Resultats de la cerca
Es mostren 1117 resultats
Castell d’Estopanyà
Art romànic
Situació Vista del poble d’Estopanyà, amb les imposants muralles de l’antic castell a segon terme ECSA - J Bolòs Les imposants muralles del castell presideixen el turó on s’esglaonen les cases de la vila d’Estopanyà, que s’emplaça a 730 m d’altitud a la solana d’un contrafort de la serra de la Roca Foradada Mapa 32-13 327 Situació 31TBG967525 De la carretera que va de Lleida a Benavarri N-230, al Pla de Castillo, surt a la dreta la carretera que porta a Estopanyà Podem pujar al poble per una carretera que fa una gran volta cap a l’oest El castell és al cim del poble, envoltat de cases Cal…
Caseres

Església de Santa Magdalena, a Caseres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Terra Alta, a la riba dreta del riu d’Algars, límit occidental del terme.
Situació i presentació El municipi de Caseres, d’una extensió de 42,9 km 2 , és situat a l’extrem de ponent de la comarca Limita a l’W amb la comarca del Matarranya de la qual el separa el riu d’Algars A tramuntana, la serra de Botja tossal de Mudèfer, 526 m fa de divisòria amb el terme de Batea, la serra dels Pesells, a llevant, és termenal amb Bot, a més de ser la línia divisòria de les aigües que vessen al riu d’Algars i les que aflueixen al riu de les Canaletes A la part meridional, la mateixa serra dels Pesells separa les terres de Caseres del municipi d’Horta de Sant Joan…
la Plana d’Utiel

Comarca del País Valencià, a l’àrea de llengua castellana.
La geografia El cap de comarca és Requena Hom l’anomena popularment l’ altiplà de Requena El seu extens territori correspon bàsicament a una gran plana formada per dipòsits miopliocènics Els límits ofereixen relleus més elevats a l’W, la ratlla amb Castella és marcada pels anticlinals de Contreras, prolongats al N per la serra de La Bicuerca al S, el pas a la conca endorreica d’Albacete es fa a través d’un descens suau el límit oriental queda marcat per la serralada de Siete Aguas i la serra de Malacara i al N, per les serres del Negrete i d’Enmedio Així els límits, menys el meridional,…
Sacramentari gregorià (ms.56)
Art romànic
Foli 65v del ms 56, amb l’escena de la Maiestas Domini envoltada, com és usual, pel tetramorf o símbol dels evangelistes ECSA - J Colomé Igual que els altres sacramentaris de l’Arxiu Capitular de Tortosa, aquest també indica les estacions que tenien lloc a Roma i que caracteritzen aquest tipus de llibres * És compost per 6+147 folis, amb numeració romana, en pergamí de 25,5 × 17 cm, escrita en lletra francesa del final del segle XII, amb una caixa d’escriptura de 19 línies de 14,5 × 9,5 cm Els sis primers folis, numerats modernament, contenen un calendari * En el foli 1, en tinta negra i en…
Santa Maria de Gallecs (Mollet del Vallès)
Art romànic
Situació Vista del conjunt des del sector de migdia d’aquest temple d’un romànic molt evolucionat C Barbany-M R García Actualment el poble de Gallecs està incorporat al municipi de Mollet del Vallès, i l’església de Santa Maria està annexionada a la parròquia de Sant Vicenç de Mollet El temple és situat en un entorn rural d’hàbitat dispers, i s’hi accedeix per un trencant que porta fins a Mollet, que surt del quilòmetre 8,2 de la carretera de Sabadell a Granollers Després d’uns 800 m ja es pot veure l’església a mà dreta de la carretera, a l’altra banda d’un torrent També s’hi pot accedir des…
El panorama artístic al bisbat de Tortosa
Art gòtic
Retaules de Bernat i Jaume Serra i Valentí Montoliu al bisbat de Tortosa Se nindica lemplaçament original Les dades corresponen a lencàrrec de lobra o a la data de la notícia més antiga que sen té S Mata Ja des del darrer quart del segle XIV, però en especial durant la llarga prelatura del bisbe Ot de Montcada 1415-73, el bisbat de Tortosa, que era llavors molt més extens que en l’actualitat vegeu el volum Arquitectura I d’aquesta collecció, pàg 32, es constituí en un nucli pictòric molt interessant El seu eix oscillà entre les comarques del Baix Ebre, l’Alt i el Baix Maestrat i els…
El crèdit comercial
Cap al final del segle XI el creixement de l’activitat comercial feia necessari sovint el recurs al crèdit Els primers documents de crèdit comercial que es coneixen permeten veure com aquesta fou una activitat amb un ràpid desenvolupament En un primer moment el crèdit comercial no es diferenciava del crèdit al consum L’any 1095 el jueu Bonisah, amb la seva esposa Regina i la sogra Bonafilla devien a Ramon Guillem i a Ramon Desplegat quatre quintars d’alum Com que no podien satisfer el seu deute van empenyorar als creditors tres peces de terra que tenien al Pla de Barcelona, al lloc dit…
Castell d’Orcau (Isona)
Art romànic
Situació Estampa clàssica de l’encimbellada fortalesa amb el poble d’Orcau als seus peus ECSA - JA Adell Vista de conjunt de les importants ruïnes, en què destaquen les bestorres que defensaven els seus angles ECSA - JA Adell Castell encara força ben conservat situat al cim d’un turó, damunt del poble d’Orcau Juntament amb d’altres, com el de Llordà o el d’Abella, controlava tota la conca Dellà Mapa 33-12290 Situació 31TCG335704 Cal travessar el poble d’Orcau, que encara té molts elements del seu passat medieval, i sortir per la part superior, des d’on surt un corriol que, fent ziga-zagues,…
El general Moragues i els vigatans
Cançó nova , 1705 BC Josep Moragues i Mas era fill d’una família pagesa benestant, propietària del mas Moragues del municipi i antiga parròquia de Sant Hilari Sacalm Nascut el 1669, es casà amb Cecília de Regàs el 1693 i en segones núpcies amb Magdalena de Giralt el 1710 Des de jove es dedicà plenament a l’explotació de les seves terres La guerra amb França l’apartà dels afers econòmics i domèstics propis de la seva condició de pagès Les repetides invasions i el pillatge de les tropes de Lluís XIV el portaren a prendre la decisió d’enquadrar-se en les lleves promogudes pel veguer de Vic,…
Múrcia

Comunitat autònoma
Comunitat autònoma uniprovincial del SE de l’Estat espanyol; la capital és Múrcia.
La geografia física El relleu és variat i complex Totes les muntanyes són d’edat alpina i formen part de l’extrem NE de les serralades Bètiques, participant de les dues unitats estructurals bàsiques la Penibètica i la Subbètica Les cadenes principals serres d’Espuña, de Quípar, etc són formades per materials secundaris, amb cobertora de materials terciaris argiles, sorres, conglomerats i quaternaris a les allargades depressions intrabètiques, com les de Llorca-Alhama-Múrcia La Penibètica acaba al cap de Palos i comprèn les serres litorals d’Almenara, Mazarrón i Cartagena Vers l’interior…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina