Resultats de la cerca
Es mostren 68260 resultats
Sant Jaume d’Ulldemolins
Art romànic
L’indret d’Ulldemolins sembla que fou poblat des d’època romana, tot i que arqueològicament encara no ha pogut ésser comprovat Tot apunta a pensar que Ulldemolins, en els primers moments de la seva colonització, fou una dependència del castell de Siurana El 31 de gener de 1166, el rei Alfons I, conjuntament amb Albert de Castellvell, castlà de la fortalesa de Siurana, atorgaren una carta de poblament als habitants d’ Occulo de Molinis , que garantia la lliure possessió del seu terme i de les seves pertinences, tot establint la demarcació territorial de l’indret Tot i la concessió d’aquesta…
Sant Pere del Codony
Art romànic
Una de les primeres referències del lloc i castell del Codony és testimoniada arran de la concòrdia que signaren els Claramunt i els Cardona amb el rei Alfons I i l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls el 1175, i que fou ratificada per aquests darrers el 1177, amb l’obligació de bastir una muralla entorn del castell i la vila del Codony L’antiga església de Sant Pere del Codony —de la qual es desconeix l’emplaçament exacte— fou l’única església parroquial de la contrada en època medieval Aquest temple és esmentat com a ecclesiam de Contunno l’any 1154 en la butlla que el papa Anastasi IV…
Castell de Caladroer (Belestar)
Situació Aspecte general del castell, molt modificat en la seva estructura originària per successives reformes ECSA - A Roura El petit poble de Caladroer és situat a l’E de Belestar, uns 2 km a l’W del coll de la Batalla, límit entre el Rosselló i la Fenolleda El castell és bastit al cim d’un petit turó, al costat d’unes installacions vitícoles Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 43′ 27″ N - Long 2° 38′ 42″ E Si seguim la carretera que va de Millars a Estagell, en arribar al coll de la Batalla haurem de girar a l’esquerra fins a Caladroer JBM-JSM Història El lloc de Caladroer apareix documentat…
Vila i castell de Tuissan
El poble de Tuissan és situat a l’extrem oriental del Perapertusès, en una vall entre el rec dels Noièrs i la riera del Mas de Segura, i té el rang de capital de cantó Un dels primers esments de la villa Tuxsani data de l’any 1119, quan conjuntament amb la seva església, dedicada a sant Joan, fou confirmada com a propietat de l’abadia de Santa Maria de la Grassa en la butlla que el papa Gelasi II li concedí el mencionat any En ei transcurs d’aquesta centúria, els senyors de Termes estengueren el seu domini fins al sector de Tuissan, fet que creà sovint situacions conflictives amb els abats de…
Tríptic de la Redempció (Vallespir)
Vista general del tríptic realitzat en coure repujat i decorat en tota la seva superfície ECSA - A Roura En una collecció particular d’una família originària de l’alt Vallespir, es conserva un tríptic romànic de gran valor No es coneix amb exactitud el seu lloc de provinença, que tant podria ser el monestir d’Arles com alguna de les nombroses esglésies o capelles de l’alt Vallespir que en depenien El tríptic, que fins ara ha restat inèdit, és constituït per tres làmines de coure decorades per embotició fa 32 cm d’alçada, 18 cm d’amplada la part central i 9 cm les laterals…
Sant Bartomeu de les Camposines (la Fatarella)
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església, amb la porta d’entrada, sobre la qual hi ha tres permòdols que serviren possiblement per a suportar un porxo ECSA - J Colomé Aquesta església és situada al bell mig del veïnat de les Camposines, actualment un grup de masos pràcticament deshabitats, situat en un apèndix a la banda sud-est del terme, en una important cruïlla de camins que uneixen Móra d’Ebre amb Gandesa i aquesta amb Ascó Mapa 32-18 471 Situació 31TBF933548 Prop de la capella, hi passa la carretera N-230 que es dirigeix a Ascó Des del poble de la Fatarella s’hi arriba per la carretera TV…
Sant Iscle i Santa Victòria de Gironella (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Interior de l’església, des del cor, amb la volta arrebossada i l’absis ocupat per un retaule barroc ECSA - MÀ Font L’esglesiola de Sant Iscle i Santa Victòria és situada a l’extrem d’un prat de dalla pròxim a la masia de Gironella, que s’emplaça prop de la confluència del barranc de Peranera amb el riuet de Viu Mapa 32-10 213 Situació 31TCG182963 Per a anar-hi cal agafar el desviament que surt de la carretera N-260 que mena a Malpàs Aproximadament a 1 km de la cruïlla surt, a mà dreta, una pista que porta fins a la masia de Gironella Poc abans d’arribar-hi ja es veu la capella MAF-…
Sant Pere de la Ribera (Graus)
Art romànic
Situació Capella abandonada i mig perduda que és situada a l’antiga caseria de la Ribera ECSA - R Gutiérrez L’antiga església de Sant Pere, avui en ruïnes i coneguda també com Sant Pere del Sarrau, és situada a la primitiva caseria de la Ribera, que es trobava a llevant de Güel i, com el seu nom indica, al marge dret de l’Isàvena, entre el barranc de les Badies i el terme de Roda Avui en dia, les cases de la Ribera es troben aigües avall, vora Lasquarri Mapa 32-11 251 Situació 31TBG947800 L’accés a l’ermita de Sant Pere de la Ribera es fa des de la casa Trespueio de Güel, a tres quarts d’hora…
Sant Martí d’Avenoses (Graus)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del costat sud-est, amb l’absis carrat i la porta oberta al mur de migdia ECSA - JA Adell L’antiga església parroquial de Sant Martí és situada en una posició eminent, a la part alta del grup de cases disseminades que formen el nucli del poble, quasi totalment abandonat, d’Avenoses Mapa 31-11 250 Situació 31TBG876879 Per a anar-hi, cal prendre la carretera que surt poc abans de la Pobla de Fontova, en direcció a Centenera abans d’arribar-hi s’haurà d’agafar la pista que porta a Torroella i acaba a Avenoses JAA Història No es disposa de cap referència, ara per…
Sant Martí de la Vileta de Serradui (la Pobla de Roda)
Art romànic
Situació Petita capella de la caseria de la Vileta, ara utilitzada com a parròquia del terme de Serradui ECSA - F Parra L’església de Sant Martí es troba al peu de la caseria de la Vileta, al vessant meridional de la serra del Cis i al marge dret del barranc del Riu o de Codoneres Mapa 32-11 251 Situació 31TCG015885 S’hi arriba des del Pont de Serradui La pista segueix direcció llevant, tot recte, aproximadament un quilòmetre JBP Història El lloc de Serradui és documentat ja al segle X, vers el 958, en què l’abat Quint concedí al seu monestir de Lavaix unes vinyes que hi tenia…