Resultats de la cerca
Es mostren 1881 resultats
Vilatge del Castellet de Sant Martí (Torrent de Cinca)
Art romànic
Situació Vestigis d’aquest despoblat, situat en un esperó que domina pel sud el barranc de Vallcarreres ECSA - J Bolòs Aquest despoblat és emplaçat en una petita elevació del mateix nom situada a la falda de la serra que tanca la vall, a la part meridional del terme, vora la carretera N-211 i a 4 km del poble de Torrent Domina pel sud l’entrada al barranc de Vallcarreres Mapa 31-16415 Situació 31TBF781915 Història No hi ha referències històriques segures sobre l’indret Per la situació sembla que es pot identificar amb el lloc que R Pita anomena Torralba, si bé la partida d’aquest…
Castell de Sin (Campo)
Art romànic
Situació Aspecte que oferia aquest castell en el moment de les excavacions l’any 1994, amb el basament de la torre al centre i les restes d’un habitatge en primer terme J García Les restes d’aquest castell són al capdamunt d’un promontori al nord-est de Campo, a quasi 900 m d’altitud, des d’on és possible controlar tota la vall de Bardaixí Mapa 31-10 212 Situació 31TBG873996 S’hi va des del poble de Campo, on surt un camí veïnal que porta a la falda del turó Allí cal deixar el vehicle i pujar a peu en un recorregut d’uns 20 minuts Castell Aquesta fortificació es troba en procés d’excavació,…
Sant Salvador de Golorons (Clariana de Cardener)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-oriental L Prat Es tracta d’una de les esglésies més primitives d’aquesta comarca, encara que s’hi han fet modificacions que no afecten gaire la seva puresa original És al costat de tramuntana del terme municipal de Clariana, tocant al d’Olius Mapa 330M781 Situació 31TCG815495 En el punt quilomètric 7 de la carretera de Solsona a Berga, davant cal Cases i a mà dreta, s’inicia una pista que amb menys de 2 km porta directament a la casa Golorons i al temple proper JCT Història És probable que un document del 1196 faci referència a aquest…
Casal o casa forta de Domanova (Rodés)
Art romànic
El lloc de Domanova és a uns 2 km al migdia de Rodés, enlairat entre els cursos de la ribera de Rigardà i la de les Croses Aquest indret és esmentat en la documentació l’any 942, quan el comte Sunifred II de Cerdanya feu donació a l’abadia benedictina de Sant Pere de Rodes d’un alou situat al terme de Vilella, que afrontava per una part amb Domonova Aquest indret fou el solar d’un important llinatge feudal, cognominat Domanova, els membres del qual són mencionats en la documentació des de la segona meitat del segle XI Així, vers el 1068 consta que Bernat Pere de Domanova tenia el castell…
Reproducció bacteriana
Patologia humana
Els bacteris es reprodueixen dividint-se en dos, gràcies a un mecanisme similar al de les cèllules de la majoria dels organismes El mecanisme de divisió de la cèllula bacteriana comprèn una fase de repòs en què es produeixen lleus modificacions en les estructures de la reproducció cellular, i una fase activa, durant la qual aquestes estructures experimenten modificacions substancials Durant la fase de repòs , el mesosoma central, format per un plec de la membrana citoplasmàtica, forma un envà transversal incomplet, ja que per la part central no és tancat sinó que deixa una obertura que abasta…
Reflux vesiculoureteral
Patologia humana
És anomenat reflux vesicouretera l un trastorn congènit caracteritzat per una anomalia del mecanisme valvular que normalment impedeix el reflux d’orina en sentit ascendent, de la bufeta a l’urèter En general, l’urèter travessa de forma obliqua la paret de la bufeta urinària, i la contracció de la musculatura vesical tanca el pas per aquest trajecte submucós, alhora que impulsa l’orina en sentit descendent El reflux vesicoureteral és degut generalment a una debilitat de la musculatura vesical, de causa congènita, que ocasiona una deficiència en aquest mecanisme d’oclusió de la…
La faringe
Anatomia humana
La faringe és un conducte músculo-membranós, de 12 cm a 14 de llargada, que es disposa en forma vertical al llarg del coll, de manera que comunica per dalt amb les fosses nasals i la cavitat bucal, i per sota amb la laringe i l’esòfag Aquesta doble comunicació converteix la faringe en un òrgan que forma part tant de l’aparell respiratori com de l’aparell digestiu La cara anterior del conducte faringi presenta obertures molt àmplies que el connecten directament, de dalt a baix, amb les fosses nasals, la cavitat bucal i la laringe La cara posterior corre propera a la columna vertebral i s’…
Obstrucció nasal
Patologia humana
L’ obstrucció nasal constitueix una de les manifestacions més habituals de les malalties i els trastorns del nas i la rinofaringe Consisteix en la dificultat o la impossibilitat de mantenir una respiració adequada a través de les fosses nasals Es presenta sempre que es produeix una reducció del diàmetre de les fosses nasals o la rinofaringe, cosa que dificulta el pas de l’aire des dels orificis nasals fins a l’orofaringe La disminució del diàmetre intern d’aquesta part de les vies respiratòries es pot produir a conseqüència d’una inflamació de la mucosa respiratòria que la cobreix, o bé un…
Francesc Gavaldà
Historiografia catalana
Historiador i religiós dominicà.
Fou professor de teologia i el 1666 fou nomenat prior del convent dels dominicans de València Fou també vicari general de la província dominicana d’Aragó, examinador sinodal de l’arquebisbat de València, qualificador i jutge del Sant Ofici La seva obra principal és la Memoria de los sucesos particulares de Valencia y su reino en los años mil seiscientos quarenta y siete y quarenta y ocho, tiempo de peste 1651 L’obra incorpora, a les pàgines finals, una Memoria para gloria de nuestra ciudad y nación del considerable socorro con que ésta sirvió a su rey en el sitio de Tortosa, contra las armas…
Henri Huet Benoit
Cinematografia
Empresari.
Vida Començà en el món del cinema com a director gerent de la filial a l’Estat espanyol de la Société des Établissements Gaumont, firma que, a més de fabricar aparells per a la filmació i projecció, batejats amb els noms de Biographe i Bioscope, s’interessà igualment per la producció des del 1898 i l’exhibició Entre el 1905 i el 1907, la Gaumont, domiciliada a Barcelona, es dedicà a la venda de films i a la comercialització del Cronophone, aparell que utilitzava uns discos sincronitzats amb les imatges i obtenia l’efecte d’un primitiu cinema sonor El 1907 H Huet accedí a la direcció de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina