Resultats de la cerca
Es mostren 2131 resultats
puntillisme
Música
Estil caracteritzat per la reducció del discurs musical a esdeveniments molt diferenciats i aïllats els uns dels altres.
El puntillisme musical té molt poc a veure amb l’estil pictòric homònim, representat per les obres de Georges Seurat Encara que en composicions de qualsevol època es podrien trobar eventualment passatges ’quasi puntillistes’ per exemple, els compassos 144-151 del primer moviment del Quartet núm 1 , opus 59, de L van Beethoven, el terme s’aplica gairebé exclusivament al llenguatge dels compositors de l’Escola de Darmstadt, especialment a la música escrita en l’època d’utilització radical de les tècniques serials Com altres aspectes de l’estil d’aquests compositors, el puntillisme sorgí de la…
Grèvol
Hom no pot pas assegurar la presència d’aquest petit tetraònid als Pirineus catalans Els únics indicis de la seva possible existència són referències bibliogràfiques del segle passat i que poden ésser qualificades com a dubtoses Companyó 1868 el cita al Rosselló a la tardor Philippe 1873 descriu correctament l’espècie i afegeix, però, que és comuna a la Vall d’Aran amb Lacroix 1873-75 succeeix el mateix, i assegura que ha capturat l’espècie prop de Luchon La citació de Vayreda 1883 probablement es basa en les referències dels ornitòlegs francesos abans esmentats Si el grèvol…
Alfredo Bryce Echenique
Literatura
Escriptor peruà.
Considerat com a referent de la literatura llatinoamericana, la temàtica de la seva obra es basa, sobretot, en la seva pròpia visió de la societat de Lima Publicà, entre d’altres, les novelles Un mundo para Julius 1970, Premio Nacional de Literatura 1972, La vida exagerada de Martín Romaña 1981, El hombre que hablaba de Octavia de Cádiz 1985, Reo de nocturnidad 1997, Premio Nacional de narrativa 1998, La amigdalitis de Tarzán 1999, premi Grinzane Cavour 2002, El huerto de mi amada 2002, premi Planeta, Las obras infames de Pancho Marambio 2007 i Dándole pena a la tristeza 2012…
crònica universal
Historiografia
Crònica que aspira a narrar la història del món conegut o almenys de les seves parts més importants.
Malgrat els precedents de Dextre, autor d’una Historia omnimoda , perduda, i d’autors com Agustí d’Hipona, Juli Africà, Eusebi, Jeroni, Pròsper d’Aquitània i Víctor de Tunis, Cassiodor, Orosi i Isidor de Sevilla, que segueixen la concepció cristiana universalista de la història, fou el francès Petrus Comestor el qui creà, amb la seva Scholastica historia ~1173, el tipus de crònica universal que féu fortuna a la baixa edat mitjana, a base dels llibres històrics de la Bíblia completats amb les Antiguitats judaiques , de Josep Flavi, i addicionats amb narracions de la mitologia i la…
Dengue
Patologia humana
El dengue és una malaltia infecciosa aguda d’origen víric, endèmica en les zones tropicals i subtropicals, que es transmet per picada de mosquit i que evoluciona amb síndrome febril intensa i hemorràgies en diversos teixits El dengue forma part de les denominades febres hemorràgiques víriques , a causa del seu origen víric, perquè és transmesa pels mosquits i perquè provoca febre i hemorràgies L’agent etiològic del trastorn és el virus del dengue , que pertany al gènere Arboviridae , que desenvolupen el cicle vital en l’home —sembla que també en algunes espècies de simis— i en els mosquits…
música andalusina
Música
Tipus de música tradicional urbana del Magrib (Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia), que hom suposa originària de l’Àndalus.
El nom àrab d’aquest gènere musical és Musiqa andalusiyya Si en un principi els nuclis cortesans musulmans a la Península Ibèrica seguien la tradició musical de Damasc, cap al segle IX es començà a desenvolupar un estil propi que posteriorment donà lloc a la música andalusina L’expulsió de la població musulmana i jueva d’Espanya reforçà la presència d’aquesta música al Magrib, on, d’altra banda, ja era conreada als principals centres urbans La música andalusina es coneix com a ala 'música instrumental' al Marroc, san’a 'obra d’art' a Algèria, arnati 'granadina' a l’Algèria occidental i ma’…
xifratge de clau asimètrica
Electrònica i informàtica
Sistema d’encriptació que es basa en l’ús de dues claus diferents, una per a la codificació de les dades i l’altra per a la descodificació.
Serveix per a garantir la seguretat de les dades que es transmeten electrònicament També s’anomena encriptació asimètrica
terapèutica gènica
Biologia
Medicina
Terapèutica per a malalties genètiques que es basa en la transferència de còpies normals dels gens defectuosos als individus afectats perquè produeixin quantitats suficients del producte gènic normal.
Per a poder realitzar terapèutica gènica cal tenir aïllat el gen normal, disposar de cèllules de l’individu afectat on es pugui inserir, com per exemple cèllules del moll de l’os, disposar d’un mètode d’introducció del gen i que les cèllules, un cop reintroduïdes en el pacient, produeixin la proteïna normal en quantitat suficient i al lloc correcte En un procés de terapèutica gènica primer s’obtenen cèllules del pacient, a continuació s’hi introdueix el gen fent servir, generalment, vectors vírics, se seleccionen les cèllules que han incorporat el gen i produeixen nivells normals de la…
disseny amb ajuda d’ordinador
Electrònica i informàtica
Sistema de disseny per a productes o instal·lacions industrials que es basa en el perfeccionament successiu d’una primera forma elemental mitjançant un sistema interactiu de natura informàtica.
Un cert nombre de formes bàsiques i totes les de les peces anteriorment dissenyades pel sistema són emmagatzemades i a disposició del dissenyador, el qual tria la forma convenient, la fa visualitzar per una pantalla gràfica o bé la fa dibuixar per un traçador i procedeix a modificar-la pas a pas fins a aconseguir que adopti la forma volguda Un sistema DAO també conegut per l’acrònim anglès CAD Computer-Aided Design és constituït per un ordinador convencional, dotat amb un sistema d’emmagatzematge de dades de gran capacitat unitats de disc dur o de cinta magnètica, i un conjunt de perifèrics…
oposició gradual
Fonètica i fonologia
Lingüística i sociolingüística
Oposició fonemàtica en la qual el tret distintiu operant considerat basa la seva facultat diferenciadora en un grau major o menor de la característica fònica que el constitueix.
Així, en català, ho són les oposicions i/ẹ, ẹ/ę, per exemple, si hom considera que llur tret distintiu operant és el grau d’obertura /i/ primer grau, /ẹ/ segon grau o /ę/ tercer grau
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina