038, i des del 1367 disposava d’un orgue, que es reemplaçà per un de nou encarregat des de Roma pel cardenal Margarit, antic bisbe de Girona, el…
música d’Irlanda
Música
Música desenvolupada a Irlanda.
Es divideix en la República d’Irlanda, estat independent amb capital a Dublín , i el territori d’Irlanda del Nord, amb capital a Belfast, que forma part del Regne Unit de la Gran Bretanya Música culta La informació que es té sobre la Irlanda precristiana és molt minsa, i tampoc no hi ha gaires dades referents a l’Església celta Els exemples conservats de litúrgia de l’Església celta, com el Missal Stowe , revelen no solament la influència gàllica sinó també de la litúrgia hispànica Malgrat la voluntat unificadora de la litúrgia per part de Roma, els cants religiosos cèltics es mantingueren…
música de Stuttgart
Música
Música desenvolupada a Stuttgart (Alemanya).
El 1231 es creà la plaça de kantor a l’església de la Santa Creu, però no es coneixen els noms dels qui l’ocuparen fins al començament del segle XV A partir de la meitat d’aquest segle, a més, es té constància de l’existència de músics de cort a Stuttgart Fou, però, amb el duc Ulric I 1498-1519 i 1534-50 que la ciutat conegué per primera vegada una època d’esplendor musical El duc, gran amant de la música, contractà per a la capella de la cort músics excellents, entre els quals H Finck, S Virdung, J Schapff, G Brack, J Fuchwild o B Ducis Després d’algun temps de turbulències polítiques durant…
música d’Hamburg
Música
Música desenvolupada a Hamburg (Alemanya).
Bé que hi ha notícies d’una rica vida musical des de l’Edat Mitjana, del període anterior a la Reforma només es conserven alguns dels llibres litúrgics utilitzats en les primeres esglésies catòliques de la ciutat Com a tot arreu, la Reforma reestructurà i adaptà a les noves exigències doctrinals la música litúrgica i de la Schola Cantorum D’aquesta època es conserven reculls del repertori sagrat, sobretot lieder espirituals, com el Cantica Sacra del 1588 En la polifonia sagrada, és documentada la participació d’instrumentistes i sobretot d’organistes, fet que constituí una sòlida tradició La…
cornamusa

Cornamusa gallega del 1940
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent, anomenat també bot, botet o sac de gemecs, consistent en un bot de pell que serveix de dipòsit d’aire i al qual s’adapten diferents canons o tubs, un dels quals serveix per a insuflar l’aire amb la boca i els altres per a produir sons, bé una melodia, bé un so continu que fa d’acompanyament.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna que barreja llengüeta doble i senzilla És constituït per tres elements bàsics el sac, el grall i els bordons El sac, també anomenat odre o sarró, és un recipient de pell d’animal semblant a un bot petit dels usats per a posar-hi vi que fa l’ofici de dipòsit de vent Sol sostenir-se sota un braç, que el pressiona per a insuflar l’aire que conté en els tubs sonors, i gairebé sempre és revestit amb una roba segons el gust del cornamusaire És tradició fer-lo amb una pell de xai o de cabrit assecada, adobada i impermeabilitzada o girada amb…
Centre de Cultura Valenciana
Historiografia catalana
Institució acadèmica fundada l’any 1915 i vinculada a la Diputació de València.
L’any 1978 canvià el nom pel d’Academia de Cultura Valenciana A instàncies del diputat catòlic Joan Pérez i Lúcia, el 1913 se’n promogué el projecte, que tenia com a model l’Institut d’Estudis Catalans, i com a referent més llunyà, l’École des Hautes Études de París La iniciativa rebé el suport, entre altres associacions, de Lo Rat-Penat, del Centro Regional Valenciano i de la Joventut Valencianista de Barcelona El 1914 una comissió de diputats provincials valencians visità l’IEC El mateix any, l’erudit i polític conservador Josep Martínez i Aloy accedí a la presidència de la Diputació de…
Els impresos: petites joies del disseny gràfic
Probablement Ricard Giralt-Miracle és el dissenyador gràfic de qui millor es coneixen i més es valoren, del conjunt de la seva obra, unes peces petites, insignificants quant a la mida i la funció, pel seu interès gràfic Són els que ell anomenava plaquettes , nadales, felicitacions i, més endavant, calidoscopis Són trossos de paper imprès, de vegades plegat, de formats molt variables però mai no gaire grans, que caben en un sobre i serveixen tan sols per palesar una amistat, per renovar una relació, per expressar una predisposició Des que va fundar Filograf el 1947, Giralt les…
Carrasclet i l’aixecament guerriller del 1719
La insurrecció de 1719 i la zona de Carrasclets El lent però implacable procés de normalització del règim borbònic a València, Catalunya i Mallorca, forjat en un clima d’intimidació ciutadana, de violència política i d’ocupació militar sense precedents, es veié radicalment alterat a partir de l’any 1718 per la peculiar conjuntura internacional de l’època L’agosarada política promoguda pel cardenal Julio Alberoni, primer ministre de la monarquia, coneguda com “l’irredemptisme mediterrani”, ocasionà el trencament de l’aliança entre les corones borbòniques d’Espanya i França La ruptura fou…
La raquítica política social franquista
Llits d’hospital a l’Europa occidental 1980 Al principi de segle, amb un cert retard respecte a la implantació del sistema protector de Bismarck l’any 1881, començaren a aparèixer a l’Estat espanyol diverses institucions i regulacions normatives que reconeixien diferents mecanismes de protecció social en el marc del que es pot anomenar un estat de benestar Concretament, l’any 1902 es creà l’Instituto Nacional de Previsión i s’inicià una activitat de foment i estímul de la previsió obrera i la constitució de les primeres assegurances socials laborals L’anàlisi de l’estat de benestar en el marc…