Resultats de la cerca
Es mostren 1411 resultats
Sant Joan de Besians (Perarrua)
Art romànic
Situació Temple que corona un serrat sobre la vall de l’Éssera, actualment abandonat i sense culte ECSA - JA Adell L’església de Sant Joan Evangelista de Besians, abandonada i sense culte, és situada al cim d’un serrat que domina la vall de l’Éssera, on era emplaçat el castell i el poble vell de Besians, en una posició eminent sobre l’actual poble de Besians Mapa 31-11 250 Situació 31TBG816847 Per a accedir-hi, cal prendre un branc que surt de la carretera C-139, que va de Graus a Benasc, un cop superat el quilòmetre 47 Aleshores, cal creuar l’Éssera pel pont de Besians i, just passat el pont…
col·lectivització
Economia
Història
Política
Acte pel qual la propietat dels béns de producció (terres, indústries, mines, etc.) és transferida a la col·lectivitat.
És el mètode propugnat pel socialisme per tal d’eliminar les diferències entre les classes socials la propietat collectiva suprimeix la competència i permet d’orientar la producció cap a les autèntiques necessitats collectives Hom manté l’existència del mercat d’intercanvi, però els objectes produïts no són sotmesos a la llei de l’oferta i la demanda Això ha comportat, però, la intervenció de l’estat socialista com a organisme planificador de la producció, i que, de fet, el terme collectivització hagi estat impròpiament utilitzat hom l’ha mantingut, tanmateix, per les seves connotacions…
Castell de Roset (Vilada)
Art romànic
Situació Una vista de les ruïnes del castell amb un pany de mur d’una de les façanes R Viladés Les restes del castell de Roset s’aixequen esquarterades en un turó rocallós als vessants de la serra de Picamill Queden dempeus alguns trossos de murs que fan veure encara l’estructura del castell Aquest castell tenia una situació estratègica, ja que dominava la vall de Vilada i termenejava les possessions dels Berga i els Mataplana Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 09,8 — y 65,6 31 TDG 098656…
Sant Pere del castell de Boixadors (Sant Pere Sallavinera)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del costat sud-oest, amb la torre mestra del castell a segon terme ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada dins el recinte del castell de Boi-xadors Si hom vol visitar l’església, ha de demanar prèviament la clau al rector de Sant Pere Sallavinera FJM-AMB Mapa 35-14362 Situació 31TCG816256 Història La notícia més antiga referent a l’església de Sant Pere data del 1015 i és coetània als primers esments del castell de Boixadors D’aquest primer període resta una part primitiva —que correspon al tram de ponent de la nau— amb fragments d’arcuacions…
Les societats igualitàries: un miratge
Recreació d'una escena de caça vista com activitat exclusiva dels homes, Samit, sd, coll part GC Dins l'estudi de les societats de caçadors-recollectors del passat, l'arqueologia ha aconseguit representar de manera rigorosa el medi natural en què es mogueren en cada moment i també el tipus d'estratègia que desenvoluparen per tal de resoldre el problema de la seva subsistència Això ha estat possible gràcies al ventall de noves tècniques, procedents en la seva majoria d'altres ciències, tot i que aquestes han estat desenvolupades i reformulades a fi d'ajustar-les als plantejaments arqueològics…
La controvèrsia identitària al País Valencià
La Pesta Blava , V Bello, Edicions 3 i 4, València, 1988 MG El cas valencià és el paradigma mateix segons el qual les elits culturals constitueixen un grup generador d’interpretacions de la realitat social i de perspectives de canvi El mestratge iniciàtic de Joan Fuster durant les dècades anteriors i de les generacions universitàries del franquisme tardà en són l’expressió més diàfana En efecte, l’avançada solitària i apassionada de Joan Fuster, d’una banda, i, de l’altra, l’anomenat grup dels jesuïtes, entre els quals destaquen Rafael-Lluís Ninyoles i Monllor, Lluís-Vicent Aracil i Boned,…
Qüestió de noms: toponímia i política
Per a examinar quina va ésser la influència de la política en les nomenclatures urbanes entre el 1860 i el 1900, han estat utilitzats reculls de toponímia, de noms de vies urbanes, la Geografia General de Catalunya , de Carreras i Candi, i alguns Padrons d’habitants, entre altra bibliografia impresa Algun d’aquests documents tira enrere fins el 1813, i alguns altres, endavant fins el 1910 Aquests anys són els dels documents i no sempre els de l’atribució municipal La diversitat d’anys no afecta negativament el resultat de l’examen Entre els noms de personatges, el de Colom fou un dels més…
Demografia 2014
Demografia
El mot estancament podria ser el més breu i concís per a definir la dinàmica demogràfica al nostre país durant el 2014 En efecte, els darrers anys, la població catalana ha experimentat, des del punt de vista de la xifra d’habitants, un període de creixement pràcticament nul i fins i tot negatiu Les dades de l’últim Padró Municipal d’Habitants disponible –corresponent a l’1 de gener de 2014– van mostrar una disminució de 40668 persones residents al Principat respecte les dades de l’any anterior, de manera que la xifra total es va situar en els 7512982 habitants Es tracta, però, d’una…
art bizantí
art bizantí Església de San Vitale a Ravenna
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat del segle IV al XIV dins l’àmbit de l’imperi Bizantí, originat a través de l’hel·lenisme i del món romà oriental.
Art sorgit al servei d’una monarquia teocràtica, tingué caràcter religiós, dogmàtic i cortesà, i una amplíssima àrea d’influències coincidint amb l’àmbit polític de l’Imperi, tant a l’Occident cristià i romànic, com a Rússia i als Balcans El seu caràcter inicial és discutit Per als autors orientalistes, des del Baix Imperi l’esperit hellenístic predominà a Roma les seves tendències degueren donar lloc al naixement de l’art bizantí després de la fundació de Constantinoble per Constantí 324 i, sobretot, després de la partició de l’Imperi feta per Teodosi 395 Per als occidentalistes, tot el món…
Sant Julià de Cosp o de Cortines (les Llosses)
Art romànic
Situació Una perspectiva de l’església des de llevant, enmig d’un paisatge totalment accidentat M Anglada L’església de Sant Julià de Cosp és una de les més ben situades de la comarca Es troba a l’apèndix nord-oriental del terme, entre uns cingles punxeguts i a la meitat de la costa d’una de les estribacions inferiors de la serra del Catllaràs, força enlairada respecte a la vall del Merdançol, que neix en aquestes contrades Mapa 255M781 Situació 31TDG163711 Hom hi pot accedir per la carretera de Borredà a Sant Jaume de Frontanyà Després del punt quilomètric 8, cal trencar a mà esquerra com si…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina