Resultats de la cerca
Es mostren 1785 resultats
dinàmica
Música
Juntament amb el fraseig, l’articulació i l’accentuació, un dels factors expressius més importants de la interpretació musical, relatiu als diferents graus d’intensitat sonora.
Els compositors no han indicat sempre amb la mateixa precisió els canvis d’intensitat del so Fins al segle XVII es deixava a criteri de l’intèrpret, el qual s’ajustava als corrents de l’època o al seu gust personal Al segle XVII, els compositors italians començaren a incloure en les seves partitures termes de matís i reguladors per a indicar el crescendo i el decrescendo sembla que F Geminiani fou el primer a usar els reguladors angles que s’obren o es tanquen per simbolitzar el crescendo i el decrescendo , respectivament S’atribueix als compositors de l’Escola de Mannheim segle XVIII la…
música indígena de l’Amèrica Central i del Sud
Música
Música dels pobles establerts al subcontinent de l’Amèrica del Sud i a l’Amèrica Central abans de la colonització europea.
Fa uns 25 000 anys, successives onades migratòries provinents de l’Àsia començaren a travessar l’estret de Bering, i anaren ocupant el continent americà, de vegades desplaçant-se cap al sud empeses per onades de nous pobladors, de vegades foragitant altres grups en un lent i complex moviment migratori que poblà tota la geografia americana en els seus diversos medis naturals desert, selva tropical, praderies, alta muntanya, etc Entre les moltes evidències que donen suport a la teoria de l’origen asiàtic dels amerindis, cal esmentar a més que la musicologia ha pogut constatar analogies en la…
La formació de les regions naturals
La distribució actual de terres i mars a la Terra és només una fotografia instantània, un fotograma d’una pellícula que s’està desenvolupant gairebé des de l’inici de la formació del planeta, i que seguirà en el futur, a un ritme molt lent, però susceptible d’ésser avaluat Mentre que aviat farà un segle que Alfred Wegener va proposar la seva teoria de la deriva continental, fins els anys seixanta del segle XX no es va comprendre quin era el mecanisme subjacent d’aquest moviment dels continents L’escorça terrestre o litosfera està dividida en una sèrie de plaques, de mida i forma diferents…
Les indianes i la indústria cotonera
Llibre de mostres d’indianes, sd MMET / RM El terme indiana designava inicialment un tipus genèric de teixit importat d’Àsia per les companyies anglesa i holandesa de les Índies Orientals, el qual va gaudir de gran acceptació entre els consumidors europeus des del començament del segle XVII Més que per la primera matèria emprada en la seva fabricació —generalment el cotó, però també d’altres fibres vegetals—, les indianes es distingien d’altres tipus de tela per la tècnica usada en l’acabat combinava l’ús de mordents —destinats a garantir una coloració intensa—, el tenyit de la tela per una…
Liró gris
Els trets més característics del liró Glis glis són la seva cua llarga i totalment coberta de pèls llargs i estarrufats, que li donen un aspecte molt particular, i el cercle negre que porta al voltant dels ulls, que destaca del to força uniforme del cos gris marronós al dors i més clar, cremós o blanquinós a la part ventral, amb una línia de separació clara entre ambdues parts Les mesures corporals són les següents 150-193 mm de cap i cos, 120-170 mm de cua, 25-32 mm de peu posterior, 15,7-21 mm d’orella el pes és de 80-185 g, segons l’estació Jordi Muntaner El liró gris és una…
Canvis recents en la fauna d’esponges del litoral català
L’esponja invasora Paraleucilla magna fins ara només s’ha localitzat a la riba occidental de la Mediterrània, on la seva distribució encara s’està estudiant María Jesús Uriz La fauna d’esponges del litoral català ha sofert alguns canvis les darreres dècades Un dels més destacats és la presència de l’espècie calcària de caràcter invasor Paraleucilla magna , de la família dels amforíscids Amphoriscidae, que possiblement fou introduïda a través de cultius industrials i que està proliferant als primers 15 m de fondària, principalment a prop dels ports, però també per tot el litoral de la mar…
L’elegància de planar
Sense esforç aparent, amb llurs enormes i immòbils ales esteses, pugen cel amunt al grat de càlids corrents d’aire ascendent Volen a vela, deixant que l’esforç el faci el Sol, inflador de la invisible manxa gegantina que els enlaira De dalt estant, ingràvidament suspesos, albiren horitzons dilatats Cerquen, amb displicent elegància, la menys honorable de les preses despulles putrefactes Són els reis de la carronya, còndors i voltors Punts d’observació elevats, des d’on dominar el pas de la gent a través de les valls, han estat sempre utilitzats pels humans com a llocs d’importància…
Allò que el vent s’endugué
Un enginyós sistema dotat d’un mirall dicroic permetia impressionar tres pellícules simultàniament, una per a la radiació de cada color fonamental En acabat, tenyint cada pellícula amb el to corresponent groc, vermell i blau i fonent-les després en una de sola, es restituïa la imatge inicial, però no pas en blanc i negre, sinó amb els colors de la realitat El mètode, que es deia “ technicolor ”, resultava complicat, però hom acabà simplificant-lo molt fins que fou aplicat amb èxit a un film destinat a fer història Era l’any 1939 i el film s’anomenà “ Gone with the Wind ” “ Allò que el vent s’…
Primats de dues potes
Fa entre set i vuit milions d’anys que una sèrie de fenòmens tectònics enfonsaren la vall del Rift, a l’Àfrica oriental, la qual cosa dividí el continent en dues parts biogeogràficament diferents A la banda oriental, del Rift i fins a l’Índic, la selva plujosa s’anà reduint i l’entorn es transformà en un espai obert, molt més sec Aquest canvi comportà una competència pel territori minvant entre els primats superiors, que fins aleshores havien viscut fonamentalment dalt d’arbres Els perdedors van haver d’aprendre a explotar les noves terres desplaçant-se per terra, un canvi existencial que anà…
Devoradors de sang freda
Mirada glacial, queixalada implacable Amb precisió d’assassí professional, erren rarament el cop mortal Actuen fredament, i mai més ben dit perquè, certament, maten a sang freda És una manera literària de veure-ho, és clar, perquè ells es limiten a ser carnívors d’aigual que mengen el que cacen D’entre ells, els més coneguts són els cocodrils i els caimans Però també hi ha les anacondes, els superdepredadors del sistema I com a carnívors de base, les tortugues, els varans i les piranyes L’ordre dels crocodilians agrupa 22 espècies distintes de cocodrils, força semblants entre elles, totes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina