Resultats de la cerca
Es mostren 1399 resultats
col

Planta de col
© C.I.C - Moià
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia de la família de les crucíferes, d’una alçària de 0,50 a 1 m, de tija (el caluix
o tronxo
) gruixuda, no ramificada, amb fulles grans i amples, carnoses, glabres, glauques i pruïnoses.
Aquestes, generalment s’apinyen i s’imbriquen formant un cabdell o capça , en el centre del qual resten la gemma terminal i les fulles més joves Té les flors grogues o, més rarament, blanques, disposades en raïms molt llargs, i els fruits en síliqua Cal cercar en la varietat silvestre de l’Europa occidental costes d’Anglaterra i de Bretanya, principalment l’origen de les varietats conreades És una planta rústica i soferta, bé que prefereix els climes suaus i humits de les zones marítimes Resisteix les gelades i tem l’eixut Prefereix els sòls profunds, permeables, fèrtils, una mica compactes i…
bananer

Bananers de Hawaii
Forest and Kim Starr (CC BY 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia, de la família de les musàcies, de tija subterrània o rizoma que origina una part aèria de 3 a 9 m d’alçària, constituïda per un plomall de grans fulles oblongues (més de 3 m de llarg i 60 cm d’ample), amb nervació pinnada, sovint despentinades, els pecíols de les quals, densament reunits, constitueixen el tronc, cilindroide.
El peduncle floral, procedent del rizoma, puja entre els pecíols, surt pel centre de la corona de fulles i, a causa del pes, s’inclina i penja en madurar els fruits Porta una sola inflorescència racemosa, amb flors monopètales envoltades per grans bràctees vermelloses que cauen en madurar els fruits, anomenats bananes Aquests, en forma de baia tricarpellar, són rics en midó, i, bé que en les espècies salvatges tenen llavors, no en presenten en les conreades Cada infructescència o ram porta de 6 a 15 mans, cadascuna de les quals consta de 10 a 20 bananes o dits, i pesa de 35 a 65 kg El…
Els mol·licutats
Aquesta divisió comprèn procariotes de diferents arrels filogenètiques que es caracteritzen per l’absència de paret procariòtica típica Els micoplasmes Encara que aquests microorganismes no tinguin paret rígida, són més resistents a la lisi osmòtica és a dir, a esclatar per penetració d’aigua quan es posen en un medi més diluït que llur citoplasma que no pas els protoplasts i esferoplasts que s’obtenen mitjançant tractament enzimàtic de bacteris amb paret La membrana que delimita els micoplasmes és trilamellar, i en alguns gèneres està reforçada per la presència d’esterols, que el…
La bagra catalana
La bagra catalana ha estat una de les darreres espècies descrites a les aigües continentals catalanes Les seves poblacions han patit una forta regressió els darrers vint anys Adolf de Sostoa La bagra catalana Squalius laietanus , a diferència de la bagra europea S cephalus , és de mida més petita les femelles rarament superen els 30 cm de llarg i els mascles fan entre 15 i 20 cm Té el cos gruixut i llarg, encara que comprimit a la regió caudal, i el cap relativament gros i amb boca súpera, però més prima i apuntada que la de la bagra europea L’extrem de l’aleta caudal i el de la dorsal són…
cuca molla
Entomologia
Nom comú de diverses espècies d’insectes dictiòpters de la família dels blàtids, de cos oval i ales sovint rudimentàries.
Són nocturns, de boca mastegadora i omnívors Les espècies més conegudes Blatta orientalis, Blatella germanica i Periplaneta americana viuen a l’interior de les cases, on fan tota mena de destrosses en els aliments, que infesten amb llur fetor
antiarnes
Química
Producte destinat a combatre les arnes i, en general, tots els insectes que s’alimenten de fibres tèxtils, especialment llana.
Segons llur forma d’actuar es divideixen en repellents, insecticides i productes que modifiquen l’estructura de la llana L’acció dels repellents es limita a allunyar les arnes, sense que, generalment, tinguin cap acció letal De tots els emprats, solament el naftalè i el -p -diclorobenzè poden tenir acció letal, en determinades circumstàncies Dels insecticides, hom empra, gairebé exclusivament, el DDT i els seus derivats, el dieldrine i l’eldrine, que manifesten més eficàcia que el DDT L’acció antiarnes, per canvi de l’estructura de la llana, es fonamenta en el fet que els enzims digestius de…
llagosta

Llagosta arc iris
© Fototeca.cat-Corel
Entomologia
Nom donat a diversos insectes de l’ordre dels ortòpters inclosos en diferents gèneres i pertanyents a famílies molt diverses.
Són caracteritzats pel fet de tenir el cos massís i de colors terrosos, les antenes curtes, l’òrgan estridulós format pels èlitres i els fèmurs, l’òrgan timpànic a l’abdomen i l’oviscapte molt curt Són fitòfags i de costums gregaris Algunes espècies de llagosta són utilitzades com a aliment humà per certes poblacions dels deserts africans La llagosta marroquina Dociustaurus maroccanus , família dels acrídids, d’uns 2-3 cm de longitud les femelles, habita al nord i al centre d’Àfrica, a l’oest d’Àsia, a la península Ibèrica, a Itàlia, al sud de França, a Hongria i als Balcans, on és …
hemèlitre
Entomologia
Ala d’alguns insectes caracteritzada pel fet de presentar la part anterior dura i consistent i la part posterior membranosa.
És pròpia dels heteròpters
neòpters
Entomologia
Grup d’insectes pterigots que presenten, a la part basal de llurs ales posteriors, un tros membranós anomenat camp jugal.
Inclou els polineòpters, els oligoneòpters i els paraneòpters
micetòcit
Biologia
Cèl·lula de certs insectes que conté llevats i bacteris (en aquest cas hom els anomena més pròpiament bacteriòcits) en simbiosi.
La microflora dels micetòcits abasta l’insecte de nutrients que li són indispensables La seva distribució és irregular en certs teixits, com el budell, formant a cops acumulacions anomenades micètomes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina