Resultats de la cerca

Fou fundada el 1948 com a penya barcelonista Durant la dècada de 1950 creà un equip ciclista que disputà la Volta a Catalunya, entre altres curses, integrat per figures com Joan Crespo, Francesc Masip, Miquel Poblet, Josep Serra, Alfred Esmatges i José Pérez Francés Patrocinà l’equip de tennis de taula del Sersan 1979-83, que el 1979 havia retornat a la màxima categoria Amb la incorporació de jugadors com Josep Maria Palés, Salvador Moles, Lluís Calvo o Ismael Caymel, guanyà el Campionat de Barcelona 1980, 1981, 1982, el d’Espanya 1981 i la Lliga 1981 També fou subcampió de Lliga…

Autor del tabernacle d’Orsanmichele a Florència, el 1359 dirigí a Orvieto les obres de la catedral Després del 1362 tornà a Florència, on participà en la construcció de la catedral La seva producció pictòrica parteix de Giotto i dels florentins, bé que hi incorporà elements decoratius senesos així, als contactes amb Taddeo Gaddi i Bernardo Daddi s’afegeixen els d’ALorenzetti i SMartini, la qual cosa es manifesta en l' Anunciació 1346 de l’església florentina de San Remigio i en la taula amb Crist i sants de la capella Strozzi, a Santa Maria Novella Florència D’altres obres…

Muller del tetrarca Filip, es tornà a casar amb Aristòbul, net d’Herodes el Gran És famosa per la dansa que executà davant Herodes Antipas, després de la qual, per instigació de la mare, demanà el cap de Joan Baptista L’escena —que ha inspirat nombrosos artistes— apareix ja en els claustres de Sant Pere de Galligants i en els de Sant Cugat del Vallès Entre les pintures, cal esmentar una taula de Lluís Borrassà Musée des Arts Décoratifs, París, ultra les obres clàssiques del Giotto a Florència o de Donatello a Siena Ha inspirat també nombrosos escriptors i músics, entre els quals…

Establert a Vic cap al 1502 Autor del retaule de Sant Joan de Fàbregues ~1503 —encara medievalitzant—, dels de Sant Joan del Galí 1507, Vilamirosa 1508 i Sant Romà de Sau 1509 Evolucionà cap a l’estil renaixentista amb el retaule de Sant Pere de Vilamajor 1513-16 i el bancal de Sant Joan de les Abadesses 1515 Pintà també la taula de Santa Bàrbara 1516, Museu Episcopal de Vic, el calvari de Pruit 1521, la porta de l’armari de la Tresoreria de la catedral de Vic 1525 i el retaule de Sant Bartomeu de l’Hospital de Pelegrins de Vic 1525 Hom li atribueix els profetes del retaule de…

Llicenciat en lletres i en dret, obtingué la càtedra de Llengua i Literatura Espanyola d’institut Poeta líric i descriptiu, publicà Floraciones 1924, Cançons de terra i mar 1936 i Recança de tardor 1948 De la seva obra en castellà es destaca una versió mètrica del Poema del Mío Cid Com a estudiós de la literatura cal assenyalar els seus treballs Bibliografia general de Jacint Verdaguer 1952 i La Renaixença valenciana i Teodor Llorente 1985 Collaborà a les publicacions  Taula de les Lletres Valencianes  i  La estafeta literaria,  entre d’altres Fou membre de l’Acadèmia de les…

Provinent de l’antic orgue de regalies, formà part també dels orgues portatius, portàtils o de taula Joc incorporat a l’orgue en la tessitura de 16', 8’ o 4', amb ressonador obert o semitapat i de sonoritat nasal, agre, molt timbrat i un pèl estrident, desenvolupà tota una gran varietat de formes i de sonoritats en l’orgueneria germànica dels segles XVI i XVII A Catalunya aparegué per primera vegada amb aquest nom en l’orgue que bastí Fra Antoni Llorenç a la Seu Vella de Lleida el 1624, desenvolupant-se, a l’estil teutònic, amb una gran proliferació tímbrica tal com indica la…

Tot i que el nom s’ha aplicat posteriorment a molts cantants francesos, es refereix als autors de cançons i corrandes populars que a França animaven els cabarets del segle XIX i el principi del segle XX El barri parisenc de Montmartre fou el principal lloc de concentració d’aquests cabarets, com Le Chat Noir, on els chansonniers compartien taula amb pintors impressionistes com Toulouse-Lautrec La temàtica de les cançons era molt diversa n’hi havia de taverna, polítiques, rurals, còmiques o romàntiques Entre els grans artistes destaquen Yvet Guilbert conegut pel seu cant parlat,…

Aconseguí dos títols catalans de pes 1985, 1986 i cinc de disc 1982, 1983, 1985, 1986, 1997 En pista coberta, guanyà dos Campionats de Catalunya de llançament de pes 1984, 1985 També fou subcampió d’Espanya a l’aire lliure en el concurs de disc 1985 i tercer en pes 1986 Competí tant amb la selecció catalana com amb l’estatal Els seus millors registres són 16,21 m en pes 1985 i 54,92 m en disc 1983, marca que en el seu moment figurà en la taula de rècords catalans Gairebé tota la seva trajectòria atlètica estigué vinculada amb el Centre Gimnàstic Barcelonès, amb Miguel Ángel…

Fou fundat el 1945 per un grup liderat per Enric Padrosa i Simón, conegut amb el nom de Baster El 1968 es constituí com a agrupació esportiva i l’ajuntament els cedí uns terrenys coneguts amb el nom de camp de les Escoles Es federà el 1971, mentre que la secció de tennis de taula ho feu el 1984 Els anys vuitanta se centrà en l’escola de futbol base, que el 2010 tenia deu equips en categories inferiors El primer equip sempre ha jugat en categories regionals inferiors, tot i que la temporada 1997-98 aconseguí pujar a primera regional Al seu inici l’equip consistia en samarreta…

El segle XV és, sens dubte, l’època d’esplendor de la pintura medieval lleidatana, i una família de pintors de la ciutat d’aquest segle, els Ferrer, la més carismàtica i representativa d’aquesta expressió plàstica Nativitat que podria haver format part d’un retaule pintat conjuntament per Jaume Ferrer II i Pere Garcia de Benavarri vers el 1461 ©CMA El primer membre d’aquesta nissaga fou Jaume Ferrer I, apellatiu que el distingeix de l’homònim Jaume Ferrer, dit II, que caldria considerar el seu fill i que encarna la figura artística central o el màxim exponent de la pintura gòtica lleidatana…