Resultats de la cerca
Es mostren 10759 resultats
província atlàntica
Biologia
Geobotànica
Província de la regió biogeogràfica eurosiberiana que comprèn les terres de l’Europa occidental sotmeses a climes marítims temperats i molt humits.
La clímax hi és, en general, el bosc de planocaducifolis rouredes de roure pènol i de roure reboll, bosc mixts amb freixes, avellaners, bedolls, trèmols, etc a muntanya, sovint, fagedes Quant l’home destrueix el bosc, el sòl s’acidifica fàcilment, tendeix a ésser cobert ràpidament per landes de brucs i de falgueres o de bruguerola, i per pasturatges, la qual cosa explica la intensa verdor característica del paisatge S'estén del sud de Noruega al centre de Portugal i al vessant septentrional dels Pirineus la baixa Vall d’Aran és típicament atlàntica Una part de la vegetació de la muntanya…
grec | grega
Història
Individu d’un poble indoeuropeu que, procedent del N d’Europa, habità el SE del continent i els ribatges de la Mediterrània.
Ja als inicis de llur història, a partir de llur territori, el grecs es llançaren a la colonització, empesos per les pressions demogràfiques i sobretot per les transformacions socials i les necessitats econòmiques Una sèrie de ciutats gregues, tant jòniques com dòriques, fundaren ciutats i factories en zones costaneres d’un extrem a l’altre de la Mediterrània, des de la meitat del segle VIII aC fins al VI aC La colonització de poblament, amb emigracions importants, es produí bàsicament a la Itàlia meridional que prengué el nom de Magna Grècia i a Sicília, ocupada totalment, llevat de l’extrem…
hun
Història
Poble nòmada, probablement de raça mongòlica, estès en diverses tribus (heftalites, kidarites, etc), que envaí el SE d’Europa vers el 370.
Després de derrrotar els alans, els ostrogots i els visigots, els huns arribaren al Danubi, frontera de l’imperi Romà 376 Des d’aquesta data fins al 431, dividits en hordes, practicaren la doble política de combatre els romans i de servir-los com a mercenaris Unificats els diferents grups per Ruas el 432, gaudiren del període de màxima expansió durant el regnat d'Àtila 434-453 En morir aquest, el regne fou dividit entre els seus fills, i minvà considerablement la seva força temible A la darreria del segle V, els huns, com a poble, desaparegueren gairebé per complet de la història
Gràcia
Advocació mariana que s’introduí arreu d’Europa a la fi del s XIV, per influència dels estudis escolàstics sobre la gràcia.
Als Països Catalans, a partir d’aquell moment, molts altars marians de les parròquies es digueren de Santa Maria de Gràcia o de les Dones —pel fet d’anar a cura d’elles l’administració— Són molts els santuaris, els convents, les parròquies i els altars que li són dedicats a Llucmajor Mallorca, la Ral Ripollès, Orís Osona, Lloret de Mar Selva, Santa Margarida de Montbui Anoia, Barcelona, Vila-real Plana Baixa, Maó Menorca, Sitges Garraf, Alcover Alt Camp, Biar Alcoià, Cinctorres Ports, l’Escala Alt Empordà, Santa Susanna Maresme, etc La Mare de Déu és representada sovint sense el fill i amb un…
sanícula
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, que es fa en boscs, fondalades, etc, a les contrades humides d’Europa.
Ateny de 20 a 60 cm d’alçària Les fulles són palmatipartides, amb el marge dentat, de flors blanques o rosades, molt petites, aplegades en umbelles denses i arrodonides, semblants a glomèruls, les quals són disposades a la vegada en cimes umbelliformes de tres o quatre radis, i de fruits amb agullons uncinats És herba remeiera, amb virtuts anticatarrals, vulneràries i astringents
asquenazita
Etnologia
Individu de les famílies jueves alemanyes que des del segle XII es dispersaren vers l’Europa del sud i de l’est.
Als segles XV i XVI hi hagué una nova emigració vers els països eslaus i bàltics i al segle XIX una nova onada es traslladà als EUA Els asquenazites constitueixen la gran majoria del món jueu, bé que foren les principals víctimes de les matances nazis Parlen un dialecte alemany amb elements hebreus i eslaus, l’ídix El mot asquenazita derivat d’Aškěnaz, epònim d’una tribu descendent de Jafet inclosa a la “taula de pobles” del Gènesi és emprat des de l’edat mitjana
apòria
Entomologia
Papallona diürna de la família dels pièrids, de cos fosc i ales blanques, amb nervadures també fosques, molt comuna a tot Europa.
Les erugues viuen agrupades damunt l’arç blanc
dansa de l’atxa
Música
Dansa de caràcter cortesà ballada a Europa especialment entre els segles XIV i XVII i que ha perdurat com a ball popular.
Els balladors, ordenats en rotllana o rengle, realitzen un moviment oscillatori, duent a la mà una atxa encesa tot brandant els braços
Tribunal Europeu de Drets Humans
Dret internacional
Organisme, amb seu a Estrasburg, creat pel Consell d’Europa per tal de garantir el lliure exercici dels drets polítics i cívics.
Té com a document fundacional i de referència la Convenció Europea de Drets Humans La primera sessió del TEDH se celebrà el 23 de febrer de 1959 Hi poden recórrer tant els individus com els estats signants de la Convenció, però fins el novembre del 1998 no funcionà plenament i els ciutadans no pogueren adreçar-s’hi directament Abans de recórrer-hi, cal haver exhaurit totes les instàncies dels estats membres i, posteriorment, haver presentat el cas a la Comissió Europea de Drets Humans perquè aquesta intenti una solució amical amb el govern afectat en la qüestió Les sentències són vinculants…
el Remei
Advocació mariana originada al s XIV o almenys popularitzada en aquesta època amb motiu de les calamitats públiques (pestes) que assolaren Europa.
Sembla que el seu origen és italià És molt estesa als Països Catalans, sobretot al Principat, on hi ha unes cinquanta capelles i santuaris, entre els quals els de Castell d’Aro, Peratallada i Castell d’Empordà, a l’Empordà, el d’Alcanar, al Montsià, i el d’Arenys de Munt, al Maresme N'hi ha també a les Balears Llubí i al País Valencià Alacant, Albaida Entre els més antics es compta el convent franciscà del Remei de Vic, que prengué l’advocació d’un oratori erigit el 1327 al cap del pont Nou o pont del Remei La majoria dels santuaris, però, tenen el seu origen al s XVI La festa se celebra el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina