Resultats de la cerca
Es mostren 1407 resultats
Sant Martí de Bescaran (Anserall)
Situació Vista d’aquest singular campanar, ara totalment aïllat, amb el nucli de població al fons, presidit per un altre campanar més modern ECSA - M Anglada El poble de Bescaran, situat en una cota de 1 350 m, es troba a la vall alta del riu de Bescaran, que neix al peu de la serra de Palomera, prop de la frontera amb Andorra L’única resta de l’antiga església de Sant Martí de Bescaran, l’esvelt campanar, es troba en l’àmbit del cementiri actual Mapa 35-10216 Situació 31TCG804955 Per anar-hi cal agafar una pista forestal de 10 km que comença en un trencall a tramuntana de la carretera C-1313…
Santa Maria de Darnius
Art romànic
Situació Una perspectiva des del costat sud-est de l’església, amb la capçalera i el mur de migjorn, en el qual hi ha obertes la porta d’entrada i tres finestres F Tur L’església parroquial de Santa Maria de Darnius es troba al centre del reduït nucli medieval de la població al qual encara s’accedeix, des de la plaça Major, per un passadís cobert És a l’extrem de tramuntana de l’actual conjunt urbà de la vila Mapa 220M781 Situació 31TDG862909 Per arribar-hi cal situar-se a la carretera N-II des d’on a l’indret del Pont de Campmany sobre el Llobregat d’Empordà, uns 7 km abans de la Jonquera,…
Santa Agata de Campmany
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat de migjorn Tant damunt l’absis com damunt el mur frontal són perfectament visibles els importants afegitons que afectaren l’aspecte original de l’edifici J Bonell Santa Àgata és l’església parroquial de Campmany, municipi situat als darrers contraforts meridionals de l’Albera, a la conca del riu Llobregat d’Empordà El poble és a 107 m d’altitud, a la vora del torrent Merdançà El nucli antic, amb les muralles i l’església medievals i l’eixample dels segles XVII-XVIII és a tocar de la riba esquerra del torrent Mapa 220M781 Situació…
Mare de Déu d’Arboló (Soriguera)
Art romànic
Situació Vista del santuari, abans acompanyat d’un castell, situat estratègicament en un congost de la Noguera Pallaresa ECSA - A Roig Vista de llevant de l’església, característica pels seus carreus de diferents colors ECSA - F Tur L’ermita de la Mare de Déu d’Arboló es troba molt a la vora de l’antiga partió de termes entre Arcalís i Gerri de la Sal, a la part superior d’un espadat de roca que s’alça sobre la riba esquerra de la Noguera, en el lloc conegut com l’Estret d’Arboló Mapa 33-10214 Situació 31TCG408892 Per a arribar-hi cal travessar el riu per un pont de nova construcció, que es…
Sant Martí d’Escalarre (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
Situació Notable església de dues naus, d’interpretació arquitectònica complexa ECSA - JA Corbella L’església parroquial d’Escalarre és al costat del cementiri, als afores del poble, al qual s’arriba per una carretera que surt d’Esterri d’Àneu JAA Mapa 33-9181 Situació 31TCH476199 Història El primer esment conegut del lloc d’Escalarre data dels anys 981-985, quan el comte Ramon de Pallars retornà al monestir de Gerri uns alous, entre els quals figura el lloc d’Escalarre El 1090 el comte Artau II i la seva muller Eslonça donà al mateix monestir un excusatum , a Martí Oriol, de la vila d’…
Santa Maria d’Escales (Montagut de Fluvià)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera a primer terme J M Melció El santuari de Santa Maria d’Escales és situat en un lloc feréstec, a l’esquerra de la riera de Llierca, poc després de la confluència dels rius d’Oix i de Beget, que en aquest indret forma el profund engorjat del grau d’Escales, anomenat el Salt dels Liberals per tal com, durant la tercera guerra Carlina 1872-1876, els carlins hi estimbaren un escamot de voluntaris liberals presoners Mapa 257M781 Situació 31TDG643881 Per arribar-hi cal seguir per la carretera de Castellfollit de la…
Santa Maria de Batet (Olot)
Situació Vista exterior de l’església des del costat nord-oest El campanar, en bona part romànic, fou modificat E Pablo L’església de Santa Maria de Batet centra, al cantó més septentrional del terme, un poble totalment disseminat, cap d’un municipi que L’any 1971 fou agregat al d’Olot, i que es troba a 658 m d’altitud, a la serra de Batet, a llevant de la plana d’Olot Mapa 257M781 Situació 31TDG602702 Per anar-hi cal agafar des d’Olot la carretera que mena a Banyoles per Santa Pau i Mieres Al cap d’l,5 km i a mà dreta neix una carretera asfaltada que arriba fins a la Trinitat de Batet, des d…
Santa Maria de la Rodona (Illa)
Art romànic
Situació Interior de l’església on s’aprecia la seva capçalera, d’estructura ja tardana ECSA - A Roura Aquesta església forma part del darrer recinte fortificat de la vila d’Illa, a l’extrem nord-est del nucli urbà PP Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 40’ 26,4” N - Long 2° 37’ 19,2” E Història Per falta de documentació, hom ignora per què fou anomenada des de sempre “la Rodona” La primera notícia històrica d’aquesta església és de l’any 1173, en què Baró, per disposició testamentària, es feu enterrar a l’església de Santa Maria d’Illa Molt probablement fou la parròquia primitiva d’Illa, quan…
els Alamús

Plaça de la Creu, als Alamús
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació S’estén pel sector de llevant de la comarca, en contacte amb les Garrigues i ja dins la plana regada pel Canal Auxiliar i el Canal Secundari d’Urgell, dividit pel terme de Bell-lloc d’Urgell en dos sectors El de ponent 12,43 km 2 es troba al límit amb el municipi de Lleida a l’W, amb el de Bell-lloc d’Urgell Pla d’Urgell al N i a l’E, i amb el de Torregrossa, també de la comarca del Pla d’Urgell, al S, i comprèn el poble dels Alamús, cap del municipi El de llevant, limitat també pel terme de Bell-lloc d’Urgell a l’W i al N, i pel de Torregrossa al S i a l’E, és centrat…
Placa de sivella d’Olius
Placa de sivella calada, d’excellent factura, amb motius decoratius dividits en dos registres Extreta de Los bronzes romanos en España , Madrid 1990 Aquesta peça es va trobar casualment al segle XIX prop de l’església d’Olius Solsonès, quan s’hi feien obres Macari Golferich la va donar al Museu Episcopal de Vic, on es conserva actualment amb el núm d’inv 3488 Es tracta d’una placa d’un fermall de cinturó calat, fosa en bronze, d’excellent factura Ha perdut la sivella que se subjectava a la placa per mitjà d’un passador que s’introduïa pels quatre apèndixs de l’extrem més pròxim a la base Tota…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina