Resultats de la cerca
Es mostren 3106 resultats
Javier Coma Sanpere
Cinematografia
Crític i historiador.
Vida Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona el 1961, a partir del 1957 fou president del Jubilee Jazz Club, crític de Radio Nacional d’Espanya a Barcelona programa "Jazz Selección" i, des del 1960, assessor de la Jamboree Jazz Cava També a partir de 1957 s’integrà al Cineclub Monterols, i fou redactor en cap 1962-63 de la revista "Documentos Cinematográficos" amb José Luis Guarner Treballà com a creatiu de relacions públiques 1963-66 i de publicitat 1967-81 Després es dedicà a l’escriptura i a l’assessoria editorial, primer en el camp dels còmics, en el qual publicà una desena de…
Distrito Quinto
Cinematografia
Pel·lícula del 1957; ficció de 92 min., dirigida per Juli Coll i Claramunt.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Juro Films JColl Barcelona ARGUMENT És perillós fer-se esperar 1959 de Josep Maria Espinàs GUIÓ JColl, José Germán Huici, Lluís Josep Comeron, Jordi Illa FOTOGRAFIA Salvador Torres i Garriga blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Xavier Montsalvatge SO Enrique de la Riva INTERPRETACIÓ Albert Closas Juan, Arturo Fernández Gerardo, Jesús Colomer David, Bobo , Carlos Mendy Andrés, Lidia Chacón Tina, Montserrat Salvador Marta, Pedro de Córdoba Miguel, Josefina Güell Ana, Carlos Otero, Josep Maria…
Vida de familia
Cinematografia
Pel·lícula del 1963-1964; ficció de 90 min., dirigida per Josep Lluís Font i Martí.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ediciones Cinematográficas Argemí - Eca Films Josep Maria Argemí, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JLFont, Enric Ortenbach, Arnau Olivar FOTOGRAFIA Juan Jurado blanc i negre i color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Domènec Bronchalo, Jordi Palà, Alberto de Jesús MUNTATGE Santiago GSalichs MÚSICA Xavier Montsalvatge SO José Mancebo INTERPRETACIÓ Ana María Noé Aurelia, Montserrat Carulla Rosa María, Fernando Guillén Luis, Luis Induni l’advocat d’Aurelia, Carlos Mendy Eduardo, Antonio Casas Carlos, José María Ovies Jorge, Maria Aurèlia Capmany María, l’esposa de Juan,…
servosistema
Tecnologia
Sistema proveït de retroacció.
Actua, per tant, accionat pel senyal d’error i es caracteritza pel circuit o bucle de retroacció És anomenat també sistema asservit o de bucle tancat automatisme Les magnituds que intervenen en tot servosistema són l' entrada , la sortida , el retorn o retroacció , el senyal d’error , les pertorbacions i l' alimentació L’entrada pot ésser un senyal elèctric, una força, un moviment, etc, i actua sobre el servosistema, el qual dóna la resposta o sortida en funció d’aquella El senyal d’error és elaborat pel comparador , que compara l’entrada amb el senyal de retroacció Aquest…
dret italià
Dret
Dret vigent a Itàlia.
Pròpiament hom no pot parlar de dret italià fins a mitjan s XIX, quan es constitueix l’estat italià Fins aleshores convivien en la península Itàlica i les illes de Sardenya i de Sicília diferents drets propis de cadascun dels estats, sota un comú denominador, d’arrel romanista A aquesta arrel originària s’havien unit diferents influències, com les dels ostrogots i els llombards, que pervisqueren sobretot al nord Durant l’edat mitjana es desenvolupà el dret canònic i es renovà l’interès pel dret romà a través de l’escola de glossadors de la Universitat de Bolonya, mentre que a Sicília, a…
oferta
Economia
Quantitat de productes que concorren en un mercat per ésser venuts, en un moment determinat.
L’estudi de l’oferta com a magnitud global o agregada constitueix una anàlisi de les condicions generals i històriques del procés de producció, és a dir, del grau de desenvolupament de les forces productives, així com de la identificació dels centres de decisió sobre el què, quant i com produir, amb les repercussions consegüents sobre tots els individus que intervenen en el procés És des d’aquest punt de vista d’anàlisi global de les condicions de producció que fou analitzada l’oferta pels economistes clàssics, tot concedint-li un lloc principal en l’estudi del mercat i de la formació dels…
ajust
Tecnologia
Efecte que resulta de l’operació d’ajustar dues peces entre elles; depèn de la diferència entre llurs dimensions respectives.
En les peces muntades una d’elles, el mascle, introduïda parcialment o totalment en l’altra, la femella, l’ajust és amb joc quan aquella diferència és positiva, això és, quan la femella és més gran que el mascle, i amb serratge en el cas contrari El grau de precisió de l’ajust depèn de la missió de les peces en la màquina a què van destinades Segons aquest criteri, és fixada una tolerància , índex d’irregularitat admès en les mides de la peça, les quals varien, per excés o per defecte, de la nominal que…
regionalisme
Política
Doctrina política i social consistent a afavorir, dins un mateix estat, el paper dels agrupaments regionals delimitats per la geografia i la història.
Partint del concepte de regió com a entitat intermèdia entre la comunitat i la nació, però dotada de prou unitat per a tenir una identitat pròpia que la diferencia de la resta del país, el regionalisme representa la consciència regional en acció com a ideologia, com a moviment social o com a programa reivindicador d’alguna forma de reconeixement d’aquella personalitat regional Segons el nivell en què es mogui la consciència regional, el regionalisme pot ésser econòmic l’exigència d’un règim fiscal o aranzelari peculiar, cultural i literari , amb la defensa o sense la defensa d’…
Nova Escola Alemanya
Música
Denominació que la premsa alemanya donà, a mitjan segle XIX, a un grup de compositors propers a les estètiques de R. Wagner i F. Liszt.
Els membres més destacats d’aquella tendència estètica foren H von Bülow, P Cornelius, JJ Raff i K Tausig Qui definí l’ideari estètic del grup fou, però, el crític musical KF Brendel 1811-1868, des de les pàgines de la "Neue Zeitschrift für Musik", la revista iniciada per R Schumann a Leipzig i on es publicaren bona part dels escrits wagnerians En realitat, més que assenyalar un programa estètic concret, un dogma de composició, cal parlar de la posició liberal i progressista dels membres de la Nova Escola, de la seva preferència pel poema simfònic -en un particular aliatge que…
Revista Musical Catalana
Música
Publicació musical de periodicitat mensual, editada a Barcelona.
En una primera etapa gener del 1904 - juny del 1936, amb el subtítol de "Butlletí de l’Orfeó Català", en foren responsables Lluís Millet, Francesc Pujol, Joan Salvat, Frederic Lliurat i Vicenç M de Gibert, i hi collaboraren les signatures més prestigioses de la musicografia europea del seu temps Temàticament, prestà una gran atenció a la investigació històrica i musicològica del passat musical català, divulgà la recerca etnomusicològica, el fenomen wagnerià i els moviments de renovació de la música al servei de la litúrgia, publicà treballs sobre músics universals i reflectí bona part de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina