Resultats de la cerca
Es mostren 1820 resultats
color litúrgic
Cristianisme
Color dels ornaments litúrgics (blanc, vermell, verd, morat, negre, blau), d’acord amb els cicles o les festes de l’any litúrgic o amb el caràcter de la celebració.
Angioma cutani
Patologia humana
Definició Els angiomes cutanis , anomenats hemangiomes o ne vus vasculars , són alteracions dels vasos sanguinis de la pell que generen taques o tumoracions d’un color vermellós En general, es presenten ja des del naixement o durant els primers mesos de vida Es un trastorn molt comú, algun dels tipus del qual, com ara les anomenades taques salmó, afecten un 50% dels infants Causes, tipus i manifestacions Els angiomes cutanis són deguts a una alteració congènita del desenvolupament dels vasos sanguinis de la pell Tant l’alteració que s’esdevé com les manifestacions que provoca depenen del…
sang
Bioquímica
Líquid que, amb la limfa i el líquid intersticials, forma part del medi intern del cos.
És constituïda pel plasma, líquid incolor compost de sèrum i fibrinogen, i pels elements cellulars glòbuls vermells, dits també hematies o eritròcits, glòbuls blancs o leucòcits i plaquetes o trombòcits La sang és una suspensió de cèllules en un medi líquid, de color vermell en els vertebrats a causa de l’hemoglobina dels eritròcits i lleugerament alcalina pH = 7,4, que circula pel sistema cardiovascular del cos dels animals circulació aparell circulatori Fora del cos es pren es coagula a causa de la formació dels qualls de fibrina insoluble coagulació de la sang hemostàsia, dels quals, per…
degeneració
Patologia humana
Estat patològic de la substància viva (òrgan, teixit o cèl·lula) manifestat per modificacions de l’estructura morfològica, física o química.
La degeneració pot afectar un dels components d’aquesta substància, és a dir, les cèllules o la substància els elements intercellulars, o bé tots dos Els teixits perden les qualitats específiques, tant estructurals com funcionals, i això condueix a una sèrie d’alteracions metabòliques que influeixen en la capacitat de desenvolupament, regeneració i adaptació És una condició indispensable que les modificacions morfològiques o fisicoquímiques siguin reversibles, perquè els mateixos agents nocius aplicats més temps o amb més intensitat poden produir la mort cellular Les causes principals de…
Sant Mateu de Montbui (Bigues i Riells)
Art romànic
Situació Antiga parròquia de la baronia de Montbui, amb elements preromànics en un incomprensible estat d’abandonament M Anglada La capella queda a l’extrem de llevant del turó on hi ha el castell de Montbui Mapa L37-14364 Situació 31TDG316130 MAB Història Tot i que és molt a la vora del castell, fou inicialment una parròquia rural amb un terme que ara es reparteix entre Bigues, Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines És consignada l’any 1058 entre les set esglésies o parròquies de la baronia de Montbui que el comte Ramon Berenguer I va cedir a Mir Geribert per posar pau a una vella…
Les leocials i les pezizals
Les leocials L’ordre de les leocials o helocials conté pocs representants liquenificats, tots inclosos a la família de les beomicetàcies Baeomycetaceae En general, els ascocarps són apotecis estipitats o sèssils, amb ascs claviformes o cilíndrics, que s’obren per un porus apical i les paràfisis són veritables Són líquens que viuen principalment sobre sòl sovint sobre talussos i a vegades sobre pedra o fusta, sempre sobre substrats força àcids El tallus és granulós o esquamulós, poc diferenciat, amb algues clorococcals, i forma podecis no pigmentats, que poden ésser poc o molt llargs i…
Explicació de les advocacions de la Mare de Déu: Opera varia (Ripoll)
Art romànic
Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 193 Explicació de les advocacions de la Mare de Déu ACA, Ms Ripoll 193 Foli 131 amb una caplletra “P”, amb una decoració estilitzada i tardana, molt modesta Arxiu Mas Una vegada més, l’interès codicològic sobrepassa el valor artístic de la senzillíssima decoració composta per 173 folis en pergamí 19,40 × 12,80 cm, la calligrafia dels quals té, segons Beer * , una proximitat innegable a la còpia del Còdex Calixtí realitzada per Arnau del Mont l’any 1173 Ms Ripoll 99 de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, ja comentat El seu variat contingut inclou textos sobre la…
Tallarol capnegre
El tallarol capnegre Sylvia melanocephala es deixa veure a les brolles i matolls mediterranis, enfilat a les branques i movent característicament la cua No obstant això, costa de distingir-lo, a distància, del tallarol emmascarat A la fotografia de dalt, un exemplar mascle ens mostra la posició peculiar de la cua, el marcat contrast entre els colors negre i blanc a la cara, el bru del pit i el gris del costat l’anell ocular és ben vermell en el mascle La femella té els colors no tan contrastats, i el cap més grisós que no pas negre, com es veu a la fotografia de baix, feta a la…
Gemma Lienas i Massot

Gemma Lienas i Massot (2010)
© Departament de Treball (Generalitat de Catalunya)
Literatura catalana
Escriptora.
Llicenciada en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, després d’estar vinculada al món editorial 1983-98 i a l’ensenyament, es dedicà a escriure Gran part de la seva obra va destinada als infants i els adolescents Per al públic infantil ha escrit, entre d’altres, La lluna en un cove 1987, premi Francesc Puig i Llensa 1987, El maximal 1993, L’Emi i en Max 1999, a partir del qual creà una sèrie, Finisterre 2000, Busco una mare 2005, premi White Ravens atorgat per la International Youth Library de Munic 2006, Un tió amb vista 2007, Mala sort o bona sort 2008 i Un mirall al cor…
,
Llorenç Capellà i Fornés

Llorenç Capellà i Fornés
Editorial Meteora
Literatura catalana
Periodisme
Escriptor i periodista.
Vida i obra Fill de l’autor Pere Capellà , des del 1968 collabora en diversos mitjans de comunicació, com ara Última Hora Diari de Balears , del consell editorial del qual fou membre Avui Diario de Mallorca Oriflama Empresario Balear o El Temps , del qual fou responsable a Mallorca També ha estat membre del consell de direcció de la Gran Enciclopèdia de Mallorca , publicada entre el 1988 i el 2005 El 1968 publicà alguns poemes del recull La Terra Nostra a la revista Lluc La seva actitud compromesa i l’estètica predominantment realista de la seva obra l’han definit, segons la…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina