Resultats de la cerca

Antecedents Per conèixer el període anterior a la invasió sarraïna i la consegüent ocupació del territori pels nouvinguts cal acudir, tant per al període prehistòric com per a l’històric, a les informacions que proporciona l’arqueologia, ja que el Bages apareix molt escadusserament en els textos històrics Però amb tot, hi ha algunes dades relatives al temps anterior a l’alta edat mitjana Encara que l’home ja habitava el Bages des del Paleolític Mitjà, a mesura que ens apropem a l’època romana les restes arqueològiques són més abundoses arriben al seu punt culminant en l’etapa ibèrica Sobre…

Els antecedents Molt poc es pot dir dels objectes d’orfebreria pertanyents a l’època comtal a Catalunya a partir de les obres que han arribat fins a l’actualitat No obstant això, se’n tenen referències a través dels documents més antics de les esglésies catalanes, en donacions d’objectes d’or i argent fetes pels fundadors o restauradors del culte cristià, en particular de creus i calzes L’acta de dedicació de l’església del monestir de Santa Maria de Ripoll, del 888, cita un calze i una patena d’or el testament de Riculf, bisbe d’Elna, atorgat el 915, dona notícia de dues creus d’or amb…

Lluís Domènech i Montaner 1850-1923 Coberta de L’Atlàntida , de Jacint Verdaguer, en l’edició impresa per l’Estampa de Jaume Jepús el 1878 BC El segle XIX va ser a tot Europa i Amèrica, com també a Catalunya, molt pròdig en tota mena de canvis en allò que es refereix a les tècniques d’impressió aquestes transformacions, sumades a les diferents opcions estètiques, acabarian tenint una innegable repercussió en les formes adoptades pels artistes Si abans d’aquella centúria només existia el llibre tipogràfic, amb illustracions xilogràfiques o calcogràfiques, a final de segle el desenvolupament…

Orla i caplletra amb la imatge de la construcció d’una església del foli 113v del Pontifical de Pierre de la Jugie , datat el 1350 i encarregat per l’arquebisbe de Narbona del mateix nom TCN – JMColombier/Ville de Narbonne Una mirada a la illuminació italianitzant de la darrera part del regnat de Pere el Cerimoniós –abans de l’esclat del gòtic internacional, durant els mandats de Joan I i Martí l’Humà– confirma un trencament dels lligams directes amb la pintura d’Itàlia Les influències italianes es filtraren a partir d’aleshores a través de mestres catalans locals, i això conduí a una major…

Història La situació Pla de la ciutat de Vic amb els edificis romànics assenyalats Informació A Pladevall - J Vigué En refer-se la ciutat després de la reestructuració de Guifré el Pelós, el sector alt, on les restes arqueològiques que van apareixent revelen una ocupació en època romana, i una segona, ben documentada, a partir del segle IX, devia quedar com una fortalesa, refeta aprofitant els enderrocs de la ciutat, abandonada, almenys després de la destrucció d’Aissó Aquesta fortalesa es degué organitzar entorn de l’antic temple romà anomenat des del final del segle X turris…

Conquesta i repoblació a l’alta Noguera Vista aèria del castell d'Alòs, conquerit als àrabs a l'inici del segle XI pel comte Ramon Borrell I de Barcelona, tutor d'Ermengol II d'Urgell Més tard, el 1058, fou infeudat al magnat Arnau Mir de Tost ECSA - M Catalán El primer capítol —i el més important— de la conquesta i la repoblació de la contrada de l’alta Noguera s’inscriu en les gestes i l’acció del cavaller urgellità Arnau Mir de Tost, que fou vassall i puntal en tot moment de la política expansionista dels comtes i els bisbes d’Urgell En el moment de la seva majoria d’edat, el 1018-19, a la…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives “Biografies catalanes Sèrie històrica”, núm 1, Barcelona 1965 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Dels visigots als catalans , 2 vols, Edicions 62, Barcelona 1969 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La pre-Catalunya segles VIII-XI , dins Història dels catalans dir F Soldevila, ed Ariel, Barcelona 1970, pàgs 601-991 Adell i Gisbert, Joan-Albert Notes entorn de Santa Fe dels Solers ,…

Situació Una vista del poblat excavat fins ara amb tres zones ben delimitades habitatges, necròpolis i l’església de Sant Pere J Pagans-TAVISA Un dels primers fets remarcables d’aquest poblat el constitueix la seva situació tan estratègica des del punt de vista geogràfic un meandre del riu Ter que forma una península allargassada i encimbellada, proporcionant espai suficient per a viure-hi i cultivar-hi, a més d’una fàcil defensa Des d’aquí hom controla, d’una banda, el curs del Ter que dona accés a les terres gironines D’altra banda, és una immillorable fortalesa natural enmig de la Plana de…

Situació Un aspecte de l’exterior d’un dels murs de l’església F Tur L’església de Sant Pere de Ripoll es troba al centre de la vila del mateix nom, a tocar del monestir de Santa Maria, a la plaça del monestir, i ocupa els baixos de l’edifici de l’actual Museu-Arxiu Folklòric Mapa 256M781 Situació 31TDG332726 Història El primer document que dóna coneixença de l’existència del monestir de Ripoll és la deixa que el 2 de desembre de 880 feu el pròcer Ariolf de diferents possessions de la vall de Brocà, a les viles de Cerdanyola, Cosp, Riutort i Brocà " a la casa de Santa Maria del monestir de…

Situació Petit monestir, inicialment creat per ésser una casa benedictina, bé que transformat aviat en una canònica o casa de clergues regulars, situat en una petita vall per on discorre l’aigua d’Ora, afluent del Cardener, encaixonada pel l’estret de Valielles al cantó de tramuntana i les encinglerades altures del Travil i de Busa a migjorn Forma part del reduït enclavament de Valielles, segons consta en mapes de l’any 1925, guardats a l’Institut Cartogràfic de la Generalitat de Catalunya, en els quals consta clarament que pertany, juntament amb l’església i terres veïnes, al municipi de…