Resultats de la cerca
Es mostren 1686 resultats
cítara
Música
Terme aplicat a diversos instruments cordòfons del gènere cítara sense mànec, és a dir, amb cordes diferents i de llargada fixa per a cada nota.
S’anomenen així malgrat la confusió que pot comportar respecte a la categoria de classificació vegeu cítara1 A més de ser un terme alternatiu per a designar el cistre, serveix per a denominar dos grups d’instruments els derivats de l’antiga kithara grega i els instruments ètnics construïts amb una taula harmònica sobre la qual es fixa un joc de cordes paralleles Aquests tipus d’instruments ètnics es troben gairebé en totes les cultures tradicionals d’Europa, Àfrica i Àsia Enmig d’aquesta gran varietat, els instruments més significatius són la cítara de vara, amb les cordes esteses al llarg d…
pandero

Pandero
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió format per un cèrcol de fusta que serveix per a subjectar una membrana o pell tibant.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa, amb marc El pandero és un dels instruments membranòfons amb marc més antics que es mantenen en l’actualitat, especialment en la interpretació de música antiga i tradicional de cultures mediterrànies, i se’n coneixen referències bíbliques N’hi ha dos tipus bàsics el pandero circular, amb marc de fusta circular i una sola membrana, sovint pintats o amb ornamentacions de marqueteria -a Catalunya poc ornamentat i utilitzat en les rondes pels fadrins-, i el pandero quadrat, amb un marc de fusta quadrat amb els cantells…
harmònica de cristall
Música
Instrument que consisteix en una sèrie de discos de vidre de diferents mides que giren entorn d’un eix mentre s’humitegen i són posats en vibració directament pel fregament tangencial dels dits de l’intèrpret, o gràcies a un mecanisme amb teclat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció Benjamin Franklin inventà aquest instrument l’any 1761 en aconseguir mecanitzar una tècnica anglesa consistent a reproduir melodies fregant amb els dits humitejats les boques d’un conjunt de gots afinats Fixà uns recipients de vidre de diferents mides sobre un eix horitzontal i els ordenà concèntricament, disposant els més grossos, que produeixen sons més greus, a l’esquerra L’instrumentista els feia sonar fregant-los lleugerament amb els dits humits mentre, amb un pedal, accionava una manovella que, connectada a l’eix, els feia girar…
Aleix Espargaró Villà

Aleix Espargaró Villà
FEDERACIÓ CATALANA DE MOTOCICLISME
Motociclisme
Pilot de motociclisme.
Germà del també pilot Pol Espargaró , l’any 1999 guanyà el Campionat de Catalunya d’enduro de 60 cc i fou tercer en el de motocròs de 60 cc El 2001 guanyà el Campionat Rieju Supermotard de Catalunya i el d’Espanya L’any 2003 guanyà el Campionat de Catalunya de velocitat en 125 cc i l’any següent fou campió d’Espanya i de Catalunya de la mateixa cilindrada, i es convertí així en el pilot més jove a aconseguir el títol estatal El 2004 debutà en el Campionat del Món de motociclisme, on el 2005 corregué per l’equip Seedorf Racing pilotant una Honda El 2006 disputà amb l’equip Honda el Mundial de…
baix elèctric

Baix elèctric Fender
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada (semblant a la guitarra elèctrica), de tessitura greu i so amplificat electrònicament.
En la classificació Hornbostel-Sachs, electròfon electromecànic N’hi ha de dues menes, els que tenen caixa de ressonància, o semiacústics, i els de cos massís En aquest darrer cas, com que no ha de servir de caixa de ressonància, el cos pot tenir la forma més convenient per a ser manejat amb facilitat i pot ser construït amb materials molt diversos fusta, resines sintètiques, fibra de carboni, etc Generalment, tenen quatre cordes metàlliques, afinades en mi1, la1, re2 i sol2 Es tracta de la mateixa afinació que la del contrabaix, és a dir, una octava més greu que les quatre cordes greus de la…
baixó
Música
Instrument de vent-fusta emprat a Europa als segles XVI i XVII i a Espanya fins al final del XVIII.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble i tub cònic És format per dos tubs parallels de secció cònica foradats en un mateix bloc de fusta, que, comunicats per la part inferior de l’instrument, en constitueixen des del punt de vista acústic un de sol d’uns 95 cm de llargària Acabat en un petit pavelló i proveït de vuit forats i dues claus obertes, l’extrem superior del tub allotja un tudell metàllic en forma de S on se subjecta la llengüeta Aparegut cap al segle XVI, el seu tub "plegat" en dos, sinònim de comoditat, el convertí ràpidament en l’…
dolçaina

Dolçaina valenciana construïda a la primera meitat del segle XX
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent de doble llengüeta, molt semblant a la xeremia, amb tub de fusta de perforació cònica amb vuit forats, set d’anteriors i un de posterior.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble Instrument popular de les terres del sud de l’Ebre, amb variants pròpies a Tortosa i al País Valencià, a les terres valencianes gaudeix d’una forta implantació en la vida musical ciutadana com a element indispensable en cercaviles, processons, danses i altres manifestacions festives de carrer Acostuma a anar acompanyada pels ritmes d’un tabal Es coneixen variants d’aquest instrument -amb diferents noms- en algunes zones de l’Estat espanyol i en diverses regions de l’àrea mediterrània Els instruments de doble llengüeta…
Unió Esportiva Vic
Futbol
Club de futbol de Vic.
Fou fundat l’any 1943 arran de la fusió entre l’Esbarjo Marià Ausa, el club més antic de la ciutat 1913, i el Vic Football Club 1922 Després de jugar uns quants anys a categoria territorial, assolí l’ascens a tercera divisió la temporada 1952-53 Durant els anys cinquanta establí una forta relació amb el Futbol Club Barcelona, amb la cessió de jugadors i la disputa d’un partit amistós anual El 1961 aquesta collaboració es trencà i passà a tenir-la amb el Reial Club Deportiu Espanyol, que eixugà el deute del club i li cedí jugadors A tercera hi milità fins a la temporada 1966-67,…
simetria

Dues figures obtingudes per simetria axial i central
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Configuració d’un objecte que és invariant per a determinats moviments geomètrics.
Dins el concepte de simetria hom estudia modernament tots el moviments geomètrics del pla i de l’espai Una simetria axial és la transformació que per a tot punt P n'assigna un altre P' , de manera que la recta PP' és perpendicular a una recta donada dita eix de simetria i les distàncies de P a l’eix i de P' a l’eix són iguals Una simetria especular és la transformació que per a tot punt P n'assigna un altre P' , de manera que la recta PP' és perpendicular a un pla donat dit pla de simetria i les distàncies de P al pla i de P' al pla són iguals Una simetria central és una rotació de 180°…
Àlex Crivillé i Tapias

Àlex Crivillé
© MotoGP.com
Motociclisme
Motociclista.
Tot i que s’inicià en el trial, l’any 1986 guanyà el Critèrium Solo Moto de velocitat El 1987 fou tercer en el Campionat d’Europa en 80 cc i debutà en el Mundial amb la segona posició a Jerez pilotant una Derbi Al cap d’un any repetí posició en el títol europeu i quedà segon en el Mundial L’any 1989 guanyà el Mundial de 125 cc amb victòries als GP d’Austràlia, Espanya, Alemanya i Txecoslovàquia pilotant una J J Cobas Passà pels 250 cc per fer el salt ràpidament a 500 cc de la mà d’Honda Al juny del 1992 aconseguí la primera victòria en 500 cc al circuit d’Assen i acabà vuitè en la…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina