Resultats de la cerca
Es mostren 9508 resultats
Rescloses d’un antic molí proper a Castelladral (Navàs)
Art romànic
Situació Aquestes rescloses eren situades al llit del Tordell o riera de Sant Cugat, a mig camí entre Sant Cugat del Racó i la Rovira de Castelladral Long 1°47’10” - Lat 41°54’20” S’hi pot anar, per camins carreters, des d’aquests dos indrets o bé des del km 51 de la carretera de Súria a Balsareny Rescloses Pla de les rescloses situades en una roca que hi ha al llit del riu Tordell, entre Castelladral i Sant Cugat del Racó La zona tramada correspon als trossos actualment coberts de terra J Bolòs Encara en el segle actual s’han construït rescloses de fusta Es feien uns forats rectangulars i…
Molí de la Torre de la Sinoga (Sant Martí de Riucorb)
Art romànic
Situació Sala de moles d’aquest molí situat sota una edificació més tardana ECSA-JBolòs El molí és situat prop de l’antic curs del Riu Corb, a les planes que s’estenen entre Sant Martí de Maldà i Belianes Sembla que en aquest indret les aigües del Riu Corb eren desviades, ja en època medieval, cap a l’oest Mapa 33-15 389 Situació 31TCG354039 Des de Sant Martí de Maldà, hem d’agafar una pista de terra que porta a l’ermita de Sant Roc i que surt de l’extrem occidental del poble, de la plaça de la Font Seguirem aquest camí al llarg de 2, 5 km, fins que arribarem a una gran bassa Tot seguit…
Sant Serni de Vall-llebrerola (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Absis de l’església amb la clàssica decoració de motius llombards E Pablo Aquesta església es troba al petit poble de Vall-llebrerola, situat a la riba esquerra del torrent de Segues, aigua amunt de Vall-llebrera Mapa 33-13328 Situació 31TCG412454 S’arriba a Vall-llebrerola per una curta pista que arrenca de la carretera d’Artesa de Segre a Tremp, al costat d’un parador que hi ha a 1 km de Vall-llebrera JAA Història Aquesta església fou una sufragània tradicional de la parròquia de Sant Ponç de Vall-llebrera A través d’aquesta parròquia va dependre del priorat canonical de Sant…
Castell de la Quadra de la Cogullada (el Montmell)
Art romànic
Situació Vestigis d’aquesta fortalesa, actualment en curs d’excavació ECSA - J Bolòs Castell situat al cim d’un turó, sobre la vall de Canferrer, als contraforts de la serra del Montmell Mapa 34-17446 Situació 31TCF695757 Si venim de Sant Jaume dels Domenys i anem en direcció a Vila-rodona, en arribar a Canferrer hem d’agafar una pista que surt a mà esquerra Una mica després d’haver passat pel costat de dues figueres, cal agafar un camí carreter que va cap a l’esquerra i porta al dipòsit de l’aigua Un corriol mena fins al cim JBM Història No es disposa, ara com ara, de notícies històriques…
Sant Sebastià de Vilarrué (les Paüls)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del sector sud-est, amb l’absis ornat per un fris escacat sota el qual es disposen les arcuacions cegues ECSA - JA Adell L’església de Sant Sebastià centra el poble de Vilarrué, situat a la riba dreta de l’Isàvena, aigua amunt de les Paüls Mapa 32-10 213 Situació 31TCH021061 Per a anar-hi cal agafar una pista de terra que surt de les Paüls en direcció nord Durant 1,6 km la pista remunta la ribera dreta de l’Isàvena fins a trobar les poques cases que formen el poble de Vilarrué MAF-XFG Història L’indret de Vilarrué fou donat l’any 1004 per la comtessa Toda de…
Castell d’Estanya (Benavarri)
Art romànic
El poble d’Estanya és situat a 716 m d’altitud, al SE del terme de Pilzà, arrecerat al vessant d’un tossal que coronava l’antic castell, dominant la plana dels estanys que li donen nom La història d’Estanya ha estat en bona part vinculada a l’abadia de Sant Pere d’Àger, l’arxiu de la qual n’ha conservat tanta documentació que fins i tot permet reconstruir com era el lloc a l’època romànica El lloc d’Estanya va ésser conquerit per Arnau Mir de Tost vers mitjan segle XI Aquest magnat i la seva dona Arsenda dotaren l’any 1059 la canònica d’Àger amb el castell d’Estanya Aquesta donació fou…
Castell del Soler
Art romànic
Probablement l’origen del Soler sigui una villa romana de fet és el que hom pot deduir de la seva denominació primitiva, Pallaganum , esmentada el 876, dins una carta per la qual Ermemir, Teòdila i Todemar donaven el seu heretatge al monestir de Sant Andreu d’Eixalada Una carta del cartulari d’Elna, del 17 de juliol del 877, es refereix a la venda d’un molí amb el seu rec, “in villa Pallagiano” , sobre la riba de la Tet, amb la seva presa d’aigua “in villa Campillano” Campollanes, a llevant del Soler, feta per un Unoviu a Sunyer i a la seva esposa Virgília D’altra banda, el 29 d’abril del 959…
Fisiologia i mètode de la lactància materna
L’alletament és un procés fisiològic de l’organisme femení que depèn directament dels estímuls externs que rep la dona Com ja s’ha explicat en detall en aquesta obra, en els capítols dedicats a l’aparell reproductor femení i l’embaràs, a la fi de la gestació les glàndules mamàries ja produeixen una primera secreció, anomenada calostre La succió del mugró per part de l’infant produeix estímuls sensitius que atenyen l’hipotàlem de la dona i desencadenen el reflex de lactació , que estimula la sortida de llet pel mugró i indueix l’activitat secretora de les glàndules mamàries L’hipotàlem, on es…
El plor del nadó
El plor és l’única manera que té el nadó de reclamar l’atenció dels seus pares Constitueix el seu principal mètode d’expressió, i és tan eficaç que la majoria dels pares arriben a reconèixer el fill per la forma de plorar Fins i tot s’ha arribat a comprovar experimentalment que la majoria de mares es desperten en sentir el plor del seu fill, i en canvi continuen dormint si el que plora és d’altri El plor sempre indica que el nadó té alguna necessitat Pot semblar difícil d’esbrinar exactament què és el que reclama per la manera de plorar, però la majoria de pares ho arriben a reconèixer Durant…
Deposicions, orina i canvi de bolquers del nadó
El nadó no controla en absolut les pròpies deposicions ni l’excreció de l’orina per això s’embruta constantment i cal canviar-lo sovint Durant les primeres setmanes el nounat sol fer moltes deposicions Si se’l cria amb el pit, és freqüent que en faci una coincidint amb la mamada i com a mínim una altra en l’interval entre mamades En total, és normal que faci unes deu deposicions o més diàries Al principi, solen ésser de consistència molt clara, de color verdós o groguenc, i poden contenir mucositats Freqüentment fa deposicions sobtades, i els excrements surten propulsats, si es troba nu Més…