Resultats de la cerca
Es mostren 114276 resultats
Irlanda del Nord
Calçada del Gegant, mostra de les formes geomorfològiques en roques basàltiques (Irlanda del Nord)
© Corel / Kennon Cooke / Pat Carpenter / Paul Jean
Territori no independent
Territori del NE de l’illa d’Irlanda, que forma part del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord. La capital és Belfast.
La geografia El territori comprèn terres baixes constituïdes per planes, conques i depressions dilatades que convergeixen en llur majoria en el Lough Neagh i són separades per massissos muntanyosos Habiten el territori aproximadament un 58% de protestants i un 42% de catòlics Els primers són majoritaris a Belfast i als districtes orientals del país, on es concentra la producció industrial, mentre que els catòlics habiten els comtats rurals de l’oest i certs barris de Belfast L’agricultura i la ramaderia aporten prop del 5% del PIB, i ocupen prop del 6% de la població activa 1996 Produeix…
Castelló de Farfanya
Castelló de Farfanya, on destaca dalt d’un turó les restes del castell i de l’església de Santa Maria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El municipi de Castelló de Farfanya, de 52,62 km 2 d’extensió, és situat a ponent de Balaguer, a la vall mitjana del riu de Farfanya, afluent del Segre per la dreta, que travessa el terme longitudinalment de N a S Limita amb els municipis d’Os de Balaguer N i NE, amb les Avellanes i Santalinya per un punt, al cim de la Torreta, també al N, Balaguer E, Menàrguens S, Albesa SW i Algerri W S’hi troba l’anticlinal de la Serra Llarga 435 m, que, des de sobre mateix de la vila, s’allargassa vers ponent fins a la Noguera Ribagorçana Entre les fites orogràfiques i partides del…
asteca
Àrea cerimonial del Templo Mayor de les ruïnes asteques de Tenochtitlán, a l’actual Ciutat de Mèxic, Mèxic
© Corel Professional Photos
Etnologia
Història
Individu d’un poble de parla nàhuatl que habitava l’altiplà central de Mèxic.
Els asteques, anomenats també tenotxques i mexiques, aparegueren a la vall de Mèxic vers la segona meitat del segle XII A causa de llur extraordinària organització militar dominaren en poc temps totes les altres poblacions del país i establiren un imperi que s’estengué des del límit sud de l’actual Michoacán fins més enllà de l’istme de Tehuantepec Vers el 1325 els asteques fundaren una gran ciutat, Tenochtitlán, erigida damunt un llac, que convertiren en capital de l’imperi actual ciutat de Mèxic De primer, els asteques eren un grup de caçadors migratoris En poc temps es convertiren en…
Maldanell
Vista general de les restes del castell de Maldanell que s’aixeca per sobre d’una enorme roca sorrenca
© Fototeca.cat
Despoblat
Despoblat del municipi de Maldà (Urgell), situat davant el poble, en direcció SE, en un turó entre grans roques que domina tota la vall de la riera de Maldanell.
El despoblat formà, amb el cap de municipi, la baronia de Maldà i Maldanell L’antiga capella de Sant Joan de Maldanell es bastí de nou, segons projecte de l’arquitecte Daniel Gelabert i amb diverses aportacions, l’any 1981 El 24 de juny s’hi celebra un aplec, que posa punt i final a les Jornades Culturals
Seró
Les restes del castell de Seró (Artesa de Segre) es troben al costat d’una casa senyorial d’època moderna
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), dins l’antic terme de Tudela de Segre, prop del riu Senill.
És centrat per l’antic castell de Seró, esmentat al segle XII, reformat en època barroca i transformat en casal conserva vells blasons També centra el nucli l’església parroquial de Santa Maria, d'origen romànic i reformada als segles XVIII i XIX, que conté l’antiga confraria de Sant Ramon de Penyafort, fundada el 1603 El lloc fou de la jurisdicció dels marquesos de Santa Maria de Barberà El castell de Seró és esmentat el 1172 en el testament de Ramon Bernat, que en deixà la meitat en usdefruit a la seva vídua i la totalitat, en morir aquesta, a llur fill Ponç A la segona meitat del segle XVI…
cost
Representació de les corbes de cost: CM, cost mitjà; CMA, cost marginal; CMF, cost mitjà fix; CMV, cost mitjà variable
Economia
Valor dels recursos escassos emprats en la producció o en la distribució d’un bé o servei.
