Resultats de la cerca

Antoni I de Caupena —fill d' Aliot de Caupena , coper del rei de Sicília Martí el Jove— esdevingué senyor d’Egina i de Piada ~1402-1418 probablement pel seu suposat matrimoni amb la filla i hereva de Joan Frederic d’Aragó El succeí en la senyoria d’Egina el seu fill Aliot de Caupena 1418-40, i a aquest, un fill illegítim, Antoni II de Caupena 1440-51, que es casà amb una filla adoptiva del duc d’Atenes, Antoni I Acciaiuoli En morir sense fills 1451, la senyoria d’Egina passà a Venècia La senyoria de Piada fou heretada per l’oncle d’Antoni II de Caupena, Arnau Guillem de Caupena…

De família noble aragonesa, fou secretari de Ferran II de Catalunya-Aragó, abraçà la vida eremítica a Montserrat 1480-81 i esdevingué superior dels ermitans 1482 traduí per a ells del llatí a l’aragonès el tractat De religione 1489 Interessat pel lullisme, es relacionà amb Arnau Descós i Pere Deguí Enviat per Ferran II a la cort de França per gestionar-hi la devolució dels comtats de Rosselló i de Cerdanya 1486-87, hi conegué Francesc de Paula i ingressà a l’orde dels mínims 1491, orde que introduí després a la corona catalanoaragonesa A petició dels mateixos monarques, Alexandre…

El poble de l’Espluga de Lavansa, lloc actualment abandonat del tot, és escassament documentat En el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell apareix el topònim Spelunka com a parròquia de la vall de Lavansa En un document del 1082, en el testament d’Arnau, fill de Mir, s’esmenta com a deixa un alou de Espulga , que cal identificar com l’Espluga El castell de l’Espluga no és documentat fins al principi del segle XIV L’any 1313 Ot de Montcada, com a tutor de Pere Galceran de Pinós, reclamava al comte d’Urgell la potestat sobre una sèrie de castells i llocs de la vall…

El lloc d’Hortons ja és documentat des del segle X El mot bastida no li fou afegit fins a una data més tardana, possiblement l’inici del segle XIII El 1228 el castell d’Hortons el document explicita que era de construcció recent fou lliurat per Arnau de Castellbò i Roger Bernat de Foix en feu perpetu a Bernat de Vinchera Igualment fou objecte de permuta en el pariatge del 1278 La bastida d’Hortons fou part integrant del vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellciutat Actualment no hi ha restes perceptibles de la construcció en el poble Tanmateix, hi ha diverses cases amb…

Aquesta església és documentada l’any 1093, en què rebé un legat d’un modi per a la illuminació del seu altar, encara que el lloc, i més concretament el seu castell, és documentat uns anys abans, el 1091 En el testament de Ferrera de Montferrer, del 1125, que deixà el castell de Montferrer al seu marit i, després d’ell, al seu fill, s’esmenten els clergues de Sant Vicenç El lloc i el castell de Montferrer passaren a l’església d’Urgell al principi del segle XIII, amb les deixes d’Arnau de Castellbò a favor de la Mitra, possessió que mantingué fins al segle XIX L’església…

Aquest casal era situat a la riba esquerra de la riera d’Osor, en un petit coll sobre l’antic mas Feixiques El topònim de Mansolí apareix documentat en diverses ocasions al llarg del segle XI El 1038 es fa esment de la “parrochi Sancta Maria de Mazulino” Segons P Català, la parròquia degué de donar el nom a la domus que tenia la família Mansolí Al llarg del segle XIII apareixen documentats tot un seguit de membres d’aquesta nissaga El 1202 Arnau de Mansulino el 1228, Agnès i Albert el 1281, Guillem, etc El 1408 marca el final d’aquest llinatge amb la figura de Francesc Mansolí…

No disposem de notícies documentals directes que facin referència a aquesta església, encara que hi ha la possibilitat que fos una de les esglésies edificades al terme del castell de Llordà i d’Isona suposadament donades, l’any 973, pel comte Borrell II i el seu germà Guifré, al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles Aquest document ha estat qüestionat per F Udina, que el considera fals També podria ser una de les esglésies del terme del castell de Llordà que Arnau Mir de Tost deixà en el seu testament del 1071 a Sant Sadurní de Llordà De la capella de Sant Andreu, situada en un…

En la venda que l’any 1055 el comte Ramon V de Pallars feu a Arnau Mir de Tost de quatre dels castells més emblemàtics de la Conca de Tremp, es fa referència al castell de Rocha Espana com a afrontació septentrional dels territoris dels castells d’Orcau i de Basturs, “ quia ambo collaterantur et sociantur ” No tornem a trobar aquesta denominació en cap document posterior, però en els fogatjaments generals del 1365-70 i 1381 figura el lloc de Rocaespana al costat del de Carreu en mans d’un mateix feudatari i amb un còmput unitari de focs, per la qual cosa el castell homònim, si no…

El terme de Vilardell es troba esmentat per primera vegada el 998 El 1075 apareix el lloc i la vila anomenats de Vilardell El senyor d’aquest castell al segle XIII era Arnau de Sant Lleïr com a feudatari de Guilleuma de Montcada El terme, als segles XIV i XV, era de 6 a 8 focs El fet de tenir tan pocs focs provocà diverses agitacions per part del senyor de Montclús, que pretenia reduir aquest castell a quadra, la qual cosa s’esdevingué durant l’època moderna Als segles XV i XVI n’eren els senyors la família Soler, el quals emparentaren amb els Cahors de Perpinyà Aquests el…

El castell de l’Ametlla fou conquerit vers mitjan segle XI per Arnau Mir de Tost, en el mateix moment que els castells d’Oroners i de Sant Oïsme, que a l’origen foren considerats del terme de la vall d’Àger Tanmateix, una de les primeres referències documentals de l’església parroquial de Santa Maria la proporciona una butlla de confirmació de béns del papa Alexandre III, atorgada l’any 1162 a la canònica de Sant Pere d’Àger entre les propietats de l’esmentada abadia, hi figura l’ecciesiam de Mindula , la possessió de la qual tornà a ser ratificada en una altra butlla papal l’any…