Resultats de la cerca
Es mostren 1286 resultats
sociologia
Sociologia
Ciència social que té per objecte l’estudi racional i crític de la societat humana.
Investiga la dimensió social de l’home, tant en l’aspecte relativament permanent grups, institucions i estructures socials de tota mena com en l’aspecte fluid i dinàmic tensions, conflictes, transformacions En contrast amb d’altres ciències socials afins, no aïlla un sol nivell de la realitat, sinó que els interrelaciona constantment Així, quan el sociòleg investiga l’economia, no es limita als fenòmens de producció i distribució de béns i mercaderies, sinó que intenta d’esclarir la distribució del poder polític que hi és lligat, el sistema de desigualtat social classes socials que genera i…
Sant Baldiri de Tavellera (el Port de la Selva)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior de l’església on és perfectament apreciable la part antiga, amb un absis que no encaixa amb la capçalera poligonal posterior La torre del fons és del segle XVI F Tur El santuari, ja molt enrunat, i la torre de Sant Baldiri de Tavellera, a la vall del torrent de la Galera, són situats uns 3 km al sud-est de la vila del Port de la Selva i menys de 2 km a migdia de la costa del Golfet, on hi ha la cala Tavellera i les de la Galera i Talabre, en plena península del cap de Creus Actualment el paratge és desert, ja que els masos de l’antic veïnat de la muntanya de…
Francesc Macià
F Macià saluda els reusencs des del seu cotxe, Reus, 30-6-1932 ANC-Fons Macià El nom de Francesc Macià és un referent que apareix sovint en la història de Catalunya del primer terç del segle XX Majoritàriament desconegut en les seves primeres etapes de militar i de parlamentari i excessivament mitificat en les últimes com a conspirador i com a primer president de la Generalitat republicana, ha passat a la història com l’home símbol o com “l’avi”, i aquests epítets han funcionat com una pantalla que ha impedit un coneixement verídic i desapassionat de la seva biografia Cal dir que Macià fou…
Paranoia
Patologia humana
Definició La paranoia és un deliri interpretatiu, de caràcter transitori o progressiu, estructurat en una lògica aparentment coherent i que no s’acompanya d’una pèrdua de les capacitats intellectuals La paraula paranoia procedeix del grec antic, llengua en què en sentit figurat significa ‘esperit no centrat’ o ‘pensament parallel’ Actualment, però, hom empra tant el substantiu paranoia com els adjectius paranoic o paranoide tot fent referència a diversos trastorns que es caracteritzen per una marcada tendència a interpretar erròniament uns determinats fets o circumstàncies que vinculen la…
Pau d’Àger, comanador de l'orde de Sant Joan de Jerusalem (1659-1662)
El 22 de juliol de l’any 1659, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pau d’Àger Tremp 1592 – Vallfogona de Riucorb 1672, comanador de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem diputat militar Àngel del Pas, donzell de Perpinyà diputat reial Lluís Lopico de Xixon, mossèn i ciutadà honrat de Tortosa oïdor eclesiàstic Francesc Genís, canonge de la seu de Lleida oïdor militar Francisco Onofre de Pedrolo, donzell, cavaller de l’orde de Montesa oïdor reial Jaume Llobregat i Amill, ciutadà honrat de Barcelona Pau d’Àger era fill d’Onofre d’Àger…
Francesc Pijoan, ardiaca de l'Empordà i canonge de la Seu de Girona (1654-1656)
El 26 de març de l’any 1654 foren extrets els següents diputats i oïdors «per lo trienni que’s començà lo primer de agost pròximpassat de 1653» diputat eclesiàstic Francesc Pijoan Maçanet de la Selva ~1600 – Girona 1659, ardiaca de l’Empordà i canonge de la seu de Girona diputat militar Pere Padellàs, donzell domiciliat a Barcelona diputat reial Agustí Pinyana, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Ignasi de Ripoll i de Bru, cambrer del monestir de Sant Pere de Rodes oïdor militar Pau Vinyes, cavaller domiciliat a Perpinyà oïdor reial Joan Gabriel, notari de Tortosa Gravat de Girona, cavaller…
Miquel d’Alentorn i de Salbà, abat d'Amer i de Roses (1635-1638)
El dia 22 de juliol de l’any 1635, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Miquel d’Alentorn i de Salbà Segle XVII, abat d’Amer i de Roses diputat militar Francesc de Llupià, domiciliat a la vila de Perpinyà diputat reial Pere Prats, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Joan Enric d’Alemany, sagristà i canonge de la seu d’Urgell oïdor militar Francesc Martí de Malla i de Paratge, senyor de Conanglell i donzell de Vic oïdor reial Jaume Badaula, mercader de la vila de Perpinyà Fra Miquel d’Alentorn i de Salbà era fill d’Alexandre d’Alentorn i…
La Diputació de Catalunya, governada per un regent (1367-1375)
El 1367 la Cort reunida a Vilafranca nomenà el regent de la Diputació i els oïdors següents regent de la Diputació de Catalunya Pere Vicenç Oïdor eclesiàsic Ramon Gener, cabiscol d’Urgell oïdor militar Hug II de Cardona, vescomte de Cardona oïdor reial Joan Serra, ciutadà de Barcelona Durant el llarg període en què la Diputació del General estigué dirigida per un regent, les successives corts anaren nomenant nous oïdors La Cort de Barcelona de 1368-69 designà Arnau de Busquets, canonge de Barcelona, pel Braç Eclesiàstic Bernat de Tagamanent, cava-ller, pel Braç Militar, i Antoni Massanet,…
Esquerra Republicana de Catalunya
Partit polític
Partit creat a Barcelona al 19 de març de 1931 en la Conferència d’Esquerres Catalanes.
Els orígens Sota l’impuls de Francesc Macià i Lluís Companys, sorgí de la unió d’ Estat Català EC , del Partit Republicà Català PRC , el grup del setmanari L’Opinió Joan Lluhí i Vallescà, Joan Casanelles, Antoni Xirau i Pere Comas i nombrosos centres comarcals del republicanisme català històric La Conferència pretenia crear un partit republicà i catalanista capaç d’esdevenir força dirigent, tot apropant les dues grans reivindicacions del moment la República i l’autonomia de Catalunya EC hi aportà el carisma de Macià i el radicalisme nacionalista el PRC, els vincles amb l’obrerisme i el…
Noruega

Estat
Estat del N d’Europa, a la meitat occidental de la península d’Escandinàvia, que limita a l’E amb Suècia, Finlàndia i Rússia, al S amb la mar del Nord, a l’W amb l’oceà Atlàntic i al N amb la mar de Barents, inclou també les illes Svalbard i Jan Mayen; la capital és Oslo.
La geografia física El sòl de Noruega és constituït per un massís de roques granítiques i esquists, amb cims arrasats per l’erosió de les glaceres quaternàries El massís forma part del gran plegament caledonià, com el d’Escòcia La influència oceànica atenua els contrasts entre el sud i el nord, per la qual cosa l’estudi del territori pot fer-se segons faixes longitudinals que representen diverses regions naturals una franja muntanyosa parallela a la costa, una façana marítima on radiquen els fiords, i la Noruega del SE, situada darrere la muntanya i de clima continental La muntanya, de formes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina