Resultats de la cerca
Es mostren 1783 resultats
Llucià
Literatura
Escriptor grec.
En un somni, la Retòrica li prometé fama i riqueses, i es féu sofista Fracassà com a advocat a Atenes i a Antioquia, i decidí de córrer món com a orador Portat a Roma, a causa d’una malaltia als ulls, es convertí a la filosofia Finalment s’establí a Atenes, durant vint-i-cinc anys, dedicat a l’ofici d’escriptor Segons una vella llegenda, que els cristians degueren fer córrer, com a revenja per les burles que Llucià els havia infligit, aquest morí destrossat per uns gossos La seva obra, molt variada, comprèn diàlegs Diàlegs de les meretrius, Diàlegs dels déus, Diàlegs marins —aquests dos,…
Miquel d’Esplugues
Literatura catalana
Cristianisme
Nom religiós de l’escriptor Pere Campreciós i Bosch.
Vida i obra Orfe de pare a sis anys, cursà humanitats al seminari de Barcelona i el 1887 ingressà als caputxins Ordenat de sacerdot el 1893, fou catedràtic de filosofia a Pamplona 1892 i lector de teologia 1898 Com a primer definidor i vicari in capite de la província caputxina navarresocatalana, de la qual ocupà el càrrec de ministre provincial 1906-15 i 1918-21, el 1900 aconseguí la restauració de l’antiga província catalana Exercí una notable influència sobre la vida cultural, política i religiosa de Catalunya, sobretot en el sector proper a la Lliga Regionalista, i emprengué la…
,
Cançoner del duc de Calàbria
Literatura catalana
Música
Col·lecció de composicions poeticomusicals publicada a Venècia el 1556 amb el títol de Villancicos de diversos autores a dos, y a tres, y a cuatro y a cinco voces.
Només se’n conserva un exemplar a la biblioteca de la Universitat d’Uppsala, descobert i reeditat per Rafael Mitjana el 1909 Conté cinquanta-quatre peces polifòniques, dues de les quals repetides, que són cançons i villancicos de tema amorós, pastoral o nadalenc Són en castellà, excepte tres que estan escrites en català — Soleta yo so açí núm 23, Vella de vos son amoros núm 24 i Que farem del pobre Joan núm 35—, una que imita el gascó — E la don don, Verges Maria núm 45— i dues escrites en portuguès — Mal se cura muyto mal núm 9 i Falai meus olhos núm 54— Totes les peces es…
, ,
Espiridió Duran i Giné
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, mestre.
Biografia Demanà entrar a l’Escola Pia i començà el noviciat a Moià el 30 de setembre de 1883, on professà el 27 d’agost de 1885 Cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe 1885-87, a San Marcos de Lleó 1887-88 i a San Pedro de Cardeña 1888-90 Acabà els estudis el 1890 i fou destinat a Iratxe com ajudant del mestre de juniors i mestre d’una escola de primeres lletres per alumnes externs que s’havia fundat el 1888 El 1893 aquesta escola es traslladà a Estella i hi fou destinat com a mestre Tornà a Catalunya i ensenyà en els collegis de Palma Mallorca, Olot, Sant Antoni de Barcelona i Mataró 1912-…
Carme Pinós i Desplat

Carme Pinós i Desplat
© Ruben Moreno / Generalitat de Catalunya
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecta, urbanista i interiorista.
Titulada a l’ETSAB 1979, del 1982 al 1990 compartí estudi amb Enric Miralles i Moya , i l’any següent s’establí amb el seu propi nom Entre els seus projectes cal esmentar la remodelació de la fàbrica La Llauna de Badalona per a un centre d’ensenyament secundari amb E Miralles, premi FAD d’interiorisme 1987, el parc del cementiri d’Igualada premi de la Triennal de Milà 1991 i premi FAD d’arquitectura 1992, les installacions de tir olímpic de Barcelona premi Ciutat de Barcelona 1992, el Centre Social de la Mina a Sant Adrià de Besòs 1994, l’Escola-Llar de Morella Premio Nacional d’arquitectura…
serralada
Geomorfologia
Vast conjunt de muntanyes que forma generalment un sistema més llarg que ample.
Una serralada pot tenir grans dimensions l’Himàlaia o els Andes tenen milers de quilòmetres de llargada El conjunt del muntanyam presenta unes característiques bastant similars i dona al sistema una certa unitat Cal distingir una part principal, l’eix de la serralada, i una altra de secundària, formada per ramals sorgits del tronc principal Des del punt de vista tectònic segons Aubouin i d’altres, hom en distingeix dos grups fonamentals les serralades intracontinentals o intracratòniques i les serralades pericontinentals o pericratòniques Les primeres són formades damunt un crató o part molt…
Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana
Entitat privada, fundada el 1899, que es dedicà a organitzar l’ensenyament.
La creació fou deguda a l’entusiasme despertat per la fundació del Collegi Sant Jordi En fou el primer president Josep Fiter i Inglès Des del 1914, l’Associació prengué una marxa ascendent, i l’any 1933 assolí la xifra de 7 813 socis, fet que permeté d’emprendre activitats molt complexes subvenció econòmica a les escoles que s’anaven creant, i beques als infants organització de colònies escolars creació de la Festa d’Infants i de Flors que tenia lloc al Parc Güell creació de concursos escolars de llengua catalana, de geografia de Catalunya i d’història de Catalunya en diferents localitats La…
El que cal saber de l’aturada cardíaca
Patologia humana
L’aturada cardíaca constitueix un trastorn agut i sovint mortal que es caracteritza per la interrupció sobtada de les contraccions cardíaques i, per tant, per la interrupció de la circulació sanguínia i de l’aportació d’oxigen als teixits orgànics L’aturada cardíaca se sol presentar a causa d’una manca sobtada d’oxigen en el miocardi El factor causal més freqüent és una malaltia coronària, bé una angina de pit o bé un infart de miocardi Tanmateix, però, hi ha d’altres malalties com insuficiència cardíaca, miocarditis, diverses arrítmies, valvulopaties o d’altres circumstàncies com ara…
Josep Vicent Amorós i Barra
Historiografia catalana
Historiador, numismàtic, arqueòleg i músic.
Era fill del músic i compositor Amanci Amorós, director del Conservatori de València 1910-25 Estudià música i belles arts a la Reial Acadèmia de Sant Carles de València i filosofia i lletres a la universitat d’aquesta mateixa ciutat, on es llicencià el 1908 Alumne dels arabistes Luis Gonzalvo, Francisco Codera, Julián Ribera i Antonio Vives, amb aquests dos darrers completà la seva formació numismàtica Es doctorà a Madrid l’any 1910 Fou professor de l’Escola Superior de Bells Oficis de Barcelona i de l’Escola de Bibliotecàries 1925-31, membre del Consell Superior d’Investigacions…
Carlos-León Riba García
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Es llicencià i doctorà en dret i filosofia i lletres Fou catedràtic d’història moderna i contemporània de la Universitat de València 1904-26 i, després, de la de Saragossa, fins a la jubilació Fou becat per la Junta para Ampliación de Estudios tres vegades 1911, 1913 i 1916 per a investigar sobre els s XVI i XVII a arxius d’Anglaterra i França, i per la UV 1921, per a treballar a Portugal A València fou director de l’institut d’idiomes –on ocasionalment donà classes d’anglès– i regent de la càtedra Lluís Vives, que s’establí als anys de M Primo de Rivera per a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina