Resultats de la cerca
Es mostren 2276 resultats
en Rosegacebes
Etnografia
Nom d’un personatge imaginari de la llegenda popular, mena de fantasma o d’ànima en pena (l’ànima d’en Rosegacebes) del qual hom parla en voler fer por a la quitxalla.
La Ciutadella i la Barceloneta
Intervenció de la Ciutadella a l’urbanisme barceloní Entre les intervencions urbanes més rellevants del règim borbònic a Barcelona cal esmentar la Ciutadella i la Barceloneta La Ciutadella es començà a construir l’any 1715, amb plànols i sota la supervisió de l’enginyer militar Jorge Próspero de Verboom Va significar l’enderrocament de prop de nou-centes cases de la Ribera, una part molt notable del barri més popular de Barcelona La ciutat va haver de pagar les obres de la nova fortalesa que, més que per a defensar els seus habitants, havia estat dissenyada per a reprimir-los, la qual cosa…
Els italians a Mallorca
Les Balears gaudien d’una gran importància estratègica, perquè, en estar situades al bell mig de les rutes entre França i les seves colònies nord-africanes, podien impedir el transport de soldats colonials en cas d’una futura guerra europea El conde Rossi a Mallorca, “Prospettive”, sd Coll R Surroca / GS Des del principi de la Guerra Civil Espanyola, Mussolini va mantenir almenys un vaixell de guerra italià a Mallorca, i el seu enviat, el conde Rossi , reforçà la Falange a l’illa per tal d’assegurar la rereguarda mitjançant la por El control d’aquest sobre la Falange provocà l’…
Miquel Izard i Llorens
Historiografia catalana
Historiador.
Llicenciat 1960 i doctor 1968 en història per la Universitat de Barcelona, fou deixeble tardà de Jaume Vicens i Vives i collaborador de Jordi Nadal Cursà un postgrau a l’École des Hautes Études de la Sorbonne a París 1960-61, on fou deixeble de Pierre Vilar En retornar inicià la seva tasca docent a la Universitat de Barcelona 1961-66 El 9 de març de 1966 donà suport a la constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona SDEUB a la sala d’actes del convent dels Caputxins de Sarrià, que acabà amb l’assalt policial conegut com la Caputxinada De resultes d’això, fou…
,
Nèstor Luján i Fernández

Nèstor Luján
Culturcat
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor.
Trajectòria professional Fill d’un militar empresonat uns quants mesos el 1939 malgrat haver-se acollit a la llei Azaña en temps de la Segona República, començà a escriure a la revista Alerta, publicació lligada al SEU , mentre estudiava la carrera de filosofia i lletres, que no acabà, a la Universitat de Barcelona El 1943 s’incorporà al setmanari Destino , on la seva columna Al doblar la esquina , que publicà des del 1946, obtingué un gran ressò per les denúncies del mal estat dels serveis públics de Barcelona, i per les quals fou amonestat per les autoritats franquistes L’any 1952 obtingué…
,
La natura durant el confinament
Zoologia
L’absència de turisme durant la pandèmia a l’antiga ciutat de Lopburi Tailàndia va permetre l’ocupació dels carrers pels macacos © Sasaluk Rattanachai/ Facebook Durant les setmanes de confinament més rigorós provocat per la pandèmia de la COVID-19 a causa del coronavirus SARS CoV-2, la natura va recuperar terreny ràpidament arreu del món Com que els confinaments més durs es van esdevenir entre el març i el juny del 2020, en plena primavera a l’hemisferi nord, es va veure com la vegetació ocupava terrenys camins, zones industrials i carrers de grans ciutats on semblava que res hi podia créixer…
Joan Josep Permanyer i Ayats
Política
Història del dret
Historiografia catalana
Historiador del dret, jurista i polític.
Vida i obra Fill del jurisconsult i polític Francesc Permanyer , obtingué el títol de batxillerat el 1862 i estudià dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en dret administratiu 1867 i en dret civil i canònic abril del 1869, especialitat aquesta última en la qual es doctorà sis mesos després, el 15 d’octubre d’aquest mateix any A la Universitat de Barcelona fou professor auxiliar des del final del 1872, catedràtic supernumerari 1878 i catedràtic numerari d’història general del dret espanyol 1884 El 1899 fou proposat per la junta de professors de la Facultat de Dret…
,
Eulogio Zudaire Huarte
Historiografia catalana
Frare caputxí i historiador.
Autor de set llibres, diverses traduccions i més de 40 articles d’investigació, publicats en revistes com Hispania i Anales del Instituto de Estudios Gerundenses , entre d’altres Des de la dècada del 1950 publicà treballs sobre les Corts del 1635, la figura del cardenal infant com a virrei de Catalunya, sobre la història de Navarra –en especial els virreis i capitans generals navarresos a Amèrica– i també sobre algun escrit inèdit de Calderón de la Barca, la major part dels quals en la revista Hispania La seva obra més important és El Conde-duque y Cataluña 1964, llibre que té l’origen en la…
Jaume Salvà i Riera
Historiografia catalana
Historiador.
El 1916 es llicencià en dret i ciències socials a la Universitat de Barcelona, i es doctorà a la Universitat de Madrid 1917 amb la tesi Derecho de familia en Mallorca 1918 El 1945, fou elegit corresponent de la Real Academia de la Historia i, el 1964, acadèmic numerari de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts de Palma El 1947, fou nomenat president de la Comissió Provincial de Monuments de Balears President de la Societat Arqueològica Lulliana 1971-78, el 1981 fou elegit president de l’Acadèmia de Belles Arts de Palma Pel que fa a la seva tasca com a historiador, collaborà en la Historia de…
Vicent Ripoll i Primo
Historiografia catalana
Historiador i apotecari.
Estudià a la Universitat de Granada, on es llicencià el 1941, i després obtingué el doctorat a la Universitat de Madrid amb la tesi El jardín botánico de Valencia , que mai no es publicà Feu d’apotecari al seu poble nadiu 1941-48, i, després, a València Fou collaborador del Consejo Superior de Investigaciones Científicas a la Secció Històrica de Ciències Naturals El 1963 resultà elegit per a ingressar a la Reial Acadèmia de Medicina de València, pronunciant el discurs de recepció “Historia de la Real Academia de Medicina de Valencia” 27 de maig de 1966, editat per la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina