Resultats de la cerca
Es mostren 1386 resultats
bonítol
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels túnids, d’uns 75 cm de llargada, de cos fusiforme, amb el dors de color blau fosc, que disminueix en intensitat als costats, i el ventre blanc.
Espècie pelàgica i migradora, viatja en grans bancs que s’aproximen a la costa per fresar Els bonítols s’alimenten d’altres peixos i de molluscs cefalòpodes Viuen preferentment a les costes tropicals i temperades de l’Atlàntic i també a la Mediterrània Llur carn és molt apreciada i consumida fresca i en conserva
hidrobàtids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels procel·lariformes de dimensions petites i de plomatge fosc que presenten els conductes nasals soldats en un tub únic, amb septe, i a la vora posterior de l’estern sense escotadures.
Són d’hàbits nocturns, sobretot a l’època de cria, pelàgics i volen rasant l’aigua No tenen dimorfisme sexual Comprèn set gèneres vivents, dividits en divuit espècies, els representants mediterranis de les quals són l' ocell de tempesta, el petrell oceànic i el petrell cuaforcat
cafè

Exemplar de Coffea arabica amb fruits
© 2013 Simon J. Tonge
Botànica
Agronomia
Arbre,de la família de les rubiàcies, de 7 a 8 m d’alçària (més baix en conreu), de fulles persistents, oposades, d’un color verd fosc, lluents per l’anvers, i riques en cafeïna (1,26%).
Les flors són petites, estelliformes, blanques i oloroses, reunides en grups a l’axilla de les fulles Els fruits, en drupa, són de la mida i del color d’una cirera, ordinàriament amb dos pinyols de forma hemisfèrica allargada i amb un solc longitudinal, els grans de cafè, que es presenten encara embolicats per una membrana de consistència de pergamí i que contenen cafeïna en un 1,5% quan són secs Originari d’Abissínia, el seu conreu s’estengué per Aràbia, i d’allí a la resta de l’Islam Egipte, Síria, Turquia, etc Fou portat a Europa pels mercaders venecians segle XVI A través d’…
Peníscola
Peníscola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, a la costa.
Comprèn, al N, el sector meridional de la plana de Vinaròs, amb terrenys quaternaris i una línia d’antigues albuferes litorals, drenat per la conca baixa de la rambla d’Alcalà, i, al S, els vessants nord-orientals de la serra d’Irta , que forma, ja dins la mar, el penyal de Peníscola , tómbol unit a la costa per un istme de sorra, on s’estableix la població La costa, al N de la ciutat, és sorrenca o amb un cordó de còdols i grava, mentre que al S forma espadats alts i mitjans que formen cales i puntes puntes de l’Hort, del Marbre, del Racó Calent, cala Blanca, cap d’Irta De N a S hi ha una…
Les grimmials
Molses de l’ordre de les grimmials 1 Grimmia orbicularis a aspecte general d’un fragment de gespa x 1,5 b aspecte general del gametòfit i de I’esporòfit x 6 c detall d’un fillidi x 25 d detall d’una càpsula x 20 2 G pulvinata a detall d’una càpsula x 25 b detall d’un fillidi x 25 3 Schistidium apocarpum a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit x 4 b detall d’una càpsula x 30 4 Racomitrium canescens a aspecte general del gametòfit x 4 b detall d’un fillidi x 25 Miquel Alcaraz Aquest ordre comprèn molses acrocàrpiques, perennes, de vida saxícola sobre pedra, que formen típics pulvínuls…
Gat salvatge
El gat salvatge Felis silvestris té l’aspecte d’un gat domèstic peró més rabassut, robust i amb el cap més gros i arrodonit, com apreciem a la fotografia Té les ungles llargues, corbades i retràctils, i la cua, ampla i negra al seu extrem distal, fa més d’un terç de la llargada del cap i el cos junts Una ratlla negra recorre tot el seu dors Hàbitat/J Puig És d’aparença semblant al gat domèstic, però més gran, amb el cap proporcionalment més gros, la cua ampla i arrodonida a l’extrem en lloc d’afilada i les potes moderadament llargues Les ungles són agudes,…
Musaranya de Millet
La musaranya de Millet presenta una morfologia semblant a la musaranya cua-quadrada, però és lleugerament més petita El pelatge és tricolor hi ha un notable contrast entre les coloracions dorsal, lateral i ventral En general, la zona mitjana dorsal presenta una àmplia franja de color marró fosc que contrasta amb els flancs, marcadament més clars El ventre és marró clar o gris i és ben diferenciat dels flancs No obstant això, la coloració se sotmet a variacions locals i estacionals importants Biologia i ecologia La musaranya de Millet Sorex coronatus té el pelatge tricolor, a…
Els cianobacteris, creadors de l’atmosfera actual
Reconstrucció tridimensional d’un biofilm compost per Scytonema julianum i Leptolyngbya sp En aquesta microfotografia confocal la imatge és formada per tres canals en vermell, autofluorescència de pigments en verd, ectopolisacàrids marcats amb concanavalina A, i en blau, DNA marcat amb Hoechst 33258 Mònica Roldán Els cianobacteris o cianòfits constitueixen un grup molt divers de procariotes Van ser els primers organismes capaços de fer una fotosíntesi que alliberava oxigen de l’aigua i, per tant, van ser els responsables que l’atmosfera de la Terra tingués aquest gas, essencial per a la vida…
Dragó rosat
Morfologia El dragó rosat Hemidactylus turcicus , molt semblant al dragó comú Tarentola mauritanica , és, però, encara més antropòfil i de cos més esvelt, més rosat, de cap triangular i amb tubercles més petits L’individu fotografiat mostra la cua regenerada hom pot apreciar que presenta ungles a tots els dits, una característica pròpia de l’espècie Hàbitat/Xavier Moreno Aquest dragó és més menut que l’espècie precedent i només supera excepcionalment els 10 cm de longitud total És més esvelt i té el cos deprimit, amb el cap estret i curt, triangular i amb el musell arrodonit i la cua més…
Les estereàcies
Les estereàcies formen una família de basidiomicets lignícoles, que sovint tenen una consistència coriàcia i moltes vegades tenen la superfície dorsal dels cossos fructífers hirsuta L’espècie de la fotografia, Stereum hirsutum , és un dels bolets de soca més freqüents sobre fusta morta d’alzina i d’altres planifolis, on origina un podriment blanc Quan creix sobre un substrat vertical, els barrets se’n separen efuso-reflexos Noteu també que l’himeni és llis Manuel Tabarés / SCM Aquesta família de fongs lignícoles, propera de l’anterior, és de difícil delimitació Les seves espècies presenten…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina