Resultats de la cerca
Es mostren 10369 resultats
Crèdit Marítim (1881-1893)
La constitució El Crèdit Marítim es constituí a Barcelona el 8 de desembre de 1881 El seu nom n’indica l’especialització A l’escriptura figura una justificació de l’empresa Hi diuen “ con ser España una de las naciones de Europa que reúne mejores condiciones topográficas y de situación para alcanzar una importancia comercial marítima de primer orden por lo dilatado de sus costas y el gran número de ríos ” li falten “ canales de navegación que faciliten la exportación de los productos interiores ”, així com “ docks, varaderos, careneros y otras obras de reconocida necesidad para las naves que…
El temple de Barcino
Restitució en perspectiva del temple de Barcino feta per J Puig i Cadafalch segons la versió publicada per J Bassegoda, 1974 Segurament el més emblemàtic dels temples romans de Catalunya és precisament el de Barcino, el de la segona colònia romana del país, fundada a la costa laietana en època d’August amb una finalitat estructuradora molt precisa del seu entorn D’aquest temple es conserven diversos elements i importants restes in situ, encara vísítables a la seu del Centre Excursionista de Barcelona, al carrer Paradís núm 10, en el punt més alt de la topografia de la Barcelona d’època romana…
Gran Bretanya 2012
Estat
Res no apuntava que seria fàcil l'any en què el primer ministre, David Cameron, assolia l'equador del seu mandat El referèndum per la independència d'Escòcia, la crisi econòmica i les retallades, o la trama judicial sobre les relacions entre els grans mass media i el poder instituït, van ser reptes importants que no formaven part de l'agenda política, però que s'havien de resoldre abans que qualsevol altre assumpte En l'àmbit de la crisi econòmica, el Govern de Cameron va anar esmolant un discurs d'euroescepticisme que, en primer lloc, va mantenir la Gran Bretanya al marge del pacte d'…
aerostació
Esports aeris
Esport aeri consistent en el vol dels ginys menys pesants que l’aire (aeròstats).
Els aeròstats són ginys sense motor que disposen d’un receptacle que conté un gas lleuger i que sol estar proveït d’una cistella per a tripulants o instruments La seva sustentació en l’aire es deu a la força ascensional principi d’Arquimedes Hom pot classificar els balons en captius i lliures i en tripulats i no tripulats Els balons captius, fixats a terra amb un cable, s’utilitzaven en missions d’observació militar tripulats i en defensa antiaèria o estudis de meteorologia no tripulats Els balons lliures s’empren des del segle XIX en la investigació de camps com la física, l’astronomia i la…
la Secuita
la Secuita
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, a l’interfluvi del Francolí i del Gaià, al N de la comarca.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Nulles, Vallmoll de l’Alt Camp, a l’W amb els Garidells de l’Alt Camp, Perafort i una part de Vallmoll, al S amb els Pallaresos, al SE amb el Catllar i a l’E amb Renau Els límits del terme no segueixen cap accident geogràfic a excepció de la ratlla divisòria amb Vallmoll i part de la de Nulles, establerta pel torrent de Bogatell i la que, en l’angle entre els termes de la Secuita, Renau i el Catllar, constitueix el torrent de Renau Una sèrie de turons accidenten la part septentrional del terme, que és el tercer lloc de la comarca pel que…
la Morera de Montsant

Accés al recinte de la cartoixa d’Escaladei, a la Morera de Montsant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació És el més extens del Priorat històric i el segon de l’actual divisió comarcal Limita amb Ulldemolins N, Cornudella de Montsant E, Poboleda i Torroja del Priorat S, la Vilella Alta i Cabasseres SW, Margalef NW i toca en un punt a Porrera S Es troba al sector septentrional de la comarca, entre el riu de Montsant que forma en una petita part el límit N i el riu de Siurana que corre al S en una estreta franja entre els veïns termes de Cornudella i Poboleda i comprèn una gran part del massís de Montsant, amb els seus punts culminants la Roca Corbatera 1163 m a l’extrem de…
Torroella de Fluvià

Ajuntament de Torroella de Fluvià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El municipi de Torroella de Fluvià, de 16,9 km 2 , s’estén a l’esquerra del curs inferior del Fluvià, que fa de límit meridional amb Ventalló El territori és planer, característic del sector d’inundació entre el Fluvià i la Muga Només a l’W i al NW del terme hi ha alguns pujols arrodonits i d’escassa elevació A més del poble de Torroella de Fluvià, que és la capital, el municipi inclou els poblets de Sant Tomàs de Fluvià i Vilacolum, els antics llocs i parròquies de Palol de Fluvià, la Guàrdia i Sant Martí de Canyà, i els veïnats de la Bomba i els Masos de Torroella A…
Vall de Cardós

Vista del nucli de Ribera de Cardós (Vall de Cardós)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà.
Situació i presentació L’actual municipi de Vall de Cardós, de 56,20 km 2 , es creà el 1972 a partir de la unió dels termes de Ribera de Cardós i d’Estaon El terme limita al N i al NE amb Lladorre, a l’E amb Esterri de Cardós, al SE amb Alins, al S amb Tírvia, al SW amb Llavorsí i a l’W i al N amb la Guingueta d’Àneu El terme comprèn el sector més baix de la Vall de Cardós, a banda i banda de la Noguera de Cardós, des del pui de Sant Martí fins al forat de Cardós, congost que marca la fi de la Vall de Cardós i que s’endinsa en el veí terme de Tírvia, i…
Sant Vicenç de Llançà
Art romànic
Situació El campanar, o Torre de la Plaça, únic element que ha pervingut de l ’església És una construcció tardana, del final del segle XIII F Tur L’antic campanar de l’església de Sant Vicenç de Llançà, anomenat també Torre de la Plaça, és situat a la plaça Major de la vila, al costat nord-oriental Mapa 221M781 Situació 31TEG127904 Per Llançà passa la carretera comarcal de la Bisbal d’Empordàa Portbou venint per Figueres De la vila surt la carretera local de Llançà al Port de la Selva A Llançà hi ha l’estació del ferrocarril de Barcelona a Portbou Història El lloc i l’església de Llançà són…
Castell i hàbitat de Vilallonga (Sant Martí Sesgueioles)
Art romànic
Situació Les restes del castell, conjuntament amb les ruïnes de l’església, són situades a llevant de la població, a l’entorn d’on s’alça el modern santuari de Sant Valentí, prop de la pagesia de Can Balard FJM-AMB Mapa 35-14361 Situació 31TCG759181 Immediatament després de passar Sant Martí Sesgueioles, venint de Sant Guim de Freixenet, en la recta que hi ha a la sortida de la població, més enllà d’un dipòsit d’automòbils vells, surt a mà dreta un camí que en 1 km aproximadament mena a Sant Valentí i a les restes de la fortificació de Vilallonga JBM Història EI terme municipal de Sant Martí…