Resultats de la cerca

Els nous idearis revolucionaris europeus, el bakuninista, l’anarco-comunista i el socialista marxista, es propagaren als Països Catalans a partir de la revolució del 1868 i es van desenvolupar inicialment vinculats al republicanisme radical i al sindicalisme A aquests corrents se’ls feia difícil de convertir-se en moviments que poguessin estructurar amb èxit una pràctica revolucionària de masses al marge del republicanisme i, sobretot, del sindicalisme obrer De tota manera, a partir del 1870 passaren per alguns moments molt concrets d’hegemonia sobre el moviment i sorgiren organitzacions…

Una part força important de les boscanes decídues i dels boscos mixtos que s’han tractat en aquest volum es troba als països més rics i desenvolupats del món, on hi ha una llarga tradició de protecció dels boscos i de recerca naturalística Paradoxalment, però, durant els darrers anys, la sensibilització i el debat sobre els boscos i el medi ambient s’han centrat, quasi exclusivament, en els recursos dels boscos tropicals i les amenaces que pesen sobre la seva flora i la seva fauna, mentre que la protecció de les boscanes decídues i la seva biodiversitat, igualment important i única, s’ha…

Introducció Energia i industrialització Turbina d’una fàbrica tèxtil a Manresa El procés de creixement econòmic accelerat que ha tingut lloc als països que avui anomenem industrialitzats, des del final del segle XVIII i, sobretot, des de mitjan segle XIX, s’ha caracteritzat per un augment espectacular del consum d’energia De fet, podríem qualificar la industrialització com un procés en el qual s’ha tendit a fabricar els productes amb menys hores de treball però amb més despesa energètica L’increment de la demanda d’energia no es va limitar a la producció de béns També els particulars, en la…

Situació i presentació El Tarragonès constitueix una de les tres comarques administratives en què es troba dividida la comarca natural del Camp de Tarragona La capital és Tarragona Amb una extensió de 318,86 km 2 , és la més petita d’aquestes tres comarques Situada al NE de la plana, té la forma aproximada d’un rectangle Al N limita amb l’Alt Camp, a l’E-NE amb el Baix Penedès, al SE amb el Baix Camp i al S-SW amb la mar Mediterrània La costa s’estén del N del promontori de Roda de Berà fins a la platja de Ponent Salou El Tarragonès és el sector del Camp més pròxim a la ciutat de Tarragona i…

El terme és tancat per una complexa poligonació deguda a segregacions i annexions dels últims segles i a la inclusió de l’Albufera i l’entorn immediat Descomptant el peduncle de la Devesa, que enllaça l’Albufera, la frontera es dirigeix cap endins, engloba el Castellar i l’Oliveral, l’Alqueria de la Torre i l’Alqueria d’Alba, penetra fins al molí de Campaneta i prossegueix vers el N fins a l’ermita de Sant Miquel de Soternes, talla el Túria al Molí del Sol, i passa a frec de Paterna, per abraçar a Benimàmet una de les altituds municipals majors 72 m, d’on recula cap al SE,…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El paso de Septimania del dominio godo al franco a través de la invasión sarracena , “Cuadernos de Historia de España” Madrid 1953, XIX, pàgs 5-54 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Un gran comte de Barcelona pretèrit Guifred Borrell, 897-911 , “Cuadernos de arqueología e historia de la ciudad” Barcelona 1964, V, pàgs 83-130 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives “Biografies catalanes…

A Catalunya es va detectar una disminució de l'ús del català en llocs com el petit comerç o la consulta del metge © Fototeca2 / Andrey Stratilatov / Fotoliacom La realitat socioeconòmica dels territoris de llengua catalana actual ha impactat de ple en la realitat sociolingüística de la llengua, perquè, d’una banda, els últims anys s’ha incorporat un gruix molt important de població alloglota i, de l’altra, les dinàmiques demogràfiques internes han vist com el retrocés de la fecunditat de la població autòctona fa que els grups catalanoparlants més vells es vegin reemplaçats per grups joves…

Sempre els mateixos arbres Només al llarg d’uns pocs quilòmetres de selva plujosa tropical hom pot trobar algunes desenes d’espècies d’arbres i centenars, si no milers, d’altres espècies vegetals A la taigà, en canvi, són freqüents els espais infinits, de centenars i fins i tot milers de quilòmetres, coberts per boscos extraordinàriament monòtons pel que fa als arbres, una sola espècie, i quant a l’estrat herbaci i subarbustiu, la dominància absoluta de només un parell d’espècies Si s’exclouen les plantes introduïdes, a la zona eurasiàtica de la taigà la quantitat total d’espècies de plantes…

El progrés de la desertització A grans trets, el procés de degradació de les terres desèrtiques, anomenat desertització, és un procés força universal al qual no ha estat aliena l’acció dels humans i del seu bestiar El procés de desertització, que es manifesta en l’empobriment i, de vegades, en la total desaparició de la vegetació, en la destrucció i la salinització del sòl i en l’aparició de dunes mòbils, com també en l’argilització i la takirització dels estrats superiors del sòl, és similar per a totes les zones de deserts freds, i es pot observar, pràcticament, arreu on la pressió…

La configuració i la disposició de la pluviïsilva La selva plujosa equatorial o pluviïsilva és un bioma disjunt, repartit per tres continents també en això fa notar la seva tendència a la diversificació I és un bioma que es manifesta sota formes ben diferents en llocs relativament pròxims Emparentades per un origen comú, les diferents selves del món han evolucionat de manera diversa al llarg dels temps geològics En tot cas, el bioma domina una extensió considerable de les terres intertropicals La dispersió geogràfica de la selva plujosa Les selves plujoses equatorials es troben dins el límit…