Resultats de la cerca

Vida i obra Fill de farmacèutic, feu els primers estudis i el batxillerat a Vic, i, una vegada llicenciat i doctorat 1874 en farmàcia, s’hi establí definitivament Hi exercí la professió en establiment propi, fou professor de fisiologia i història natural a l’institut de segon ensenyament, participà en la vida cultural de la ciutat i en la gestió del govern municipal Totes les seves activitats foren manifestació de la identificació amb les maneres, els objectius i l’ideari dominant de la Renaixença La seva identificació explícita amb el programa i l’ideari de Torras i Bages i la contribució…

Cursà la carrera de peritatge mercantil i treballà a l’Agència Marítima Delgado 1916-30 Assistí al Cercle Artístic de Sant Lluc —on feu amistat amb Joan Miró—, del qual fou bibliotecari El 1925 inicià la seva collaboració com a crític d’art a la Gaseta de les Arts , i després a D’Ací i d’Allà i a La Veu de Catalunya Manifestà una clara voluntat de ruptura amb el Noucentisme, per incorporar la cultura artística catalana a l’òrbita avantguardista europea Coneixedor de la cultura francesa dels anys vint i trenta, els seus referents foren Jean Cocteau, Maritain, Paul Morand, Blaise Cendrars i el…

Fill de Frederic Guillem I i de Sofia Dorotea de Hannover Contra l’educació devota i militarista imposada pel seu pare, Frederic II es rebellà, sia intentant de fugir a Prússia el 1730, amb el seu amant Hans Hermann von Katte, que fou executat davant d’ell a Küstrin, on Frederic fou empresonat, sia obtenint del seu preceptor Duhan de Jandun un hugonot d’origen francès els elements teòrics necessaris per a convertir-se en un illustrat de cultura francesa Es casà, per imposició del seu pare, amb Elisabet Cristina de Brunsvic-Bevern el 1733 Per la seva voluntat, Prússia fou protagonista…

Llicenciat 1968 i doctorat 1976 en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona, on exercí la docència com a professor de botànica 1968-75 Entre els anys 1975 i 1982 dirigí els serveis ambientals de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya Fou secretari de redacció de Natura, ús o abús Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans 1976, i ha estat un dels principals impulsors dels moviments d’opinió favorables a una adequada gestió del patrimoni natural català dels anys setanta, tant com a director de la campanya per a la salvaguarda del patrimoni…

Tot i que les primeres notícies són del segle III aC, la ciutat actual fou fundada el 879, quan el comte Guifré el Pelós feu construir un nou poblat, com a barri del precedent, i el repoblà A més, el Vicus Ausonae tornà a ser seu episcopal i començà a aplegar còdexs musicals per a les celebracions litúrgiques Entre els volums que es conserven a l’Arxiu Capitular de Vic sobresurten un breviari segles XI-XII, dos tropers segle XI i segles XII-XIII i un processional segle XIII, que contenen una versió llatina del Cant de la Sibilla i diverses versions, entre les quals la més antiga de Catalunya…

La població és formada majoritàriament per lituans, però també hi ha nombrosos russos i polonesos La capital és Vílnius Música culta La informació que es té sobre la música durant els primers segles de l’era cristiana és molt escassa Al segle XIII s’inicià un període d’esplendor política, econòmica i cultural La cort fou un destacat centre de cultura i s’hi conrearen tots els gèneres musicals en voga a Occident Pel que fa al conreu de la música religiosa, els llocs més importants foren la catedral de Vílnius i l’església de Sant Joan, les quals posseïen sengles escoles de música Aquest…

Les dades més antigues sobre activitat musical a la ciutat daten del segle XI, corresponents a la catedral de Saint-Jean, on hi havia una escola de música i on sembla que la polifonia era prohibida Ja durant el Renaixement se sap que hi havia cors en diverses esglésies de la ciutat, com ara la de Saint-Nizier o Saint-Paul Pel que fa a la música profana, la documentació fa referència al conreu de la chanson polifònica i a la presència de nombrosos llaütistes, entre ells Alberto da Ripa Durant el segle XVI, foren molt coneguts els concursos públics de música vocal religiosa, anomenats puys , en…

A Vivaldi Sonata per a violí i baix continu en re m , preludi © Fototecacat/ Jesús Alises L’elecció dels instruments per a executar el baix continu era determinada pel gènere, l’estil, l’indret i la formació instrumental de què disposava el compositor Normalment, el nombre d’instruments destinats al baix continu era com a mínim de dos un instrument polifònic destinat a la realització harmònica orgue, clavicèmbal, llaüt, tiorba, guitarra, etc i un de corda o vent viola de gamba, violoncel, fagot, etc, destinat a reforçar melòdicament la línia del baix El nombre d’instruments augmentava quan…

Vida i obra Membre de la cancelleria reial des del 1342, el 1343 ja era escrivà i, més tard, fou secretari 1351 i després succeí Mateu Adrià com a protonotari 1365 de Pere el Cerimoniós , càrrec que conservà fins el 1375 Intervingué en els tractes i pactes entre el rei Pere i el comte de Trastàmara i com a compensació per la seva labor, obtingué el nomenament de batlle del rei 1359 i obtingué una franquícia d’impostos municipals a Montblanc 1365 En diferents arxius de l’antiga Corona d’Aragó es conserven diverses cartes reials i nombrosos documents relacionats amb la seva…

Deixeble i successor de Husserl a Friburg de Brisgòvia, aplicà la fenomenologia del mestre a l’anàlisi de l’existència humana Una obra mestra, Sein und Zeit ‘L’ésser i el temps’, 1927, situà molt aviat Heidegger en el primer pla de l’actualitat filosòfica La seguiren Kant und das Problem der Metaphysik ‘Kant i el problema de la metafísica’, 1929 i Vom Wesen des Grundes ‘Sobre l’essència del fonament’, 1929 A partir d’una lliçó inaugural a Friburg, Was ist Metaphysik ‘Què és la metafísica', 1929, els escrits de Heidegger prenen forma d’assaig o de comentari congenial de poetes i pensadors del…