Resultats de la cerca
Es mostren 15976 resultats
Mare de Déu del Pla o de Sant Pelegrí (Biosca)
Art romànic
Situació Edifici molt remodelat que conserva la nau central i l’absis originals, del final d’època romànica ECSA-X Solé L’església de la Mare de Déu del Pla es troba aïllada en una plana al sud-oest de Biosca Mapa 34-14 361 Situació 31TCG629326 Per a arribar-hi, cal prendre la carretera LV-3113 que va de Biosca cap a Guissona Al cap de 2 km i a peu de carretera trobem, a mà dreta, el conjunt aïllat format per l’església i una masia XSB Història És molt possible que la primera referència d’aquesta església es trobi en el testament sacramental de Ramon, castlà de Portell, jurat pels seus…
Sant Joan d’Arsós (Bula d’Amunt)
Art romànic
Situació Antiga església parroquial, ara simple capella, que fou des del segle XII una possessió de Santa Maria de Serrabona ECSA - A Roura Aquesta església es troba en una vall al sud-oest de Bula d’Amunt, prop del mas Arsós Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 34’ 36” N - Long 2° 35’ 46,8” E Des de Bula d’Amunt hom hi arriba per un camí que parteix de la D-618, a prop del cementiri, al nord del poble, i que en 3 km de recorregut porta a l’església Història Ja citada el 1068, com a afrontació del territori de la primitiva església de Serrabona Sanctus Johanes de Arensó , fou donada…
Manuel de Godoy y Álvarez de Faria
Història
Estadista extremeny.
Era un hidalgo que el 1784 s’enrolà en els guàrdies de corps a Madrid, on féu amistat amb els prínceps d’Astúries, sobretot amb la futura reina Maria Lluïsa, de qui hom diu que fou amant Això i els seus dots polítics feren possible una ràpida carrera, i el 1792 substituí Aranda com a primer ministre de Carles IV Inicià la guerra contra la França revolucionària 1793-95, en la qual abandonà Catalunya a les seves forces, desguarnida d’homes i de material Però després s’alià amb França, fet que ocasionà dues guerres amb Anglaterra 1796-1802 i 1804-08, causa del desballestament del…
música de Berga
Música
Música desenvolupada a Berga (Berguedà).
Des del segle XV, la vida musical d’aquesta ciutat ha girat a l’entorn dels seus orgues, època en què es té notícia de la construcció del primer, fins el 1877, moment en què es creà la plaça d’organista i mestre de capella a l’esglé-parroquial Entre els qui van exercir aquest càrrec, cal esmentar Esteve Guiu, que en fou titular entre el 1775 i el 1824, i, ja al segle XX, Miquel Mas, Josep Armengou i Marià Miró i Alsina Berga té una notable tradició musical i força músics, molts dels quals relacionats amb La Patum Joaquim Serra i Farriols 1833-1905, que contribuí a dignificar-ne la música…
Els Recolons, a Ribes de Freser
Esteve a l'esquerra, Butlletí de l’Associació de Fabricants de Filats i Teixits del Pla de Barcelona, 1924 i Tomàs Recolons i Lladó La Industria Española , 1917 El nom Recolons és prou singular com per a poder creure que l’Esteve Recolons que es dedica a filar cotó el 1842 al carrer de Sant Jeroni núm 40 de Barcelona, i el Bertomeu Recolons que fa el mateix i el mateix any a Igualada, carrer de Sant Magí, núm 5, són parents Una altra prova del parentiu seria que els noms Esteve i Bertomeu es repetiran en noves generacions El Bertomeu Recolons igualadí desapareix aviat però n’hi ha un altre a…
Sant Gil de Pinyana (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació L’església de Sant Gil centra el petit conjunt de cases que formen el poble de Pinyana, avui despoblat, el qual és situat a l’esquerra de la vall de Corroncui o de Cadolla, a migdia de la serra de Comillini Mapa 33-11 252 Situació 31TCG259887 Per a arribar-hi partint de la Pobla de Segur, cal seguir la carretera C-144 en direcció N, passant per Senterada abans d’arribar a Sarroca de Bellera, cal desviar-se per un trencall a mà esquerra que mena al despoblat de Pinyana JBP Història De l’església de Sant Gil de Pinyana, no s’han localitzat, ara per ara, referències documentals d’època…
Casa forta de la Masó de Palera (Beuda)
Art romànic
Situació Al costat septentrional de l’església de Santa Maria de Palera, hi ha diversos murs que pertanyien a una casa forta medieval Aquestes parets ara són part d’una masia habitada, que encara actualment rep el nom de la Masó Mapa 257M781 Situació 31TDG752746 Per arribar-hi, si hom segueix la carretera que va de Besalú a Beuda, ha de girar a mà esquerra, al trencall de Palera Després de pujar una mica, quan arriba a un lloc més pla, on acaba l’asfalt del camí, cal girar a l’esquerra i seguir avall durant uns centenars de metres per un camí de terra, que deixa darrere la casa…
Sant Quintí d’en Bas (la Vall d’en Bas)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental, amb la capçalera rectangular a primer terme J M Melció Sant Quintí d’en Bas és una antiga parròquia del municipi de Sant Esteve, situada just al límit amb Joanetes, a l’esquerra del Fluvià, a ponent del poble de Sant Esteve d’en Bas Mapa 294M781 Situació 31TDG539631 Per arribar a Sant Quintí d’en Bas cal anar per la carretera d’Olot a Santa Coloma de Farners, per Besalú i Anglès Entre els punts quilomètrics 44 i 47 hi ha, a mà dreta, el trencall que porta a Joanetes En arribar al veïnat de Can Trona, a 500 m, cal…
Mireia Calafell i Obiol
Literatura catalana
Poetessa.
Llicenciada en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, és autora dels reculls Poètiques del cos 2006, premis Amadeu Oller de poesia 2006 i memorial Anna Dodas 2008, Costures 2010, premi Vila de Vallirana-Josep M López-Picó de poesia, Tantes mudes 2014, premis Benvingut Oliver de poesia 2013 i Lletra d’Or 2015 i Nosaltres, qui 2020, premis Mallorca de poesia 2019 i Josep Maria Llompart de poesia 2021 L’any 2023 guanyà el premi Carles Riba de poesia per Si una emergència Des del 2018 és codirectora del festival Barcelona Poesia
Sant Miquel Sescloses
Monestir
Petit monestir de donades, adaptat més tard a la regla benedictina, a l’antiga parròquia de Sant Joan Sescloses, del municipi de Peralada (Alt Empordà), dins l’antic terme de Vilanova de la Muga.
Hom en té molt poques notícies era regit per una priora entre el 1291 i el 1374, i el seu territori pertanyia originalment al monestir de Banyoles més tard estigué relacionat amb Santa Maria de Roda i SantPere de Rodes, i des del 1091 fou el senyor de la parròquia de Sant Joan, on radicava el monestir No en resten ruïnes identificades sembla, però, que es trobava a poca distància de la vila de Castelló d’Empúries, que ha absorbit l’antiga parroquialitat de Sant Joan Sescloses