Resultats de la cerca

La intensificació de les explotacions agrícoles ha fet que el manteniment de les terres en règim de guaret sigui cada vegada més rar, amb la qual cosa imatges com aquesta han esdevingut poc freqüents Jaume Orta Els secans cerealistes de l’Urgell, la Segarra i la Noguera 13, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre Entre l’altiplà de la Segarra i l’àrea regada pel canal d’Urgell s’estén una plana cerealista, extrem biogeogràfic oriental de la depressió de l’Ebre Es tracta d’un espai de límits poc definits, format pels secans que han quedat fora de l’àrea d’influència del…

Escòmbrids de la mar catalana 1 bis Scomber japonicus , 2 verat S scombrus , 3 bonítol Sarda sarda , 4 melva Auxis rochei , 5 bacoreta vera Euthynnus quadripunctatus , 6 bacoreta ratllada E pelamís , 7 tonyina Thunnus thynnus , 8 bacora T alalunga Noteu la presència de pínnules al final de l’aleta caudal, que caracteritzen la familia Juan A Moreno i Carlos Moreno Els escòmbrids que actualment engloben també l’antiga família dels túnids són peixos de cos fusiforme, alt i força comprimit, acabat en un peduncle caudal estret, ben diferenciat i en forma de quilla, i una aleta caudal ben…

Els comtes i les corts comtals Després de la disgregació del poder central aparegueren àmplies dominacions territorials sota l’autoritat de vells llinatges aristocràtics, entre els quals destacà l’antic pagus d’Urgell El primer titular conegut d’aquest comtat fou Borrell I, qui a la vegada ho fou també de Cerdanya, fins que el substituí l’aragonès Asnar Gallí 820-832 i el seu fill Gallí II 832-838 Sunifred I, el successor, era membre de la família comtal de Carcassona, pro vinents del Conflent d’ell sortiria la nissaga hereditària, encimbellada en temps de Guifré I el Pelós 870-897 Aquests…

Situació Una vista de les ruïnes del Castellot de Beuda, amb la torre de planta circular de l’angle sud-est J Bolòs Aquest castell, format per una torre rodona, una sala, una cisterna i unes muralles, és situat al cim d’un turó de vessants espadats, als contraforts de la muntanya de la Mare de Déu del Mont, damunt el pla on hi ha l’església de Beuda Mapa 257M781 Situació 31TDG765772 Venint de Besalú, hom pot anar fins a l’església de Beuda i seguir el camí carreter que surt a l’esquerra de l’església i va a ca n’Oliveres o bé, poc abans d’arribar al veïnat de Beuda, agafar la carretera…

Situació Vista de l’interior de l’església a l’indret de la capçalera J M Melció L’església de Sant Llorenç és la parroquial d’Oix, antic cap de municipi que l’any 1972 fou unit al de Montagut de Fluvià El temple és dins el nucli del poble, situat en un apèndix del territori, alsud-est de l’antic terme, al costat de llevant de la serra de Talló, a la vall de la riera d’Oix, a la seva riba esquerra i a 413 m d’altitud Mapa 257M781 Situació 31TDG802613 Per anar a Oix cal agafar la carretera que surt de Castellfollit de la Roca i que amb 9,5 km hi porta JVV Història La notícia més antiga sobre l…

Situació Vista de conjunt de l’església des del costat sud-est, després d’haver estat restaurada J Todó-TAVISA L’església de Santa Bàrbara de Pruneres o Santa Bàrbara de Prunera es troba al poble homònim, actualment deshabitat, damunt la serra de Santa Bàrbara, la qual tanca la vall d’Oix pel costat sud-est, al cantó de migjorn del terme, i que domina, pel costat dret, les rieres de Llierca i d’Oix, al sector de la seva confluència Mapa 257M781 Situació 31TDG637807 El lloc on fou edificada l’ermita és, certament, privilegiat Per anar-hi, cal agafar la carretera que va de Castellfollit de la…

El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions…

L’objecte de la cosmologia és l’elaboració de models cosmològics , que són models fisicomatemàtics que permeten de reproduir en termes simples l’evolució de l’Univers, tot introduint uns paràmetres numèrics el mesurament del valor dels quals ha de fer possible de decidir quins d’aquests models teòrics correspon més exactament a la realitat Molts dels models cosmològics deriven del desenvolupament de la relativitat general , teoria proposada per Einstein el 1915 Deixant de banda la profunda modificació de la dinàmica que aquesta teoria representa, hom pot destacar-ne el fet que implica un…

La geografia El nucli territorial de Bohèmia sol identificar-se amb el territori més occidental de l’actual República Txeca, actualment inclòs dins les regions administratives kraje de Středočeský o Bohèmia Central, Jihočeský o Bohèmia Meridional, Plzeňský, Karlovarský, Ústecký, Královéhradecký, Liberecký, la meitat de Vysočina i la major part de Pardubický, a més del districte metropolità de Praga, la capital A partir del segle X, la història de Bohèmia es troba estretament lligada a la de Moràvia —regió integrada també majoritàriament per txecs— i, tot i que menys, amb una part de Silèsia…

Situació i presentació El municipi limita amb Serra de Daró N, Fontanilles NE, Palau-sator E, Vulpellac S, la Bisbal d’Empordà SW, Corçà W i Parlavà NW Ullastret és situat a la plana alluvial empordanesa i és regat, a més, per diverses séquies i recs que deriven de la dreta del Daró A la part oriental del terme hi havia hagut l’estany d’Ullastret, d’uns 3 km 2 d’extensió, que era alimentat per les aigües del Daró i per altres torrents de la seva conca La llacuna, que cita Francisco de Zamora en el seu viatge de la fi del segle XVIII, no fou dessecada fins al segle XIX, i convertida en fèrtils…