Resultats de la cerca
Es mostren 8715 resultats
Pere III de Catalunya-Aragó
Pere III de Catalunya-Aragó, el Cerimoniós, en un retrat atribuït a Gonçal Peris
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Historiografia catalana
Rei de Catalunya-Aragó (1336-87).
Era el fill segon d’ Alfons III i de la seva muller Teresa d’Entença , però passà a ésser l’hereu en morir infant el primogènit Setmesó i malaltís en la seva infantesa, fou després home de caràcter fort i autoritari S’educà sota la cura dels aragonesos Pero Lopes de Luna y Ximenes de Urrea , després arquebisbe de Saragossa, i Miguel de Gurrea, i cresqué entre aragonesos, puix que l’enemistat amb la madrastra Elionor de Castella i les intrigues d’aquesta el mantingueren allunyat de la cort, establerta generalment a Barcelona Pere, esdevingut rei, s’afanyà a confiscar els béns del patrimoni…
,
Els comtes d’Urgell anteriors al 1300
Art romànic
Borrell I 813-820 Nomenat comte d’Urgell-Cerdanya per Carlemany 813, després d’haver estat al servei de Lluís el Piadós, que li encomanà la custòdia dels castells d’Osona i Bages Asnar Galí 820-824 Originari d’Aragó, fou investit dels comtats d’Urgell-Cerdanya per Lluís el Piadós, del qual s’havia reconegut vassall Galí 825 - a del 834 Fill i successor de l’anterior, desposseït per Lluís el Piadós, abans del 834, dels comtats d’Urgell-Cerdanya, per motius desconeguts Sunifred I 834-848 Comte d’Urgell i Cerdanya, fill del comte Belló de Carcassona El 842 obtingué una ressonant victòria a Ribes…
El marc geogràfic del romànic del Priorat
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Priorat amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Quan la Ponència per a la Divisió Territorial de la Generalitat de Catalunya, creada el 1931, es va encarar amb la delimitació del Priorat, van sorgir diverses propostes, com la creació d’una demarcació que l’englobava amb l’actual Baix Camp a causa de les relacions humanes i econòmiques entre ambdues zones, o bé s’intentà donar-li un nom geogràficament adient, com el de la Conca del Siurana perquè la comarca actual és exactament això Però no va prosperar davant un nom més…
Santa Maria del Miracle (Tarragona)
Art romànic
Situació Estat actual de les ruïnes d’aquesta església, situades al mig de l’arena de l’antic amfiteatre romà, als peus de la ciutat i a la ratlla del mar ECSA - F Tur Les ruïnes de l’església de Santa Maria del Miracle són al mig de l’arena de l’amfiteatre romà de Tarragona, que és emplaçat a la part de llevant del nucli urbà, molt proper a la línia fèrria que voreja la costa JFM Mapa 34-18473 Situació 31TCF535534 Història Edificada sobre les ruines d’una basílica visigòtica del segle VI, l’església romànica de Santa Maria del Miracle és esmentada, per primera vegada, en la butlla de…
EI marc geogràfic del romànic del Vallespir
Presentació geogràfica Mapa de la comarca del, Vallespir amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació El Vallespir és una comarca ben individualitzada dins la Catalunya del Nord i té la seva capital a la vila de Ceret Morfològicament la comarca coincideix amb els cursos alt i mitjà del Tec, mentre que el curs baix d’aquest riu correspon ja a la comarca del Rosselló Els seus aproximadament 551, 85 km 2 , solcats com ja s’ha dit per una part del curs del Tec —el qual hi ha modelat una vall sovint encaixada i salvatge—, es troben limitats al sud per les muntanyes que…
Estratègies i consells per a fer bé els exàmens
Educació
Com s’han d’afrontar els exàmens Els exàmens són la manera més habitual que tenen els professors de comprovar si has complert els objectius de l’assignatura Però, a més dels exàmens, els professors poden fer altres tipus d’avaluacions com, per exemple, els treballs, el seguiment dels deures diaris, l’exposició a classe d’un tema, el treball en grup, etc Però cada tipus d’avaluació és diferent En aquest capítol, ens dedicarem específicament als exàmens Concretament, a una sèrie d’estratègies i consells útils, en major o menor grau, per a qualsevol tipus d’avaluació De segur que ja has fet…
forma sonata
Música
Model formal que fou hegemònic en la música instrumental del Classicisme i del Romanticisme i també molt present en la del segle XX.
S’estructura en dues parts tonalment complementàries, la primera formada per una exposició i la segona per un desenvolupament i una reexposició La forma sonata descriu l’organització d’un moviment que, i tot i la menció de la paraula ’sonata', pot formar part tant de sonates com de simfonies, trios, quartets, etc sonata També pot descriure un moviment independent, com per exemple una obertura o un poema simfònic Aquest model, els principis del qual foren adoptats per altres formes com el concert o el rondó, es caracteritza per unes articulacions formals molt acusades i un aprofitament…
Telecomunicacions 2017
Telecomunicacions
El mercat i la regulació La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència CNMC va aprovar el 21 de febrer un projecte de desregulació dels operadors mòbils virtuals OMV, que va entrar en vigor el 12 d’abril, amb un termini de sis mesos per tal que els OMV s’adaptin a la nova regulació Des del 2006, s’obligava els tres operadors de xarxa llavors existents –Telefónica, Vodafone i Orange–, a donar un accés raonable a les seves infraestructures mòbils, per a propiciar l’entrada en el mercat de nous operadors, com el quart operador amb xarxa pròpia Yoigo i els operadors que no disposaven d’…
Telecomunicacions 2014
Telecomunicacions
El 2014 va estar marcat, en primer lloc, per una nova concentració dels operadors de telecomunicacions, ja que Orange va comprar Jazztel Vodafone, Ono, i Telefónica, Canal+ en segon lloc, per la polèmica suscitada pel retard del Govern de l’Estat en la reassignació dels múltiplexs de televisió a causa del dividend digital en tercer lloc, per l’intens desplegament de la xarxa de fibra òptica, obviant l’estètica, a gairebé totes les ciutats, i, en quart lloc, per la consolidació internacional de Barcelona com un referent en l’àmbit de les ciutats intelligents, les comunicacions mòbils i la…
Sant Privat d’en Bas (la Vall d’en Bas)
Situació Aquesta església parroquial centra un petit nucli de cases que constitueixen el poble pròpiament dit, que es troba a 542 m d’altitud, a l’esquerra del Gurn, a l’inici del sector muntanyós, a la part alta de la vall Mapa 294M781 Situació 31TDG511668 Per anar-hi cal agafar la carretera de Girona o Olot per les Planes Poc després d’haver trobat a mà dreta la carretera que va a les Preses, a mà esquerra apareix la que va a Sant Privat, perfectament senyalitzada JVV Història El lloc de Sant Privat apareix documentat l’any 898 en un precepte del rei carolingi Carles el Simple, al qual, per…