Resultats de la cerca

S’Hort de Dalt, a Es Canaló La població establerta al barranc d’Algendar ha hagut d’adaptar-se a les difícils característiques topogràfiques de l’indret, però sovint ha aconseguit una remarcable integració a l’ambient Ernest Costa El barranc d’Algendar 13, entre els principals espais naturals de Menorca En un contrast molt marcat amb la costa de Tramuntana, el migjorn menorquí es caracteritza per una plataforma miocena, calcària i sensiblement plana Aquesta contrada emergí, segons suposen els geòlegs, fa uns vint milions d’anys, temps en el qual l’erosió hídrica ha desenvolupat sobre la xarxa…

El Montcabrer, cim culminant de la serra de Mariola Ernest Costa La serra de Mariola 14, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic A cavall entre les comarques de l’Alcoià, el Comtat i la Vall d’Albaida, Mariola és una de les serres més extenses del País Valencià, i una de les més conegudes en l’àmbit popular i científic La bellesa i agressivitat dels seus paisatges i l’indubtable valor del seu patrimoni natural l’han dotada d’una merescuda fama, i han fet d’ella un símbol d’identificació els habitants dels pobles que viuen als seus peus La serra de Mariola està constituïda quasi…

Ocell fòssil × 1 procedent del Cretaci inferior de Santa Maria de Meià Noguera, en fotos fetes amb llum normal a dalt i amb llum ultraviolada a baix És la resta d’ocell més antiga del nostre país i una de les més antigues del món, després de l’ Archaeopteryx lithographica de Solnhofen Les restes d’aquest ocell, contingudes en una petita llosa, són fragmentàries i incompletes s’ha preservat quasi tota l’extremitat esquerra, amb l’húmer, el radi, l’ulna i part dels metacarps, com també la fúrcula i les plomes s’hi identifiquen també el segon húmer, el radi i la tíbia, tots tres fracturats,…

Situació i presentació Els antics municipis de Josa de Cadí i Tuixén foren units el 1973 L’entitat municipal resultant té la capital al poble de Tuixén El terme tradicional de Tuixén tenia 36,7 km 2 , i l’antic terme de Josa de Cadí, 31,47 km 2 El municipi de Josa i Tuixén és situat a llevant de la comarca, al límit amb les comarques de la Cerdanya, el Berguedà i el Solsonès, al peu de la serra de Cadí Al N termeneja amb el municipi urgellès de Cava, el cerdà de Montellà i Martinet, i amb l’enclavament dels Cortils del municipi berguedà de Bagà A llevant, amb les terres berguedanes de Saldes…

Situació i presentació La comarca del Pla de l’Estany té una superfície de 262,83 km 2 , que correspon a onze municipis Banyoles, Camós, Cornellà del Terri, Crespià, Esponellà, Fontcoberta, Palol de Revardit, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà i Vilademuls El cap de comarca és Banyoles Limita amb la Garrotxa pel NW, amb l’Alt Empordà pel NE i amb el Gironès pel S El reconeixement legal de l’existència de la comarca del Pla de l’Estany ha estat un tema debatut durant molt de temps L’administració napoleònica 1812 va dividir Catalunya en quatre departaments el del Ter, amb capital a…

Característiques generals Les parts comestibles de la garota són les cinc gònades, de tons ataronjats, que es disposen en els interradis del cos, ben visibles en aquest exemplar seccionat transversalment El de la fotografia correspon a la garota de roca Paracentrotus lividus bé que també se’n consumeixen d’altres espècies Firo-Foto Els equinoderms són animals exclusivament marins que formen una part important de la fauna bentònica de qualsevol tipus de fons i de qualsevol fondària Mostren una marcada incapacitat de regulació osmòtica i, per tant, llur concentració salina interna depèn…

Característiques generals Constitueixen el grup més important de falgueres actuals Recordem que l’esporangi s’hi origina a partir d’una sola cèllula de l’epidermis de la fronda i que, un cop madur, la seva coberta és formada per una sola capa de cèllules La immensa majoria de les leptosporangiades són isospòriques, exceptuant els ordres mésc evolucionats, que són heterospòrics Des d’un punt de vista filogenètic, el grup de les leptosporangiades es considera més recent i evolucionat que el de les eusporangiades El grup comprèn els ordres de les osmundals Osmundales , isospòriques, amb…

La geografia Cap de comarca, Falset Forma un gran amfiteatre al nod-est de la fossa tectònica de Móra d’Ebre, oberta a l’extrem de ponent de la Serralada Prelitoral Catalana La Serralada es divideix enllà de les muntanyes de Prades i, al mig, deixa al descobert les llicorelles paleozoiques que hi ha al subsol, mentre que en un dels costats de la gran cicatriu s’alcen uns enormes blocs calcaris i, a l’altre, els encara més potents de conglomerats els primers voregen el miler de metres d’altitud i els segons l’ultrapassen Aquests blocs perifèrics de capçaleres aplanades, enèrgicament retallats…

La geografia física El territori de Cantàbria s’assenta damunt estructures del Mesozoic, formades sobretot de calcàries cretàcies intensament plegades S'ha creat un paisatge morfològic essencialment muntanyós, en el qual predominen les inversions del relleu Dintre la complexitat del relleu, de direcció latitudinal, cal distingir des de la costa fins a la divisòria amb la Meseta castellana les unitats següents una plataforma litoral, les muntanyes de l’interior La Montaña , 1500-2000 m, i les terres de l’alt Ebre La costa, molt retallada, forma nombroses ries i ports naturals, on…

És una de les dues comarques en què és dividida la Cerdanya Cap de comarca, Puigcerdà El seu eix vital és la vall de la capçalera del Segre, encastada als Pirineus axials, cas únic en el país per les seves dimensions 20 km de llarg per 5 d’ample com a màxim i significació clau de volta de l’única ruta catalana que uneix la Mediterrània amb l’Ebre mitjà Perpinyà i Lleida, al marge de la Depressió Prelitoral El seu complement és la part encarada a la vall del conjunt muntanyós que l’envolta, però tant la muntanya com la plana són compartides amb l’Alta Cerdanya Com a materials constitutius…