Hom parla de cost fix i variable El primer es refereix al cost dels factors fixos capital, maquinària, etc que intervenen en un procés productiu I bé que, a llarg termini, tots els costs són variables, hom només inclou sota aquest tipus de cost les despeses dels factors productius que, a curt termini, varien la quantitat segons la producció per exemple, primeres matèries, retribució a la força de treball, etc
Aiora
Vista aèria de la vila d’Aiora, al peu d’un turó culminat per les restes d’un antic castell
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Vall de Cofrents, un dels més extensos de la zona de llengua castellana del País Valencià.
Ocupa l’anomenada foia d’Aiora , ben limitada a l’W pel Montemayor, el puntal d’Arciseco, el puntal de Meca i la serra d’El Mugrón, i oberta al S cap a Almansa pel pla de La Laguna on hi hagué fins al s XIX, en què fou dessecada, la llacuna de San Benito és drenada per multitud de rambles i barrancs que es reuneixen per formar el Reconque, o riu d’Aiora afluent, per la dreta, del riu de La Hoz o Cantaban, que deixa el terme d’Aiora per l’extrem septentrional Formen part del terme, a més l’alta vall del riu de La Hoz, entre la serra Palomera i el Montemayor la conca de la rambla…
Museu de la Ciutadella de Roses
Restes de les casernes de cavalleria del segle XVII de la Ciutadella de Roses
© Museu de la Ciutadella de Roses
Museu
Equipament museístic inaugurat l’any 2004 a la Ciutadella de Roses.
Presenta un recorregut didàctic des dels inicis grecoromans de la vila, passant per la Roses medieval i l’evolució del recinte fortificat, fins a arribar al s XX La visita acaba amb una sèrie d’itineraris in situ per les excavacions arqueològiques de la mateixa Ciutadella L’edifici del museu consta de dues naus que inclouen els diferents espais destinats a acollida de públic, exposició, audiovisuals, botiga, cafeteria i serveis En té cura de la gestió l'ajuntament de Roses
Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana
Portada del Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana de l’edició de 1929-37, segons les Normes ortogràfiques de l’IEC
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Obra publicada per l’Editorial Salvat el 1910 sota el títol de Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana (3 volums).
Prenent com a punt de partida el diccionari de Pere Labèrnia i Esteller 1839, dedicà especial importància al lèxic i a l’aspecte enciclopèdic Inclogué les biografies de personalitats dels Països Catalans Sembla que fou dirigit per Cels Gomis i Mestres Reeditat en 1929-37 4 volums, ja com a diccionari enciclopèdic, hom l’adaptà a les normes de l’Institut i hi afegí la descripció de les poblacions i els accidents geogràfics dels Països Catalans Finalment, el 1938, hom en feu una darrera edició abreujada, en un volum
Club Tennis Reus Monterols
Final del Grand Slam de pàdel del 2011 a les pistes del Club Tennis Reus Monterols
Club Tennis Reus Monterols
Pàdel
Tennis
Club de tennis i pàdel de Reus.
Fundat el 1970, participa en campionats comarcals i provincials de tennis El 2011 aconseguí el títol de segona categoria catalana de tennis per equips masculins D’altra banda, el 2010 Torné i Cros, una parella femenina de pàdel, se situà entre les vuit millors de Catalunya Organitza torneigs d’àmbit provincial i català, i des de l’any 2000 organitza un torneig del circuit Futures de la ITF, per on han passat tennistes com Rafa Nadal, Tommy Robredo, Albert Costa, Marcel Granollers o Albert Montañés Disposa de setze pistes de tennis, sis de pàdel, un frontó, camp de futbol i piscina