Resultats de la cerca

Els acantocèfals són animals vermiformes paràsits que, en estat adult, viuen sempre en l’intestí de vertebrats El seu estudi és d’un gran interès pel fet que són agents causants de malalties d’animals tant silvestres com domèstics, i també, més rarament, de l’home La seva morfologia reflecteix una adaptació profunda a la vida parasitària i al seu microhàbitat entèric destaca, sobretot, la poca extensió dels sistemes muscular, nerviós, circulatori i excretor, com també la pèrdua completa del sistema digestiu L’organisme no és, doncs, sinó un sac pseudocelomàtic d’òrgans reproductors proveït d’…

Als «Colloquis» apareix una relació d’espècies de vertebrats del delta de l’Ebre i, de fet, constitueix, si no la primera, una de les primeres obres on es fa referència a la fauna d’un indret concret dels Països Catalans Jordi Vidal La teriologia és una ciència que podem considerar moderna als Països Catalans i, de fet, al conjunt de la península Ibèrica Així com la botànica té una llarga tradició, diguem-ne secular, la zoologia comença a desenvoluparse, amb una certa entitat, a les darreries del segle XIX i a principis del XX Les diverses branques de la zoologia han despertat l’interès dels…

Des de la publicació del volum Ocells de la Història Natural dels Països Catalans han passat més de vint-i-cinc anys, un període suficient perquè l’ornitofauna dels Països Catalans hagi experimentat canvis destacables En alguns casos es tracta de l’extinció local de les poblacions de determinades espècies en d’altres, de l’arribada de noves espècies que s’han establert o noves poblacions que han convertit espècies que abans eren més aviat escasses o rares en habitants habituals, o fins i tot, abundants Parallelament, determinats programes de conservació, mitjançant introduccions o…

Les comunitats de suspensívors sobre substrat rocós Llevat d’algunes comunitats de molluscs filtradors, que no tindrem en compte, les comunitats de suspensívors sobre substrat rocós estan situades en fondària Com que sovint es troben al límit de la fondària, on es pot fer un treball segur i efectiu amb escafandre autònom o per sota i tampoc no són mostrejables mitjançant dragues, aquests poblaments han estat molt poc estudiats Les descripcions de què hom disposa s’han realitzat mitjançant inventaris visuals efectuats en immersió o amb l’ajuda de submarins o vehicles de control remot En…

L’escassa presència humana permanent Les característiques climàtiques de l’alta muntanya menor pressió d’oxigen, temperatura més baixa, grau d’insolació més elevat i major aridesa, a més de ser causa d’una baixa productivitat biològica, en fan un hàbitat més aviat advers per als humans Si bé les zones de muntanya situades entre 2 500 i 5 000 m han estat ocupades des de temps remots, la seva densitat poblacional sempre ha estat baixa, ja que amb els seus minsos recursos només es pot sustentar un reduït nombre d’humans En l’actualitat els pobladors d’aquestes zones representen un petit…

Aigües fredes i poc mineralitzades Fora de les zones de neu permanent, l’alta muntanya és sovint un paratge ric en ambients aquàtics de notable singularitat A més de l’abundant precipitació en forma de pluja o de neu per l’efecte del relleu sobre la circulació de les masses d’aire, els tipus més freqüents de roques generalment ígnies, metamòrfiques o magmàtiques són prou impermeables i resistents a l’acció erosiva de l’aigua Així, l’aigua hi circula superficialment en forma de torrents i rierols i s’acumula a les concavitats i a les valls, donant lloc a la formació d’estanys L’origen i la…

De cara al vent i sota la neu La primera imatge que la idea d’alta muntanya suggereix és la feta de pics rocallosos, clapes de tarters, grans rasos herbats i, senyorejant-ho tot, la tossuda salmòdia del vent i la brillantor de les congestes La realitat és força més complexa, però cal admetre que el vent i la neu són factors importants de l’ambient dels grans cims i un dels principals condicionants del poblament vegetal Matisant més, el vent i la neu resulten decisius tant per excés com per defecte, i tant directament com a través de llur influència en altres factors Les grans muntanyes del…

Els boscos nebulosos, d’una importància capital en el cicle de l’aigua a escala mundial, són considerats avui dia com l’ecosistema més amenaçat de destrucció a causa dela forta pressió exercida per la humanitat i l’expansió agrícola Diversos països s’han compromès en la protecció d’aquests sistemes, si bé entre les figures legals de protecció que els afecten hi ha tota una gamma de varietat, que no sempre n’assegura una regulació satisfactòria Hi ha, en efecte, des d’àrees de…

El 22 de juliol de l’any 1650, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pau del Rosso Segles XVI – XVII, degà i canonge de la seu de Barcelona diputat militar Joan Pau de Lloselles i de Prats, donzell diputat reial Bernat Ferrer i Viladomar, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Jacint Sansa, canonge d’Urgell oïdor militar Lluís de Valencià, donzell oïdor reial Vicenç Ferriol, ciutadà honrat de Barcelona Tal com era costum, el dia 1 d’agost prengueren possessió dels seus càrrecs els nous diputats i oïdors, que el dia següentvisitaren el virrei…

El 31 de juliol de 1425 prengueren possessió dels seus càrrecs els següents diputats diputat eclesiàstic Felip de Malla Barcelona ~1380 – 1431, canonge de Barcelona diputat militar Joan Desfar, cavaller, senyor de Castellbell, Vacarisses i Rellinars diputat reial Narcís Miquel, ciutadà de Girona El 18 de desembre de 1425 prengueren possessió dels seus càrrecs els següents oïdors oïdor militar Bertran de Vilafranca, donzell de la vegueria de Montblanc oïdor reial Baltasar de Gualbes, ciutadà de Barcelona El 23 de febrer de 1426 prengué possessió del seu càrrec el següent oïdor eclesiàstic Joan…