Resultats de la cerca
Es mostren 45038 resultats
moviment litúrgic
Cristianisme
Corrent de renovació de la vida i de l’espiritualitat sacramental de l’Església, en connexió amb altres moviments cristians, com és ara el bíblic o l’ecumènic.
Cal cercar-ne els orígens en el Romanticisme tardà francès P Guéranger, abat de Solesmes, en fou l’iniciador La seva acció influí especialment en els monestirs alemanys de Beuron que creà una escola d’art litúrgic i de Maria Laach que es convertí en un dels principals centres mundials de renovació litúrgica i en el belga de Maredsous i, a partir d’aquest, en el de Mont-César, a Lovaina Fou aquí on Lambert Beauduin, amb les setmanes litúrgiques de Lovaina i amb el primer missal traduït, inicià a partir del 1909 l’aspecte pròpiament pastoral del moviment litúrgic Aquest aspecte fou adaptat…
Jaume Pérez i Montaner
Literatura catalana
Poeta i crític literari.
Vida i obra Estudià filologia romànica i ha estat, professor de la Universitat de València i al Queens College de Nova York Ha exercit de crític literari en diferents mitjans de comunicació com ara El Temps , Daina , Avui , L’Espill , Caplletra , Reduccions i Catalan Review , entre d’altres Com a poeta, cal assenyalar Adveniment de l’odi 1976, Museu de cendres 1981, premi València de literatura, 1980, L’heura del desig 1985, premi Roís de Corella dels premis Ciutat de València, Prisma 1990, Màscares 1992, La mirada ingènua 1992, Fronteres 1994, premi Vicent Andrés Estellés 1993…
,
Castell de Vilopriu
Art romànic
Situació El castell de Vilopriu és situat al centre d’un petit conjunt de cases El castell i l’església parroquial es troben en un indret una mica més elevat que la resta de les construccions que hi ha al voltant Mapa 296M781 Situació 31TDG994615 El poble de Vilopriu es troba a la carretera de Colomers a Sant Mori, que enllaça les de la N-II a Torroella de Montgrí i de la N-II a l’Escala Des de Colomers a Vilopriu hi ha 3 km Hi ha també les carreteres locals de Vilopriu a Camallera i de Vilopriu a Garrigoles, que, per un camí veïnal asfaltat, permet de…
Poblat del Palau (Torroella de Montgrí)
Art romànic
Situació Ruïnes d’edificacions medievals que es troben al costat de migdia de l’església de Santa Maria del Palau, l’emplaçament de la qual ja ha estat indicat Mapa 296M781 Situació 31TEG105601 Nucli L’església es troba, a la banda de tramuntana, sobre un tossal lleugerament elevat En els camps situats immediatament vers el sud-oest, ponent i tramuntana, s’observa una gran dispersió de ceràmica antiga, sobretot romana, procedent del poblament d’aquesta època A la banda de migdia, a tocar de l’església, a l’espai que queda del tossal, és on hi ha restes de construcció medieval Els murs són…
Castell de Torres (Alàs i Cerc)
Art romànic
Situació Vestigis del basament d’una de les torres assentada sobre un esperó rocós ECSA - A Villaró Al capdamunt del poble de Torres d’Alàs, en un turó de difícil accés, coronat per una creu de fusta, hi ha les restes del castell, que domina l’estret que fa el Segre abans d’arribar al pla de l’Urgellet Mapa 35-10216 Situació 31TCG787908 Al quilòmetre 137 de la carretera de la Seu a Puigcerdà surt una pista, en força mal estat, que mena a Torres d’AlàsAVB Història El lloc de Torres és documentat des del segle XI, segons consta en la documentació de la Seu El castell no figura esmentat fins l’…
Sant Just i Sant Pastor del Pasteral (La Cellera de Ter)
Art romànic
Situació Vista exterior, des de llevant, de l’església amb la capçalera J Recarens El lloc és a l’extrem nord-est del terme municipal de la Cellera de Ter, en un meandre a la riba dreta del Ter Mapa L38-13333 Situació 31TDG687482 Del punt quilomètric 15,8 de la carretera C-152, de Santa Coloma de Farners a Olot, entre la Cellera de Ter i el poblet del Pasteral, surt una pista a mà dreta en direcció nord-est, indicada amb un rètol que posa “Can Serallonga”, i que en uns 800 m aproximadament arriba a l’església JRR Història Aquesta antiga capella del terme de la Cellera de Ter, situada a l’…
Vilatge del Castellet de Sant Martí (Torrent de Cinca)
Art romànic
Situació Vestigis d’aquest despoblat, situat en un esperó que domina pel sud el barranc de Vallcarreres ECSA - J Bolòs Aquest despoblat és emplaçat en una petita elevació del mateix nom situada a la falda de la serra que tanca la vall, a la part meridional del terme, vora la carretera N-211 i a 4 km del poble de Torrent Domina pel sud l’entrada al barranc de Vallcarreres Mapa 31-16415 Situació 31TBF781915 Història No hi ha referències històriques segures sobre l’indret Per la situació sembla que es pot identificar amb el lloc que R Pita anomena Torralba, si bé la partida d’aquest nom es troba…
Sant Andreu o Sant Pere del Cavall (Navès)
Art romànic
Situació Un detall del mur de migjorn de Sant Andreu del Cavall, amb la porta original d’entrada al temple, actualment tapiada L Prat A l’extrem nord-oriental del terme municipal de Navès, es troba un dels indrets més feréstecs i alhora encisadors del Solsonès, solcat pel riu Cardener Els darrers anys ha estat notícia perquè aquesta vall ha estat motiu d’un polèmic embassament, com a alternativa del de Sorba Mapa 292M781 Situació 31TCG823607 Per la carretera indicada a Olius, partint de la de Solsona a Berga, al punt quilomètric 4,500, passant per davant de l’original cementiri d’aquella…
art siríac
Art
Art desenvolupat a la regió històrica de Síria.
Ja des d’antic aquest art rebé les influències egípcia i mesopotàmica, a l’època selèucida l’hellenística, i posteriorment la romana Segons llur posició geogràfica, les ciutats rebien, en major o menor grau, l’una o l’altra d’aquestes influències així, Palmira és més orientalitzant, per exemple, que Baalbek o que Antioquia Petra presenta també un conjunt d’elements hellenístics, autòctons i romans Un element decoratiu molt important en les construccions siríaques fou el mosaic hom n'ha conservat molts exemples Antioquia, Mādabā, etc Dura Europos ha fornit moltes…
Arxiu Municipal de Tarragona
Historiografia catalana
Centre que aplega el fons documental generat per l’administració local del municipi de Tarragona.
Des dels seus orígens, el fons ha seguit el pelegrinatge de la casa consular Al s XVI estava situat al Carrer Major, i amb la desamortització del 1836, l’Ajuntament de Tarragona obtingué l’immoble del convent dels dominicans on fou traslladat el 1866 juntament amb la Diputació Provincial L’any 1937, per motius de seguretat, el fons històric fins el 1800 s’emplaçà al Palau Arquebisbal per ordre del conseller de Cultura de la Generalitat, on romangué fins el 1940, quan passà a la casa Castellarnau Després del 1950 es decidí traslladar-lo a la Casa de Cultura, seu de l’Arxiu Històric Provincial…