Resultats de la cerca
Es mostren 1525 resultats
símbol
Etnologia
Art
Religió
Tipus de signe que no es limita a mostrar ni a recordar cap altra cosa, sinó que, representant-la i imitant-la, la revela.
Es caracteritza per una major accentuació de l’element subjectiu imprescindible per a la seva comprensió i alhora per una pretensió de major transcendència significativa en oposició al simple signe o a l’allegoria, sol ésser expressió de realitats inaccessibles teorèticament, conceptualment, objectivament És per això que els símbols han assolit una major importància en l’àmbit de les religions igual que en el de les arts que en l’estrictament filosòfic En les cultures més primitives hom no solia distingir entre símbol i realitat, com a les imatges de caceres del Paleolític i com a la plàstica…
anatomia humana

anatomia humana La lliçó d'anatomia del Doctor Nicolaes Tulp , quadre de Rembrandt, pintat al 1632
Anatomia
Branca de l’anatomia que estudia l’home.
La por i el desconeixement experimentats davant el fenomen de la mort i la constellació de mites i de tabús relacionats amb el cadàver impediren durant millennis que l’home conegués la pròpia estructura en ésser-li'n privat l’estudi A la cultura occidental, la pràctica de l’embalsamament entre els egipcis féu que aquests adquirissin alguns coneixements sobre l’estructura humana Així, en el papir d’Ebers 1500 aC hi ha algunes descripcions anatòmiques, sobretot en el capítol C dedicat al cor i als vasos Els orígens pròpiament científics de l’anatomia cal cercar-los a la Grècia preclàssica L’…
Anna Lizaran i Merlos

Anna Lizarán i Merlos
© Fototeca.cat
Teatre
Actriu.
Trajectòria teatral Incorporada des de petita al món del teatre, estudià a París a l’École Jacques Lecoq 1974-76 Fou membre fundadora del grup Els Comediants, companyia amb la qual treballà durant tres anys, i del Teatre Lliure, on participà en la major part dels muntatges una quarantena, entre els anys 1976 i 2000 Fou notable la seva actuació en La Bella Helena 1979, de J Offenbach i P Hacks, dirigida per Pere Planella El balcó 1980, de J Genet Al vostre gust 1983, de W Shakespeare Una jornada particular 1984, d’E Scola, que protagonitzà amb el director Josep Maria Flotats La…
Moretó
Escultura
Llinatge d’escultors i arquitectes establerts a Vic, actius als s. XVII, XVIII i la primeria del XIX, coneguts per els Moretons
.
Josep Moretó mort el 1672 treballà entre el 1619 i el 1672 fou nomenat mestre major de la seu de Vic 1663 contractà el campanar de l’església de Sant Domènec 1663 i inicià les obres de la Pietat, de la qual projectà la façana 1664 En morir, sense descendència, continuaren la tradició els seus nebots, fills del germà menor, Isidre Moretó 1619-72, contractista, i d’Helena Pujol Josep Moretó i Pujol Vic 1654 — 1694, autor de la capella de Sant Bernat Calvó, a la seu vigatana 1673, i de l’església de la Pietat, i Joan Francesc Moretó i Pujol Vic 1656 — 1714 imaginaire i tallista, que figura, a 22…
Vicent Blasco i Ibáñez

Vicent Blasco i Ibáñez
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Política
Escriptor i polític.
Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de València 1888 i collaborà en els almanacs Lo Rat-Penat del 1883 i el 1884 amb un parell de narracions La torre de la Boatella , 1883 Fatimah , 1884 Un tercer relat en català, Lo darrer esforç 1883, restà inèdit fins el 1967 La seva vinculació a la Renaixença fou breu i bàsicament decidida per la influència de Constantí Llombart després de la mort d’aquest 1893 esdevingué enemic acèrrim del grup valencianista de Teodor Llorente S’incorporà activament al republicanisme de Pi i Margall, i el 1887 publicà, ja en castellà, el recull Fantasías…
,
Sant Andreu de la Serreta (Capolat)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església amb la capçalera a primer terme Cal notar-hi l’amplada que té l’absis, gairebé igual que la de la nau i la capella, posterior, oberta al costat de tramuntana R Viladés És situada en un dels planells de la Serreta, a un centenar de metres de la casa del mateix nom i un xic enlairada respecte al seu entorn Per la banda de ponent s’obre una fondalada per la qual discorre la riera de Coforb És voltada de camps i boscos Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 99…
Salvador Brotons i Soler
Música
Director, compositor i flautista català.
Vida Format al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on estudià flauta, composició i direcció d’orquestra, començà a destacar en el panorama català com a primer flauta de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu 1977-85 i membre de l’Orquestra Ciutat de Barcelona Ben aviat s’interessà pel món de la composició, i l’any 1975 compongué les primeres obres del seu catàleg l' Elegia per la mort de Shostakovich per a piano 1975 i les Tres peces breus per a piano L’impacte de la seva trajectòria compositiva no es produí fins el 1977, que obtingué el Premio de Composición Orquesta Nacional per…
Alexis-Emmanuel Chabrier
Música
Compositor francès.
Fill d’un advocat, rebé les primeres nocions musicals d’un carlí espanyol refugiat, Manuel Zaporta Amb ell assolí ràpidament una gran destresa en el piano i la improvisació En traslladar-se el seu pare a París, el feu estudiar batxillerat amb la intenció que entrés a l’Escola de Jurisprudència Tot i això, continuà estudis musicals de piano amb Edward Wolff, i de composició amb TAE Semet i amb Aristide Hignard El 1861 ingressà al Ministeri de l’Interior, en haver enllestit els estudis de dret, però continuà la seva dedicació a la música, i publicà algunes peces per a piano, com ara Souvenirs…
El que cal saber de la vida de la dona embarassada
Ciències de la salut
Quan una dona sospita que pot estar embarassada encara que no ho hagi confirmat, cal que adopti algunes precaucions per tal que el desenvolupament del futur infant es produeixi sense complicacions, perquè és precisament durant les primeres setmanes que una afecció que alteri el desenvolupament embrionari pot tenir més conseqüències Durant l’embaràs, la dona no ha de menjar "per dos", ni s’ha d’alimentar al seu capritx, perquè corre el perill d’engreixar-se massa, i que empitjorin els trastorns possibles durant l’embaràs, com ara el mal d’esquena o les varices a més, el fetus pot créixer massa…
La Renaixença
Historiografia catalana
Plataforma editorial del darrer terç del s. XIX, d’ideologia nacionalista i regeneradora, que anà creant diversos mitjans de comunicació per incidir en la societat coetània.
Desenvolupament enciclopèdic Fundà, el 1871, la revista La Renaixença amb el subtítol Periòdic de literatura, ciències i arts , de periodicitat quinzenal –i a partir del 1881 diària–, continuadora de la desapareguda revista universitària La Gramalla Els fundadors, Pere Aldavert, Felip de Saleta, Iu Bosch, Josep Thomas, Isidre Reventós i Francesc Matheu –que n’esdevingué director–, pretengueren que fos una publicació neutral on tinguessin cabuda les collaboracions literàries, artístiques i científiques, amb els únics condicionants d’utilitzar exclusivament la llengua catalana i d’eludir els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina