Estratègies i consells per a fer bé els exàmens

Com s’han d’afrontar els exàmens ?

Els exàmens són la manera més habitual que tenen els professors de comprovar si has complert els objectius de l’assignatura. Però, a més dels exàmens, els professors poden fer altres tipus d’avaluacions com, per exemple, els treballs, el seguiment dels deures diaris, l’exposició a classe d’un tema, el treball en grup, etc. Però cada tipus d’avaluació és diferent. En aquest capítol, ens dedicarem específicament als exàmens. Concretament, a una sèrie d’estratègies i consells útils, en major o menor grau, per a qualsevol tipus d’avaluació. De segur que ja has fet molts exàmens al llarg dels anys que fa que estudies i deus haver experimentat que, si s’estudia bé un examen, sempre s’aprova. Així que els exàmens no t’han de fer por si estàs preparat per a fer-los. Per als professors és una manera de saber si has aconseguit els objectius, però per a tu també és una oportunitat per a demostrar el que saps i continuar millorant cada vegada més. Així, d’una banda, hi ha els continguts que aprens (de conceptes i de procediments), però, de l’altra, hi ha la teva motivació per a aprendre i tenir més i millors coneixements. Per això, la millor fórmula o estratègia per a afrontar els exàmens és estudiar, aprendre i tenir ganes de saber cada dia més. Això sí, no et pensis que amb una primera revisió ja n’hi haurà prou. Hauràs de revisar moltes vegades aquests materials, ja que, a mesura que vagis passant a cursos superiors, les proves et demanaran un esforç més gran (perquè hauràs de demostrar que has adquirit més i millors aprenentatges) i un major esforç de reflexió per millorar cada dia més. Per això, et presentem una sèrie d’estratègies i consells que pots posar en pràctica per a augmentar el teu rendiment en aquestes proves.

Quan ja estàs a punt per a estudiar, aprendre i assumir la responsabilitat del teu rendiment, t’has de preparar per als exàmens. Ara revisarem què has de fer abans, durant i després d’aquestes proves que la major part de vegades et fan posar molt tens.

Ho sabies?

Quan hagis d’estudiar, pot ser que no en tinguis ganes, que les classes et semblin avorrides, que no t’agradin tots els professors, etc. Però tot això serà anecdòtic si estàs convençut que vols estudiar i aprendre i que tu ets el responsable del teu propi aprenentatge (tant dels èxits com dels fracassos). Estudiar amb entusiasme incrementarà la teva capacitat de concentració, atenció, memòria i raonament, i tot això es reflectirà en un bon rendiment acadèmic. I una base important de tot el procés d’aprenentatge és la motivació o entusiasme.

Què s’ha de fer abans dels exàmens?

A més d’haver estudiat durant el curs mitjançant l’aplicació de les tècniques i les estratègies d’estudi que hem tractat en altres capítols d’aquesta obra, tal com hem dit, t’explicarem unes estratègies i et donarem uns consells que et seran molt útils en la fase prèvia als exàmens i que et poden ajudar a rendir més.

A continuació, et presentem una colla d’orientacions que cal seguir abans dels exàmens. Cal estar molt atent i reflexionar-hi:

• Has de distribuir d’una manera adequada el temps d’estudi. Per a això, has de tenir en compte els dies i les hores que tens disponibles per a preparar la matèria que correspongui. Et serà molt útil que et facis un horari per a cada assignatura amb el temps que dedicaràs als diferents temes i exercicis.
• Per tal de tenir un coneixement ampli de la matèria que s’avalua, t’has d’informar dels materials, dels llibres, de les guies, del dossier i de tota mena d’informació i bibliografia que el professor hagi recomanat a classe. Si és molt material, no t’espantis, revisa’l amb temps i escull el que et sembli més adequat. També pots consultar al professorat quin material és el més important per a l’examen.
• El dia abans de l’examen has de dormir entre 7 i 8 hores. Recorda que l’examen és una prova exigent que requereix que li prestis el màxim d’atenció, memòria i esforç. T’imagines que un jugador de futbol no descansés el dia abans de jugar un partit? Per molt bo que sigui, de segur que no faria un bon partit… En el cas de l’estudi passa el mateix. No val la pena dedicar les hores de la matinada a continuar estudiant, ja que això t’impedirà descansar i no et permetrà arribar en les millors condicions al moment de l’examen.
• Assabenta’t amb la màxima antelació possible de les característiques de l’examen. Com veurem més endavant, segons com sigui l’examen, aquest s’ha d’afrontar d’una manera o d’una altra. Per això, no oblidis mai preguntar com serà l’examen (tipus test, de preguntes llargues, oral…) i com el puntuaran.
• Durant els moments previs a l’examen, repassa d’una manera tranquil·la. Al llarg de les hores anteriors a un examen, no et pots aclaparar. Si, per exemple, tens un examen a la tarda i tens el matí lliure, dedica’t a repassar tranquil·lament el que ja has estudiat. No vulguis aprendre en les hores prèvies a l’examen el que no has après en mesos. És millor que consolidis el que ja has après mitjançant un petit repàs (per exemple, fent esquemes, elaborant preguntes o models d’exàmens amb els teus companys o companyes, etc.). Així que no estudiïs temari nou els últims dies!
• Repassa els continguts pràctics de l’assignatura. No oblidis que les assignatures, a més de la teoria, també tenen exercicis pràctics en els quals s’apliquen els continguts teòrics que has estudiat. Aquests exercicis també solen “caure” en els exàmens.
• Intenta revisar exàmens d’anys anteriors. Et serà molt últil perquè et servirà de repàs i per a entrenar-te en el tipus de preguntes que sol fer aquest professor. I qui sap si alguna d’aquestes preguntes et sortirà a l’examen!
• Prepara’t amb temps els materials necessaris per a fer l’examen. De la mateixa manera que és important saber amb antelació com serà l’examen, també és important saber quins estris necessitaràs per a fer-lo. Així que no siguis imprudent i si us deixen portar la calculadora per a un examen, no te l’oblidis a casa! El mateix diem per al tipus de bolígrafs, els regles, els llapis de colors...
• Tingues cura de la teva alimentació prèvia a l’examen. Com ja hem comentat, els exàmens són proves que exigeixen un gran esforç intel ·lectual i per a aconseguir el màxim rendiment és important haver-se alimentat bé durant les hores prèvies. Per tant, no oblidis fer un bon esmorzar i un bon dinar, combinant els diferents tipus d’aliments de la piràmide de l’alimentació per a dotar l’organisme de proteïnes, vitamines, hidrats de carboni, fibra, etc. i millorar així el teu rendiment.
• Molt important! Encara que hi ha aules que tenen rellotge, no t’oblidis de portar el teu. Disposar d’un rellotge durant l’examen et permetrà controlar-ne la durada i planificar el temps que tens per a dedicar-te a cada pregunta.
• No t’oblidis d’anar al lavabo abans d’entrar a classe a fer l’examen. Mai no se sap quan es pot tenir necessitat d’anar-hi, per la qual cosa és aconsellable que hi vagis abans de l’examen; així evitaràs la molèstia de no poder fer l’examen tranquil·lament o, fins i tot, d’haverlo de donar abans d’hora. A més, diversos estudis científics assenyalen que el relaxament fisiològic és beneficiós abans d’una situació que genera ansietat (com els exàmens). No obstant això, és normal que a causa dels nervis tinguis ganes d’anar al lavabo just en els moments previs a l’examen. Si et passa, intenta relaxar-te i no posar-te més nerviós, i de segur que quan comencis a contestar la prova te n’oblidaràs.
• Escull, si pots, el lloc on creguis que et sentiràs més a gust per a fer l’examen. Pot ser útil col·locar-te en un lloc que estigui ben il·luminat, que no hi hagi soroll, que no sigui de pas per als companys o companyes que s’aixequen per entregar l’examen, que no estigui a prop de companys o companyes que et puguin distreure…
• Les tècniques de relaxació prèvies a l’examen ajuden a combatre l’ansietat. Com ja hem dit en el tema de l’atenció, hi ha mètodes que ajuden a eliminar l’ansietat en els moments previs a la realització d’un examen. Per això, l’estona incòmoda d’esperar que els professors reparteixin els exàmens pot ser un bon moment per a posar en pràctica un mètode de relaxació com la respiració diafragmàtica o el mètode de Jacobson (repassa l’apartat dedicat a l’atenció).
• I, naturalment, abans d’un examen has d’estudiar.

Què s’ha de fer durant l’examen?

Després d’haver revisat i reflexionat sobre les activitats prèvies als exàmens, ara reflexionarem junts sobre el que has de fer durant l’examen.

Quan el professor t’hagi lliurat l’examen, és important que estiguis relaxat i, alhora, molt concentrat per tal d’afrontar la prova amb èxit. Primer de tot, no t’oblidis de posar el nom i escolta o llegeix les instruccions que et dóna el professor (per exemple: com s’han de contestar les preguntes, els punts que val cada una, si es descompta puntuació pels errors, etc.). És molt important que sàpigues el temps de què disposes per a fer l’examen i, si no el saps, no tinguis vergonya de preguntar-ho, ja que així podràs planificar correctament la resposta de cada pregunta.

Després que el professor hagi repartit els exàmens, hagi donat les instruccions oportunes i hagi dit que ja podeu començar, fes el següent:

• Llegeix molt atentament les preguntes de l’examen. Una de les claus de l’èxit per a aprovar els exàmens és precisament llegir (o escoltar si és un examen oral) detingudament les preguntes que et fan per poder planificar com les contestaràs. A mesura que les vagis llegint o escoltant, t’adonaràs de fins a quin punt saps les respostes i si pots tenir èxit en l’examen.
• Si tens la possibilitat d’elegir entre dues opcions d’examen, llegeix tranquil·lament totes les preguntes de cada opció i escull la que creguis que domines més. Si tens dubtes, no t’impacientis, però tampoc no pots perdre gaire temps escollint. Si cada examen té una pregunta principal, escull l’opció de l’examen que tingui aquesta pregunta més fàcil.
• Pensa en l’ordre en què contestaràs les preguntes i en el temps aproximat que dedicaràs a cada una per tenir temps de respondreles totes. Una estratègia molt útil és contestar primer les que saps més bé i deixar per al final les que trobes més difícils. Alhora, també és millor que facis al principi les preguntes que valguin més punts (ja que val més que no tinguis temps de fer les que en valen menys).
• Comença a contestar les preguntes una per una en l’ordre que creguis convenient. Intenta vèncer l’impuls de respondre ràpidament les preguntes, encara que les sàpigues perfectament, i dedica uns quants segons a pensar com les contestaràs. Aquest punt és molt important en el cas de preguntes llargues i que s’hagin de desenvolupar (escrites o orals). Pren-te uns quants minuts previs i fes un petit guió que t’ajudi a estructurar la resposta en introducció, desenvolupament i conclusió (has d’establir l’ordre en el qual contestaràs amb una petita introducció, amb les paraules o conceptes clau de la part del desenvolupament i amb les conclusions amb què acabaràs).
• Continua contestant la resta de preguntes i no t’oblidis de controlar el temps que dediques a cada una!
• Si veus que molts dels teus companys i de les teves companyes ja han lliurat l’examen, no et posis nerviós. Controla el temps que et queda i valora la quantitat de preguntes que encara has de contestar. Si ho fas de manera més lenta o més ràpida, no depèn del que fan els altres, sinó del temps que el professorat ha considerat adient per a fer l’examen. Pensa que alguns dels teus companys i companyes surten de l’examen perquè no han sabut respondre o ho han fet de manera impulsiva o incompleta.

Vigila! Durant l’examen et pot passar que pateixis l’efecte de la “ment en blanc” o la sensació de “tenir-ho tot a la punta de la llengua”. Això es coneix amb el nom de bloqueig mental.

Què s’ha de fer davant d’una situació de bloqueig mental?

Si lliures l’examen, no podràs tornar a l’aula. La clau és controlar l’estat d’ansietat. Per a això, hi ha diverses tècniques de relaxació que pots posar en pràctica mentre fas l’examen. Per exemple, tanca els ulls, pren aire lentament pel nas i concentra’t a omplir la part baixa dels pulmons; després, expulsa suaument l’aire per la boca. Repeteix la respiració tantes vegades com calgui. Això t’ajudarà a relaxar-te. Ho pots repetir les vegades que et faci falta. Quan hagis aconseguit relaxar-te una mica, llegeix una altra vegada la pregunta i anota en un paper les idees que et vinguin al cap. A partir d’aquestes idees, de segur que podràs començar a respondre la pregunta i, a mesura que t’adonis que l’estàs contestant, l’ansietat anirà disminuint.

També pot passar que el bloqueig mental t’hagi afectat només en una de les preguntes o en la resolució d’un problema específic. Llavors, respon la resta de les preguntes i, quan ho tinguis tot resolt, torna a la pregunta del bloqueig. Si ja ho has respost tot, excepte la pregunta en la qual t’has bloquejat, aprofita per repassar l’examen, revisar les teves respostes, corregir els errors d’accentuació i millorar la teva expressió. T’adonaràs que, quan arribis una altra vegada a la pregunta o al problema que no havies pogut fer, aniràs recuperant la informació, sempre que l’haguessis estudiat abans, naturalment.

Quan hagis contestat totes les preguntes, és important que disposis d’un temps extra al final de l’examen per a repassar totes les respostes (sobretot en els exàmens tipus test i de preguntes curtes). A vegades, un repàs final abans de lliurar l’examen et permet detectar un error i corregir-lo.

Què s’ha fer després dels exàmens?

Després de lliurar l’examen, ja has acabat el teu aprenentatge? La resposta, definitivament, és NO.

Quan hagis acabat l’examen i després que hagis descansat un temps i que tinguis els resultats, ha arribat el moment que t’avaluïs com a estudiant; és a dir, és el moment que reflexionis sobre com has estudiat i com has après. Independentment del resultat obtingut a la prova (la nota o qualificació) que et donarà el professor, pots aconseguir millorar el teu rendiment en els propers exàmens si dediques una estona després de fer-lo a analitzar com t’has comportat com a estudiant.

Algunes de les preguntes que et pots fer i que t’ajudaran a avaluar-te i a conèixer-te com a estudiant són les següents:

• He aconseguit el meu objectiu d’aprendre l’assignatura?
• Quines coses vaig fer en estudiar que em van servir per a aprendre més?
• Què vaig fer en estudiar que penso que m’ha funcionat poc a l’hora d’aprendre la matèria?
• La propera vegada que hagi d’estudiar per a un examen, quines coses de les que he fet repetiré? Quines coses faré de manera diferent?
• Quines preguntes de l’examen m’han sortit més bé? Per què?
• Quines preguntes de l’examen m’han sortit més malament? Per què? Què podria haver fet per tal d’evitar-ho?
• Vaig planificar bé l’estudi de l’examen? Hi vaig dedicar el temps suficient?

Amb les teves respostes a aquestes preguntes i les orientacions del professorat, podràs anar millorant la teva manera d’estudiar, el teu aprenentatge i, naturalment, les teves notes.

Així pots veure la utilitat dels exàmens tant per a tu com per als teus professors. Els exàmens no són una “trampa” o una “cacera”, sinó una manera de veure fins on has après. Per tant, has de prendre’t els exàmens amb tota la serietat que exigeixen, però sense caure en una ansietat exagerada, ja que et podries bloquejar, i la mateixa ansietat et pot treure hores i dies d’estudi.

Per acabar, recorda que els exàmens serveixen per a avaluar el teu aprenentatge, però aquest aprenentatge no s’aconsegueix en un dia o pocs dies abans de l’examen. El veritable aprenentatge comença des del primer dia de classe, ja que és un procés continu i de moltes setmanes de feina; aquesta feina pot ser més o menys relaxada, però ha de ser sempre constant.

