Resultats de la cerca
Es mostren 1337 resultats
batan
Indústria tèxtil
Nom de les màquines especialment concebudes per enfeltrar els teixits de llana mitjançant l’acció combinada de la calor, la humitat i la pressió.
Si la pressió l’exerceixen un parell de maces —dites noc —, que de manera intermitent copegen el teixit, rep el nom de batan de maces si l’exerceixen un parell de corrons rotatius, la màquina s’anomena batan rotatiu De l’antic batan de maces, mogut per la força d’una roda hidràulica, hom en diu molí draper
xeviot
Ramaderia
Raça ovina del tipus britànic que es cria a les muntanyes de Cheviot Hills (Escòcia), sense banyes, de llana fina i carn molt saborosa.
El pes viu dels animals oscilla entre els 30 i els 40 quilograms, i el velló de cadascun pesa al voltant d’un quilogram
toqueta
Mocador femení de seda, de cotó o de llana, plegat en forma triangular, que serveix per a ésser portat al cap o al coll.
mitjó
Mitjons
Indumentària
Peça de vestir de punt de cotó, llana o fibra que cobreix, ajustant-s’hi, el peu i la part baixa de la cama.
bronc
Indústria tèxtil
Tipus de llana originari d’Anglaterra, de fibres de 15 a 30 cm de llargada, caracteritzada per la seva brillantor i la seva resistència.
tartà
Indústria tèxtil
Teixit, generalment gruixut i de llana, amb dibuix escocès, emprat en la confecció de kilts i de robes d’abric i mantes de viatge.
serrell d’ull
Indústria tèxtil
Serrell que és fet en mantes i mocadors de llana destinats a ésser batanats, durant el tissatge, entre dues mantes o dos mocadors consecutius.
cordellat
Indústria tèxtil
Teixit groller de llana en què el fil de trama és molt més gruixut que el d’ordit i forma un teixit de cordonets.
Cortes de Pallars
Municipi
Municipi de la Vall de Cofrents.
Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la vall del Xúquer, riu que travessa l’extens terme d’oest a est, profundament engorjat avenc del Xúquer bo i dividint-lo en dos grans sectors el sector meridional, gairabé del tot ocupat pel gran altiplà de la mola de Cortes, i el sector septentrional, que la serra de Martés separa de la Foia de Bunyol, altiplà estructural mola de l’Albeitar, mola del Moro molt més dessecat per les rambles del Ral i Seca L’engorjat del Xúquer és aprofitat per a la central hidroelèctrica de Cortes de Pallars o Rambla Seca, amb una potència installada…
fil
Indústria tèxtil
Cos de forma capil·lar, molt prim, flexible, d’una llargària indefinida, format adjuntant fibres o filaments (en l’operació de la filatura) i que serveix per a cosir, teixir, etc.
Per tal de mantenir les fibres unides, hom les sotmet a una torsió , que prem unes fibres contra les altres i les disposa de manera que tinguin la superfície de fricció necessària per a evitar que llisquin en sotmetre el fil a una tracció Aquesta mena de fil és anomenada també filat Per contra, el fil format per filaments no necessita la torsió, puix que aquests són tan llargs com el fil mateix no obstant això, hom acostuma a donar-li una lleugera torsió per a mantenir els filaments units Si hom ajunta un o més fils d’un sol cap i els sotmet a una segona torsió retorsió , gairebé sempre en…