Resultats de la cerca

Graduat a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, fou director de la Real Escuela Superior de Arte Dramático, amb seu al Teatro Real de Madrid 1968-70, de l’ Institut del Teatre  1971-80, que revitalitzà enormement, del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya  1982-88, i des del 1998, de l’ Escenari Joan Brossa   —del qual també fou cofundador, juntament amb l’illusionista Hausson , amb el qual collaborà sovint —, institució refundada el 2010 com La Seca-Espai Brossa, Fàbrica de Creació i el 2018 com Escenari Joan Brossa, entitat vinculada a la Fundació Joan Brossa 1999, de…

Vida i obra De família humil, inicià estudis eclesiàstics que l’ajudaren a configurar la seva formació clàssica, i que hagué d’interrompre a causa d’una afecció pulmonar Després d’una estada al sanatori de Caubet, tornà a Santanyí, on rebé la influència de l’escriptor Bernat Vidal i Tomàs En els seus primers reculls de versos, Quatre poemes de Setmana Santa 1950 i Entre el coral i l’espiga 1952, a la tradició de l’anomenada Escola Mallorquina oposa, almenys en l’aspecte formal, la llibertat mètrica i una metaforització brillant i agosarada, que palesa la influència dels poetes castellans de…

Vinculat a la Fundació Enciclopèdia Catalana , té l’origen en l’empresa Enciclopèdia Catalana, SA 1965, posteriorment Enciclopèdia Catalana, SAU, a la qual s’afegiren tot un seguit d’empreses adquirides o creades amb posterioritat, com la Galera , Text, Diccionaris de l’Enciclopèdia i Geo-Estel Té participació en altres empreses, entre les quals hi ha Tàndem Edicions i Edicions 62 , que fins el 1971 estigué vinculada empresarialment al projecte Es dedica a la publicació en català d’obres de tipus i de temàtica diversos Cal esmentar-ne, en primer lloc, la Gran enciclopèdia catalana  GEC…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-est Hom hi pot observar perfectament l’esquema estructural de l’edifici, amb una nau, capçada a llevant per un absis semicircular F Tur L’església de Sant Nicolau es troba al veïnat del mateix nom, format per masies escampades al sector meridional del terme municipal d’Ordis, a uns 2,5 km d’aquesta població, prop del marge dret de l’Àlguema Mapa 258M781 Situació 31TDG925744 Per arribar a l’església de Sant Nicolau, que és propera al Mas Pagès, cal agafar un camí que surt de la carretera local que des de la N-II passa per…

Situació Façana de ponent del temple, on són visibles diversos elements de l’edifici romànic, anterior a l’actual finestra de doble biaix, restes del campanar d’espadanya, vessants del pinyó F Baltà Situada al bell mig i a la part alta del vell nucli emmurallat de Pals “el Pedró”, l’església parroquial de Sant Pere, juntament amb la Torre de les Hores, és una de les senyes que identifiquen la silueta d’aquest poble aglevat al cim del seu pujol, un famós mirador sobre la plana del Baix Empordà Mapa 334M781 Situado 31TEG121469 Per la vila de Pals passa la carretera local de Palafrugell a…

Situació La primitiva església de Santa Eulàlia de Puigoriol es trobava a l’indret del cementiri actual, a uns 600 m del poble, sobre la carretera de Santa Eulàlia a Lluçà, molt prop del mas Puig-oriol Només en resta una capella lateral aprofitada com a capella del cementiri i en obres fetes al lloc s’ha trobat la planta de l’antiga nau, ara gairebé del tot desapareguda Aquesta església figura al mapa de l’exèrcit 150000, full 293 x 23,2 —y 58,1 31 TDG 232581 APF Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Lluçà, al vilar de Puig-oriol Fou des dels seus inicis una…

Situació Aquesta església es troba al costat meridional del terme, damunt un tossal, entre els masos de la Sala i la Devesa Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 28,5 —y 47,8 31 tdg 285478 Per anar-hi cal agafar la carretera C154 de Vic a Gironella Al punt quilomètric 12,2 cal prendre un trencall que va a Sant Bartomeu del Grau i a uns 200 m cal agafar una pista que hi mena MAB Història Aquesta església sembla que es trobava dins l’antic terme del castell de Gurb, com Sant Bartomeu del Grau, però de…

L’antic cenobi de Sant Andreu de Tresponts era situat al terme del Pla de Sant Tirs, sobre el camí ral que seguia el curs del Segre, de la Seu d’Urgell vers Organyà, a la confluència del riu de Lavansa amb el Segre En el seu origen aquest monestir apareix com Sant Iscle de Centelles, i es desconeix la regla que el regulava L’any 839 aquest cenobi rebé la deixa del bisbe Sisebut d’Urgell d’un llibre d’Agustí d’Hipona, en el primer esment que es coneix del monestir L’any 849 n’era abat Guisamon, que en aquesta data i en presència del bisbe Beat d’Urgell retornà a l’arxiprest Froilà les…

Situació El castell és al capdamunt del nucli superior del poble de Civís, sobre la roca Mapa 35-10216 Situació 31TGC703028 Del quilòmetre 9 de la C-145, just abans d’arribar a la Farga de Moles, surt una carretera asfaltada que s’enfila a Civís Un cop al poble, s’arriba a les restes del castell per un camí que surt davant de l’església i el cementiri vell Història L’evolució d’aquest castell va estretament lligada a la de la resta de fortificacions de la vall Ars, Aós, etc Com aquests castells, fou també en un primer moment una possessió dels Caboet La menció més antiga de la possible…

Situació Important castell transformat al segle XVII en masia, que conserva molta part dels seus murs medievals primitius ECSA - V Roca Un dels castells més significatius i desconeguts de l’Alt Urgell és el castell de Pujol És situat en un turó que hi ha a l’altre costat del pantà d’Oliana, a prop de Coll de Nargó, a la ribera esquerra del riu Segre Mapa 34-11253 Situació 31TCG618711 S’hi va per la carretera de Fígols a Sant Llorenç de Morunys A 1 km del pont d’Espia surt un camí que travessa el riu de Perles i puja fins al castell de Pujol o la masia de Pujol en deu minuts MTV-VRM Història…