Què és la metacognició?

La metacognició és el coneixement que tenim de nosaltres mateixos com a estudiants; és a dir, és el que sap l’estudiant sobre la seva pròpia cognició (activitats que es realitzen per a aprendre: abans, durant i després de les feines).

La metacognició ajuda a aconseguir l’èxit acadèmic, per la qual cosa cal que la practiquem.

La metacognició es posa en pràctica en tres fases:

• Planificació: abans d’estudiar.
• Control: mentre estudiem.
• Avaluació: després d’estudiar i quan ens hem examinat.

Com puc saber si practico la metacognició?

Ara et presentem una sèrie d’activitats que se solen fer per a aprendre. Pensa en el que fas habitualment i respon aquestes preguntes amb sinceritat. Per a cada pregunta indica (amb un nombre de l’1 al 5) amb quina freqüència fas cada una de les 20 activitats que es proposen.

5 - Sempre 4 - Moltes vegades 3 - Regularment 2 - Poques vegades 1 - Mai.

1. Ets conscient del que penses sobre l’activitat o el problema.

2. Comproves la feina a mesura que la fas.

3. Intentes descobrir les idees principals o la informació rellevant de la feina o activitat.

4. Intentes comprendre els objectius de l’activitat abans de posar-te a resoldre-la.

5. Ets conscient de quina tècnica o estratègia de pensament has d’utilitzar i de quan l’has d’utilitzar.

6. Identifiques i corregeixes els teus errors.

7. Et preguntes com es relaciona la informació important de l’activitat amb el que ja saps.

8. Intentes concretar què se’t demana a la feina.

9. Ets conscient de la necessitat de planificar el desenvolupament de la teva acció.

10. Quan has acabat l’activitat, ets capaç de reconèixer el que has deixat sense fer.

11. Reflexiones sobre el significat del que se’t demana en l’activitat abans de començar a respondre-la.

12. T’assegures d’haver entès el que has de fer i de com ho has de fer.

13. Ets conscient dels processos que utilitzes (de com i en què estàs pensant).

14. Fas un seguiment dels teus progressos i, si cal, canvies les teves tècniques i estratègies.

15. Utilitzes moltes tècniques de pensament o estratègies per a resoldre l’activitat o tasca.

16. Abans de començar a fer l’activitat, decideixes primer com l’abordaràs.

17. Ets conscient del teu esforç per intentar comprendre l’activitat abans de començar a resoldre-la.

18. Comproves la teva precisió a mesura que resols l’activitat.

19. Selecciones i organitzes la informació rellevant per a resoldre la tasca o activitat.

20. T’esforces a comprendre la informació clau de l’activitat abans d’intentar resoldre-la.

FONT: Martínez-Fernández, J.R. (2004). Concepción de aprendizaje, metacognición y cambio conceptual en estudiantes universitarios de psicología. Tesis doctoral: Universitat de Barcelona.

Ara suma totes les puntuacions que has obtingut en cada pregunta.

A continuació, t’indiquem com has d’interpretar la teva puntuació final.

Si has obtingut 62 punts o menys, vol dir que utilitzes molt poc la metacognició, i és molt important que la practiquis més sovint. Així que identifica totes aquelles activitats que has puntuat amb un 3 o amb menys de 3 punts i posa-les en pràctica.

Si has obtingut entre 63 i 82 punts, vol dir que saps com has d’utilitzar la metacognició, però encara pots fer un esforç per posar-la en pràctica més sovint. Identifica també les activitats puntuades amb 3 o menys punts. Si en alguna d’aquestes t’has valorat amb 2 punts o menys, és hora que hi reflexionis i facis canvis per tal d’incrementar aquest tipus d’activitat.

Si has obtingut 83 punts o més, FELICITATS, ets un estudiant que poses en pràctica la metacognició i de segur que les teves notes ho reflecteixen.

Practica-la i pren decisions per millorar.