Resultats de la cerca

Situació Les restes del castell de Miralles són situades en un turó que s’alça al sud de la serra de Queralt, a 662 m d’altitud Des d’aquest punt s’albira exclusivament la part alta de la vall de la riera de Miralles, superfície que corresponia si fa no fa al terme del castell JBM Mapa 35-15391 Situació 31TCG765977 La pista que s’enfila al castell, degudament senyalitzada, arrenca, a mà dreta, del quilòmetre 11,8 de la carretera d’Igualada a Valls, just al davant d’on hi ha el bar El Castell Aquesta pista acaba al pla on s’aixeca l’església, sobre la qual, dalt d’un turó, ressalten les restes…

Situació Capçalera de l’església, decorada amb arcuacions cegues que ressegueixen la part superior de l’absis ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església, alçada al costat del cementiri, és situada a l’entrada de Vilamajor, petit agregat estès a la banda meridional del municipi, prop de l’Astor Mapa 34-14361 Situació 31TCG692153 Des de Pujalt s’hi arriba per una pista asfaltada que comença a l’esplanada on s’alça l’església de Sant Andreu A uns 2 km de l’Astor, a mà dreta, hi ha el trencall que hi mena També s’hi pot anar per la carretera de Sant Guim de Freixenet Després d’haver passat per Sant…

Situació Vista de les ruïnes d’aquest castell, que coronen un tossal al costat de la població ECSA - J Bolòs Castell situat a la part alta de la població de Banyeres, en un extrem del poble, al cim d’un turó Hi ha una bona panoràmica del Baix Penedès Mapa 35-17447 Situació 31TCF810712 Des de la part alta del poble de Banyeres s’hi pot accedir amb facilitat per un caminet que hi puja JBM Història En el precepte que Sant Cugat del Vallès rebé de Lluís d’Ultramar l’any 938 en el qual es concedeix l’alou de Santa Oliva, apareix per primera vegada anomenat el castell de Banyeres del Penedès ipsa…

Situació Detall dels capitells de la portada, tots dos de composició absolutament diferent però decorats amb motius vegetals ECSA - JA Adell L’antiga església parroquial de Santa Margarida és ocupada actualment pel cementiri de la població de Santa Magarida i els Monjos, que arribà a ocupar la nau de l’església, arruïnada, amb grups de nínxols Mapa 35-17447 Situació 31TCF885746 Actualment, l’edifici és abandonat, i en un estat de deteriorament progressiu, indigne de la seva categoria arquitectònica Per a anar-hi cal prendre un camí que surt del poble dels Monjos, en direcció sud, que porta a…

Situació Vista aèria de l’església, amb restes dels murs del castell que l’envoltaven ECSA - J Todó L’església de Sant Pere és situada a l’extrem de ponent del castell de Gelida, en el mateix esperó rocallós on s’assenta el castell, a la part alta del poble L’església de Sant Pere resta tancada i caldrà concertar la visita a l’Associació dels Amics del Castell de Gelida JAA-RRT Mapa 36-16420 Situació 31TDF056879 Història El lloc o terme del castell de Gelida s’esmenta per primera vegada l’any 945, però l’església no apareix documentada fins el 988, quan en una permuta que feu Ènnyec Bonfill…

Situació Edificació restaurada i ampliada de manera fantasiosa entre els anys 1928-29 ECSA - J Todó Castell situat al cim d’un turó, al costat del riu Foix, que actualment resta al damunt de l’embassament de Foix Servia per a controlar el sector oriental de la plana del Baix Penedès a l’altre extrem de la plana hi havia la fortificació de Castellví de la Marca S’hi albira des de la serra del Montmell fins a Montserrat Mapa 35-17447 Situació 31TCF859693 Des de l’Arboç, podem agafar la carretera que va a Castellet i després a Vilanova i la Geltrú Aviat veurem el castell davant nostre, a l’…

Situació Mur ponentí de la nau romànica, ampliada al començament del segle XIV amb un segon tram i un absis de tipologia encara romànica, tot i la seva datació tardana F Español L’església de Sant Salvador és situada als peus de la muntanya de Prenafeta, al capdamunt de la qual es bastí el castell Mapa 34-16418 Situació 31TCF523823 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent FEB Història La primera menció de l’església de Sant Salvador data de l’any 1166, quan en el testament d’Ermessèn, muller de Pere de Puigverd, s’establí que es fes donació d…

Situació Antiga fortalesa andalusina construïda en un turó del marge esquerre del Cinca, al nord de Fraga, destruïda al moment de la conquesta de la vila ECSA - J Bolós Les restes d’aquesta fortificació es troben al cim d’un turó aïllat a la terrassa del marge esquerre del Cinca, a uns 650 m al nord del nucli urbà de Fraga, a la partida dita de Safranals, de la qual pren el nom Mapa 31-15 387 Situació 31TBG787019 Per a accedir-hi des de la ciutat de Fraga, cal agafar un camí asfaltat que surt en direcció nord des del barri dit de les Drassanes, el qual s’enfila fins al cim de la partida de…

Introducció Peça de terra cuita, probablement una nina, del segle XI ECSA - J Colomé La ceràmica islàmica de la ciutat de Tortosa constitueix un dels conjunts més representatius dels vestigis de la civilització andalusina durant la seva presència a les terres de l’Ebre El procés del seu estudi es va iniciar fa ja alguns anys amb els treballs d’investigació arqueològica que es realitzaren per a conèixer el traçat urbà medieval de la ciutat La següent exposició correspon als diferents tipus ceràmics identificats en els estudis realitzats a l’excavació arqueològica de la plaça de Sant Jaume…

La ciutat de Gandesa, capital de la comarca de la Terra Alta, és situada a llevant del territori comarcal, sobre un petit turó de 368 m d’altitud, on hi havia l’antic castell medieval, avui desaparegut El lloc de Gandesa constituïa ja en època andalusina un important centre de poblament i tenia el seu propi castell, el qual, després de la conquesta, fou donat el 1153 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV als templers com a part integrant de l’ample terme del castell de Miravet Uns anys després, el 1192, el lloc de Gandesa rebé una primera carta de poblament, atorgada pel mestre provincial…