Resultats de la cerca
Es mostren 4088 resultats
Llorenç Mata i Pons, a Puig-reig. De comerciant a industrial del cotó
Llorenç Mata i Pons “Cataluña Textil”, 1911 Llorenç Mata i Pons, un dels primers importadors de cotó catalans que es convertirà en industrial al començament del segle XX Llorenç Mata i Pons 1847-1911 és el primer i més important exemple del comerciant de cotó que es converteix en industrial cotoner El seu oncle i padrí era Llorenç Pons i Clerch, una de les figures més representatives de la burgesia barcelonina de la segona part del segle XIX Fou un dels fundadors del Crèdit Mercantil el 1863 i prengué moltes i diverses participacions en negocis industrials, però sense assumir-ne la gestió En…
La ramaderia i el bosc
El bestiar, la llana, la carn i els mitjans de transport Una esquella, amb el so de la qual el cap de bestiar guia el ramat Carrutxa En el món pagès, per poder llaurar, passar els rascles, batre o traginar tota mena de productes es necessitava bestiar de tir, ja fossin bous, cavalls, mules o ases Per a complementar l’alimentació es necessitaven gallines, conills, porcs o xais Però la demanda també venia dels sectors no pagesos els traginers necessitaven animals per al transport les ciutats, carn per a les carnisseries públiques, que en subministraven a la població els blanquers i cuireters,…
Santa Eugènia de Relat

Església de Santa Eugènia de Relat (Avinyó)
© C.I.C. - Moià
Poble
Poble del municipi d’Avinyó (Bages), al N del cap municipal.
Les terres que formaren l’antic terme de Relat són a la vall baixa de la riera de Relat, a l’extrem septentrional del terme municipal Aquestes foren annexades a Avinyó al principi del segle XIX El 1553 el terme, unit en aquella data a la sotsvegueria de Lluçanès, tenia 8 famílies, però aviat inicià un procés de recuperació El 1626 tenia 42 masos i 285 h, i el 1782, quan ja havia iniciat la davallada, tenia 20 masos i 200 h En el padró del 1986 hom hi comptabilitzà 56 h, mentre que en el del 1996 s’hi censaren 37 h i en el de 2001, 41 h El terme és esmentat el 951, dins l’extens terme del…
Russafa
Barri
Barri de València situat en l’àrea sud de la ciutat.
Englobat pel segon anell d’expansió urbana, en l’eixample del XIX, ha conservat una indubtable personalitat urbanística, de línies no planificades i irregulars, gairebé medievals, malgrat les ampliacions i les obertures de carrers nous, traçats en quadrícula, durant la Segona República i en 1950-70 En l’edificació ha anat adquirint predomini la casa de bloc amb un gran pati interior, de façana uniforme Constitueix una subàrea comercial definida a partir del seu mercat i d’un gran nombre de petites installacions comercials Hi ha installades algunes petites indústries La seva…
vescomtat de Castellnou

Armes dels Castellnou
Història
Nom que prengué, a partir del 1020, el vescomtat de Vallespir.
La seva extensió comprenia el Vallespir alta i mitjana vall del Tec fins a Morellàs, la regió dels Aspres alt Rosselló i la vall mitjana de la Tet En fou capital el castell de Castellnou esmentat el 994, situat al cor dels Aspres, bressol de la família vescomtal d’aquest nom, els avantpassats de la qual senyorejaven, des del segle X, el castell de Cameles, dins el territori del qual fou erigit, probablement vers el 990, el castell nou Els vescomtes de Castellnou, enfortits en llur posició estratègica sobre els primers contraforts orientals del Canigó i a la xarnera de les possessions…
diligència
diligència de la línia Madrid-Barcelona (1885)
© Fototeca.cat
Transports
Carruatge gros que hom emprava en el transport regular de viatgers.
El nom li fou donat pel fet de la seva velocitat Al s XII llurs plataformes descansaven directament sobre els eixos de les rodes Aquestes primeres diligències milloraren quan hom començà a emprar molles per tal de no fer tan incòmode el trajecte, al s XVIII Habitualment tenien tres compartiments l’anterior, cobert, era el més còmode i hi cabien sis o vuit passatgers de primera classe a la part posterior hi havia el compartiment de segona, i els passatgers de tercera viatjaven en els seients de baca, sobre el sostre, davant l’espai destinat a l’equipatge Desaparegueren gradualment amb l’…
casa del comú
Història
Dret
Edifici on es reuneix el consell municipal.
Primitivament les reunions no tenien lloc en edificis propis a Barcelona, per exemple, el consell es reuní al convent dominicà de Santa Caterina des del 1249 fins al 1269, que es traslladà al de Sant Francesc Durant la baixa edat mitjana, però, a les poblacions més importants la creixent complexitat de la funció municipal feu necessària la construcció d’edificis destinats a la reunió dels consells municipals i a l’administració Segons que les poblacions siguin viles o ciutats, aquest edifici és anomenat casa de la vila o casa de la ciutat A l’Estat espanyol, després…
carmelità descalç
L’antic convent de la Mare de Déu de Gràcia, dels carmelitans , conegut popularment pels Josepets, a Barcelona (s XVII)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Membre de la branca de l’ordre carmelità sorgida a partir de la reforma duta a terme per Teresa d’Àvila i Juan de la Cruz a partir del 1562, tant en els convents femenins com masculins.
Malgrat l’oposició molt dura d’amplis sectors, els convents reformats, protegits per Felip II d’Espanya, formaren una província separada el 1580, i el 1593 en fou aprovada la independència total L’orde es dividí aviat en dues congregacions la d’Espanya, o de Sant Josep, i la d’Itàlia, o de Sant Elies, que es fusionaren el 1875 amb motiu de la restauració de l’orde La d’Itàlia comprenia els nombrosos convents fundats per tot Europa Els carmelitans descalços establiren la casa mare al mont Carmel al s XVIII, i han tingut també activitat missionera La primera fundació catalana fou deguda al…
mes
Cronologia
Cadascuna de les dotze parts en què es divideix l’any, que consta de 30 dies (abril, juny, setembre i novembre) o de 31 (gener, març, maig, juliol, agost, octubre i desembre), llevat del febrer, que en té 28 o 29.
És anomenat també mes civil El fet d’emprar el dia com a unitat feia complicada la tasca de comptar la durada de llargs intervals de temps, per la qual cosa hom cercà una unitat de temps superior Aquesta unitat fou proporcionada d’una manera natural pel cicle de les fases de la Lluna, que es repeteix sempre igual Així, els pobles de la prehistòria comptaven el temps en llunes, tal com ho fan encara els pobles primitius en efecte, els primers calendaris de què hom té notícia eren basats en la llunació, la durada de la qual era la unitat bàsica Més endavant el desenvolupament de l’agricultura…
icnita
Paleontologia
Pista, petjada, impressió fòssil d’un animal o traça de la seva activitat en un sediment.
L’estudi de les petjades fòssils ha donat lloc a una branca de la paleontologia, la paleoicnologia, que ha proporcionat informació molt valuosa sobre el comportament dels animals del passat és el cas de les petjades de Laetoli, a Tanzània, gràcies a les quals sabem que ja hi havia homínids bípedes fa prop de quatre milions d’anys, o dels nombrosos rastres de petjades deixades pels grans sauròpodes, per les quals sabem que aquests dinosaures tenien un comportament gregari Els fòssils de les petjades dels vertebrats proporcionen informació bioestratigràfica, paleoambiental, paleotològica, de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina