Resultats de la cerca
Es mostren 10638 resultats
Sant Martí de la Corriu (Guixers)
Art romànic
Situació Una vista del mur frontal de l’església, en el qual hi ha oberta la porta d’entrada, gòtica, la qual ha conservat, però, la ferramenta de la porta anterior L Prat Dins el terme de Guixers, i arraconada a l’esquerra del torrent de la Forana, Sant Martí de la Corriu contempla Puig-aguilar, a tramuntana, i Montcalb, a llevant, en companyia d’un gran casal, avui mig abandonat Mapa 292M781 Situació 31TCG889676 S’hi arriba prenent el trencall que es troba a mà esquerra al punt quilomètric 8,100, just abans de passar el pont de la carretera de Sant Llorenç a Berga Després de 5 km hi ha una…
Sant Julià de Ceuró (Castellar de la Ribera)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església, erigida dalt el turó, des del costat de llevant, amb la capçalera a primer terme L Prat A l’extrem occidental del terme municipal de Castellar de la Ribera, dalt la carena a mà esquerra de la ribera Salada, es retalla la silueta de Sant Julià Mapa 291M781 Situació 31TCG654535 A mà esquerra del punt quilomètric 15 de la carretera de Solsona a Basella es troba la Gravera, tocant el riu, que cal travessar per seguir una pista que en 1,400 km arriba a l’església parroquial de Sant Julià, on se celebra culte normalment A casa Sabartés, que és allà mateix, en…
L’Olimpíada Popular. 1931-1936
Quan, el 1931, el Comitè Olímpic Internacional va triar Berlín i no Istanbul o Barcelona, que també eren candidates per a celebrar els Jocs Olímpics del 1936, Alemanya era, encara, un país democràtic Dos anys després, el triomf del nazisme també era el del racisme, el del sexisme i el del xovinisme d’estat, que es traslladava de la mateixa manera al món de l’esport Aleshores es va anar estenent, ràpidament, per Europa i més enllà la idea del boicot als jocs de Berlín de fet, es reuniren 500 000 signatures demanant-ho Es va pensar a celebrar unes olimpíades populars en un altre país, si el COI…
Sant Joan del Pla o Sant Joan de l’Erm de la Palma (Cervelló)
Art romànic
Situació És situada en un pla prop del cementiri de la Palma, aïllada entre vinyes, a l’esquerra de la riera de la Palma, poc més d’un quilòmetre més amunt de l’aiguabarreig d’aquesta amb la riera de Cervelló Mapa 36-16420 Situació 31TDF146846 Cal prendre la carretera de Corbera de Llobregat i, poc abans d’entrar a la Palma, acabada de travessar la riera, cal agafar el camí del cementiri, on s’ha de deixar el cotxe, i continuar a peu uns 700 m Història La comtessa Riquilda, el dia de la consagració de Sant Pere de les Puelles, el 30 de juny de 945, va donar a les monges d’aquest monestir un…
Sant Salvador de Can Peixau (Badalona)
Art romànic
Situació Era situada, juntament amb l’antic casal de Can Peixau, a Llefià, dalt d’un petit turó, entre la riera de Sant Jeroni i el torrent d’en Valls, 200 m més amunt de la carretera general, entre els actuals carrers de Miquel Servet, Galileu, Font i Escolà, i Baldomer Solà Història La torre de Can Peixau disposava d’una capella dedicada a sant Salvador La primera documentació que tenim de la capella és del 1125, quan Ermessenda de Badalona i els seus fills feren una promesa sobre unes oliveres en alou de Sant Salvador de la Capella Això no obstant, Cuyàs sosté que, per alguns vestigis que…
Sant Fructuós de Llo
Art romànic
Situació Edifici característic del segle XII, restaurat i ampliat en diverses ocasions ECSA - A Roura Aquesta església és la parròquia del poble de Llo És situada a l’entrada del poble, en l’àmbit del cementiri, just al costat de la carretera, des d’on és perfectament visible Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 27’ 18” N - Long 2° 3’ 41” E Per a arribar a Llo des de la Guingueta d’Ix cal agafar la carretera N-116 fins a Sallagosa, on cal prendre a mà dreta una carretera local que porta a Llo RMAE Història La parròquia de Llo és mencionada per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria…
El pensament social de Prat de la Riba
Enterrament de E Prat de la Riba, “Ilustració Catalana”, 1917 AC / GS El polític catalanista Enric Prat de la Riba, tot i que no fou un doctrinari social innovador, va elaborar un pensament social amb uns trets força específics que reflectien el caràcter integrador del seu projecte nacionalista Atès que Prat de la Riba entenia Catalunya com una “entitat natural”, estava fortament preocupat per tot allò que podia trencar la seva homogeneïtat i harmonia i, molt especialment, per l’acusada conflictivitat social Fou conscient de les grans tensions provocades pel desenvolupament econòmic a…
La nova xarxa de carreteres
Xarxa de carreteres a Catalunya 1910 La xarxa viària dels Països Catalans l’any 1910 era d’uns 7 000 km de carreteres El 55% de la xarxa corresponia a Catalunya, prop del 30% al País Valencià i la resta a les Illes Balears i a la Catalunya del Nord No era una xarxa uniformement estesa per tot el territori, sinó que hi havia una remarcable diferència entre la densitat viària del litoral i la de l’interior, de manera especial a Catalunya i el nord del País Valencià Aquest fet era una conseqüència directa de la disposició del relleu, però també reflectia la desigualtat en la densitat de població…
La restauració dels centres històrics
Taber Mons Barcinonensis , JRubió, 1927 SPADB La discussió sorgida arran de la proposta de Joan Rubió i Bellver per a la sistematització de la zona situada entorn de la catedral de Barcelona i delimitada per l’avinguda de la Catedral, el carrer del Bisbe, el carrer de Jaume I i la Via Laietana, és representativa de com es volia abordar la restauració dels edificis de valor històric Aquesta proposta va ser defensada pel mateix Rubió en el seu llibre Taber mons Barcinonensis Observaciones escritas después de la exposición pública de las “Visiones” del Táber en el Claustro de la Catedral ,…
John Cage
Música
Compositor nord-americà.
Vida Inicià la seva formació als Estats Units, però, interessat a ampliar els seus horitzons culturals, especialment pel que fa a la música, l’art i l’arquitectura, viatjà a Europa i visità diferents ciutats europees, com ara Berlín, París i Madrid De nou a Califòrnia, estudià composició amb R Buhling més tard, el 1933, anà a Nova York, on estudià teoria i composició amb A Weiss i on H Cowell l’inicià en la música no occidental L’any 1934 tornà a Los Angeles i fou alumne de contrapunt d’A Schönberg El 1937, decidí anar a Seattle per treballar a la Cornish School Les seves primeres peces, com…