Resultats de la cerca
Es mostren 1080 resultats
Orient
Poble
Poble del municipi de Bunyola (Mallorca), situat al centre de la vall d’Orient, oberta a l’interior de la serra de Tramuntana, entre la serra d’Alfàbia (1 067 m alt.) i el puig d’Alaró (822 m alt.), i drenat pel torrent de la cova Negra.
La seva església parroquial és dedicada a sant Jordi fou erigida el 1796 en vicaria in capita en depèn la possessió de Coma-sema, ja a la vall de Solleric Durant el s XIX sofrí un procés de despoblament La cavalleria o baronia d’Orient fou concedida el 1323 pel rei Sanç de Mallorca al cavaller Assalit de Galiana, que el 1343 fou alcaid del castell d’Alaró per Jaume III i el defensà fins que hagué de retre'l a Pere III de Catalunya-Aragó Aquesta jurisdicció comprenia els llocs d’Orient, Lluc i Honor amb la jurisdicció menor El 1432 passà per compra als Llucos, el 1442 als Numís i, després,…
El marc històric del romànic del Gironès
Art romànic
La comarca del Gironès és determinada per la influència de la ciutat de Girona És una zona de transició entre el mar i la muntanya i no presenta cap característica geogràfica i hidrogràfica especial La delimitació actual de la comarca respon a la que establí la Generalitat de Catalunya el 1932, excepte el Pla de l’Estany, i comprèn el sector de Rocacorba, la part occidental de les Gavarres i la Serralada Litoral, llindant amb el Baix Empordà i les planes que voregen el Ter La prehistòria El poblament ibèric La presència de l’home al Gironès és comprovada des de les èpoques més reculades del…
la Marina Alta

Comarca litoral del País Valencià, a la regió de Xàtiva, més coneguda amb el nom del Marquesat i també amb el nom de la Marina Septentrional, en oposició a la Marina Meridional o Marina Baixa.
La geografia Cap de comarca, Dénia, centre històric del Marquesat , nucli de la comarca Hom hi distingeix, a més, les valls de Pego, continuades vers l’interior per les d’Alcalà, d’Ebo, de Gallinera i de Laguar a l’altra banda, el riu Gorgos travessa les antigues valls de Pop i de Xaló A la costa hom pot individualitzar el pla de Dénia, la Retoria i la vall de Xàbia En conjunt la comarca ocupa el vessant septentrional litoral del gran promontori de la Nau, esperó que s’allarga vers les Illes entre els golfs de València i d’Elx dels vells cartògrafs Els terrenys i accidents són nombrosos, a…
Els rèptils fòssils
Els quelonis En els jaciments neògens catalans, no hi són escasses les restes de quelonis fòssils Els més ben representats són els testudínids, que presenten algunes espècies de dimensions gegantines La de la fotografia, Cheirogaster = Geochelone perpiniana , fou trobada als jaciments del Pliocè inferior de Perpinyà i ateny dimensions pròximes a l’alçària d’un home Denis Serrette / MNHN París Als Països Catalans trobem restes de quelonis pertanyents a les famílies dels quelònids Chelonidae , trioníquids Trionychidae , caretoquèlids Charettochelydae i testudínids Testudinidae L’únic…
Torrebesses
Torrebesses
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Es troba situat a la part SE de la comarca, dins el sector que morfològicament pertany ja a les Garrigues, comarca amb la qual limita Afronta, d’una banda, amb els termes garriguencs de la Granadella SE i Granyena de les Garrigues E, i de l’altra, amb els segrianencs d’Alcanó N, Sarroca de Lleida NW i Llardecans SW-S El terme és drenat a la vall mitjana per la Vall Major o riera de Juncosa, que procedeix de la serra de la Llena i desguassa al pantà d’Utxesa, vora el Segre, i per les diverses rieres que en aquest municipi ajunten les seves aigües amb les de la Vall Major…
Domènec Fletcher i Valls
Historiografia catalana
Prehistoriador i arqueòleg.
Vida i obra Director del Servei d’Investigació Prehistòrica SIP de la Diputació de València 1950-82, dugué a terme un treball investigador que abastà des de la prehistòria fins a l’època romana a les terres valencianes, especialment la cultura ibèrica i la seva epigrafia Des dels anys universitaris i com a alumne de Ll Pericot mantingué contactes i collaborà amb el SIP, que poc abans havia fundat I Ballester Llicenciat a la Universitat de València el 1934, s’incorporà a la Universitat de Madrid per fer el doctorat, la qual cosa li permeté entrar en relació amb H Obermaier i A García y Bellido…
retaule
Detall del retaule major del convent de Santa Clara, de Vic, obra del pintor Lluís Borrassà (1415)
© Arxiu Fototeca.cat
Art
Conjunt de taules pintades o bé frontals de marbre, pedra, fusta o altres materials, que generalment representen escenes religioses, col·locat darrere l’altar.
Els primers retaules coneguts, obres d’orfebreria, són del segle XII, la majoria portàtils, de petites dimensions, en forma de frontal o tríptic Als segles XIII i XIV el seu ús es generalitza, amb importants modificacions són ja fixos, de grans dimensions i obres de talla o pintura, fins a arribar a un complet desenvolupament al segle XV, que són ja d’una gran riquesa ornamental A partir del segle XVI canvia la seva estructura i es converteixen en autèntics pòrtics Als Països Catalans, la primera producció important del retaule, amb predomini de l’escultòric sobre el pictòric, data del…
Castell de Pujalt o de la Mota
Art romànic
Situació Fragment de mur, arranat al cim del turó que presideix la població, un dels escassos vestigis del que fou la fortalesa ESCA - F Junyent i A Mazcuñ El castell s’alçava dalt d’un pujol de 773 m d’altitud, a redós del qual s’esgraona la població, antigament emmurallada Mapa 34-14361 Situació 31TCG687198 Hom arriba al poble de Pujalt per la carretera de Calaf a Cervera Després de la fita del quilòmetre 17, a mà esquerra, hi ha el trencall que hi mena FJM-AMB Història Les primeres notícies del castell de Pujalt són anteriors a l’any 1035, en què aquesta fortificació ja era una de les que…
El frontal de la Passió de la Seu de Manresa
Art gòtic
Al Museu de la Seu de Manresa es conserva, amb el núm inv 0001, un magnífic frontal obrat vers el 1357 a Florència Fa 90 cm d’alçada per 333 cm d’amplada Fou donat a la Seu per l’home de lleis manresà Ramon Saera en el seu testament del 1357 Frontal de la Passió de la Seu de Manresa El 1357 el jurista Ramon Saera donà aquest importantíssim llenç pintat i brodat al temple on encara es conserva És un exemple magnífic de la influència florentina en les arts catalanes d’aquesta època, ja que va ser manufacturat per Geri Lapi a Florència, segons consta en una inscripció a la part inferior de l’…
Sant Martí de Solduga (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Església estratègicament situada en un repeu de la cinglera, sobre el barranc de l’Infern J Tous El poblet de Solduga, avui ja totalment abandonat, s’alça al peu d’una cinglera, en el vessant de migdia de la serra de Cuberes, i a uns 400 m per sobre del barranc de l’Infern L’església de Sant Martí és en un replà, 6 m per sobre del peu de la cinglera Mapa 33-11252 Situació 31TCG411832 Per a arribar-hi es pot agafar la pista de terra que s’enfila pel bosc de la Pentina, fins a arribar al santuari d’Esplà, situat a 1534 m d’alçada Des d’aquí hem de seguir un antic camí, que en direcció…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina