Resultats de la cerca
Es mostren 1123 resultats
Tomaso Giovanni Albinoni
Música
Compositor i violinista italià.
Vida Fill d’una família benestant veneciana, pogué desenvolupar la seva carrera musical sense haver de dependre d’un sou al servei de l’Església o d’una cort, que eren els modes de subsistència més habituals entre els músics del segle XVIII Per aquesta raó, sovint va autodefinir-se com a musico di violino dilettante veneto No se sap amb qui estudià, tot i que sovint s’ha suggerit el nom de G Legrenzi, mestre de capella de la basílica de Sant Marc, sense cap prova que ho documenti Després d’algun intent en el camp de la música religiosa, Albinoni es dedicà exclusivament a la música…
William Lawes
Música
Compositor anglès, germà petit de Henry Lawes.
Vida Probablement rebé la seva primera educació musical a la catedral de Salisbury, on fou nen cantor Aviat mostrà el seu excepcional talent musical, la qual cosa feu que el mecenes Edward Seymour el posés sota la tutela del seu propi mestre de música, John Coprario És possible que aquest reconegut compositor redactés les seves Rules how to Compose 1617 precisament per facilitar la instrucció del jove músic Lawes fou escollit per a ser un dels músics privats del príncep Carles, el qual el mantingué en el càrrec després d’accedir al tron el 1625 Dedicà gran part de la seva activitat a la…
música dels jueus
Música
Música conreada pels jueus.
Aquest article tracta de la història de la música jueva fins a la creació de l’Estat d' Israel L’assimilació o la fusió amb altres tradicions musicals que caldria esperar de la mobilitat i la dispersió del poble jueu tingué un doble contrapès en la segregació a la qual fou sotmès a partir de les diverses diàspores especialment les del segle VI aC i la del 70 dC, fins a l’emancipació segle XIX, i en l’abast de les normes que regeixen la religió judaica La segregació explica l’absència de certs gèneres cançons associades al treball agrícola, a la guerra, a les tavernes, etc i l’aparició de…
música de Mèxic
Música
Música desenvolupada a Mèxic.
La història musical de Mèxic s’inicia amb la música prehispànica, que ha influït en molts sentits en èpoques posteriors Aquesta música tenia gran rellevància en el món indígena, com posen de manifest les troballes arqueològiques d’instruments musicals, que mostren la seva naturalesa acústica i la seva gran varietat i difusió en les cultures centreamericanes Els coneixements que es tenen d’aquesta època provenen també dels testimonis escrits dels colonitzadors espanyols, carregats, però, de prejudicis etnocentristes Són comentaris que es refereixen a la música asteca i a la maia, sense tenir…
música de Brussel·les
Música
Música desenvolupada a Brussel·les (Bèlgica).
L’època daurada de la música flamenca, als segles XV i XVI, influí poc en la història musical de la ciutat, i no hi ha gaires compositors dignes de menció a la Brusselles d’aquest període Els ducs de Brabant, durant l’Edat Mitjana, acostumaven a canviar molt de residència i els músics seguien la cort Per aquest motiu, Brusselles no tingué oportunitat de consolidar-se com a nucli musical d’importància Alguns ducs de Brabant cultivaren la música, com ara Enric III 1231-1261, que fou un trobador d’anomenada Brusselles començà a ser important des del punt de vista musical quan els arxiducs Albert…
trio amb piano
Música
Conjunt de cambra constituït per piano, violí i violoncel, o bé una composició escrita per a aquesta formació.
Com altres gèneres en què es combinen cordes i piano, té l’origen en la sonata barroca La sonata per a violí amb baix continu demana pròpiament tres intèrprets per al continu, un de teclat i un de corda La nova manera d’entendre la conducció de les veus i el fet que en la concepció de l’estructura tonal i harmònica el baix continu deixés de ser imprescindible a mitjan segle XVIII obriren el camí a una major activitat i independència de cadascun dels tres components del conjunt En els seus inicis, però, la música per a trio amb piano caigué sovint en el terreny de la música per a piano o…
1700-75: del barroc tardà al classicisme acadèmic
Malgrat que sempre es parla d’una Catalunya medieval –romànica i gòtica– i d’una Catalunya modernista, el recorregut que fins ara hem fet de l’arquitectura religiosa des del darrer terç del segle XVI ens porta a concloure que la geografia catalana és essencialment moderna, entès el terme com el que defineix l’època renaixentista i barroca Les ciutats, els pobles de tot l’àmbit català, mostren perfils barrocs, alguns de nova planta i d’altres en intervencions puntuals, com ara les façanes La raó d’aquesta fisonomia s’ha d’explicar desfent la idea d’una Catalunya en decadència Es pot considerar…
Georg Friedrich Händel
Música
Compositor alemany naturalitzat britànic.
Vida Juntament amb Johann Sebastian Bach, Händel és el gran mestre de l’època barroca El seu excepcional talent fou reconegut en vida, al llarg de la qual obtingué gran popularitat i prestigi De caràcter cosmopolita i esperit obert, assimilà les tradicions musicals alemanya, francesa i anglesa La seva inclinació per la música teatral fou també un dels trets més acusats de la seva versàtil personalitat musical, en què destaquen la inspiració melòdica, les audàcies harmòniques i un fi sentit de l’humor Halle i Hamburg 1685-1706 El pare de Händel, Georg, de professió cirurgià barber…
Altres esglésies de la diòcesi de Lleida
Art gòtic
No hi ha gaires exemples d’esglésies parroquials gòtiques dins l’àmbit del bisbat de Lleida La gran majoria són romàniques o d’època moderna Els dos casos més rellevants, significatius i importants de temple gòtic parroquial, a banda de Sant Llorenç de Lleida, són Santa Maria d’Almenar i Santa Maria de Sarroca de Lleida, al Segrià, autèntics monuments arquitectònics de la primera meitat del segle XIV, bé que la segona fou modificada al segle XVI L’església parroquial de Sant Vicenç d’Àger, avui del bisbat de Lleida, va formar part històricament de l’abadiat d’Àger i és estudiada amb les…
Sant Bartomeu del Grau
Sant Bartomeu del Grau
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba al sector occidental de la Plana de Vic, de la qual el separa la costa o cinglera que fa d’espona, i s’estén vers l’W per l’altiplà del Lluçanès i vers la depressió d’Alboquers, al S El terme, allargassat, limita al N amb Sobremunt Lluçanès, a l’E amb Santa Cecília de Voltregà, Gurb, Vic i Santa Eulàlia de Riuprimer, al S amb Santa Maria d’Oló Moianès i a l’W amb l’enclavament de Muntanyola Osona, amb Oristà i Olost Lluçanès Drenen les terres del terme la riera de Sant Joan, la riera de Sant Bartomé, el torrent de Font Salada i la capçalera de la riera d’Olost…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina