Resultats de la cerca
Es mostren 5911 resultats
Robert Fizdale
Música
Pianista nord-americà.
Estudià a la Juilliard School amb Ernest Hutcheson Formà duo amb el pianista Arthur Gold, amb qui tocà per primera vegada en públic a la New School for Social Research de Nova York el 1944, amb un programa de música contemporània que incloïa obres de John Cage El 1946 actuaren al Town Hall de la mateixa ciutat nord-americana Realitzaren diverses gires internacionals i tocaren peces que escriviren especialment per a ells alguns compositors com ara S Barber, N Dello Joio, D Milhaud, G Auric, F Poulenc, G Tailleferre, H Sauguet, N Rorem, V Thomson i V Rieti També estrenaren obres…
Alexandre Uninski
Música
Pianista rus naturalitzat nord-americà.
Inicià estudis al Conservatori de Kíev i, en esclatar la Revolució Russa, abandonà el seu país i els continuà a la capital francesa, a la classe de Lazare Lévy L’any 1923 oferí tres concerts que el donaren a conèixer en l’ambient parisenc i el 1925 inicià la seva carrera internacional com a concertista, que el portà a diversos països d’Europa i Àsia i als Estats Units L’any 1932 guanyà el Concurs Internacional de Piano F Chopin a Varsòvia Al principi de la Segona Guerra Mundial s’allistà a l’exèrcit francès, però el 1941 se n’anà a l’Amèrica del Sud, on aconseguí èxits importants…
Jascha Horenstein
Música
Director d’orquestra ucraïnès naturalitzat austríac i, posteriorment, nord-americà.
Estudià música a Viena amb J Marx i F Schreker El 1928 fou nomenat director de l’Òpera de Düsseldorf, on el 1930 dirigí Wozzeck , d’A Berg, sota la supervisió del mateix compositor Amb l’adveniment del nazisme fou obligat a abandonar el seu càrrec i es traslladà als Estats Units, on, després d’haver-se naturalitzat nord-americà 1940, continuà la seva carrera com a director Actuà arreu del país i, després de la Segona Guerra Mundial, compaginà la seva tasca com a director operístic i de concerts als EUA amb freqüents actuacions a Europa El 1951 dirigí a París l’òpera La casa dels…
regla de l’àrea
Transports
Conjunt de condicions a complir per tal que la combinació d’un buc i d’una ala, en règim supersònic, tingui resistència aerodinàmica mínima.
Aquesta regla, establerta per Richard T Whitcomb el 1953, indica que l’àrea de les diferents seccions del conjunt buc-ala, perpendicularment a l’eix de simetria, ha de variar al llarg del dit eix de manera suau i contínua Hom explica aquesta regla tenint en compte que el flux aerodinàmic a l’entorn d’un conjunt buc-ala és semblant a l’existent a l’entorn d’un cos de revolució amb la mateixa distribució longitudinal d’àrees La resistencia aerodinàmica d’un tal cos de revolució serà mínima si d’una secció a l’altra varia molt poc Així, doncs, un buc projectat seguint aquesta regla tindrà una…
Gewandhaus de Leipzig
Música
Societat de concerts fundada a Leipzig el 1743.
Del 1781 al 1884 utilitzà com a seu una antiga casa de robes, de la qual prengué el nom Aquest darrer any es construí un magnífic edifici que acollí la societat fins el 1944, que fou destruït La nova Gewandhaus, impulsada pel director Kurt Masur 1970-96 i que portà l’orquestra de la societat arreu del món, s’inaugurà el 1981 les condicions acústiques en fan una excellent sala d’enregistrament Als concerts de la Gewandhaus han actuat i dirigit els més prestigiosos músics, des de WA Mozart 1789 i KM von Weber 1813 fins a F Mendelssohn, el director que configurà la institució…
tenuto
Música
Indicació d'articulació, derivada del participi del verb italià tenere ('tenir, portar, mantenir') i sovint escrita en la forma abreujada (ten.), que prescriu que després o en meitat d’un passatge en el qual la durada de les notes ha estat escurçada cal donar a la nota o les notes afectades pel tenuto el seu valor complet.
Per exemple, en el primer moviment de la Sonata Hob XVI/23 de FJ Haydn, les notes de la part de baix dels compassos 33-37 porten signes de staccato La indicació tenuto del compàs 38 assenyala que, a partir d’aquell moment, cal respectar la durada íntegra de les notes de la mà esquerra De vegades, el tenuto pot implicar un matís agògic en la Masurca , opus 17, núm 4, de F Chopin la indicació ten apareix sobre notes llargues que venen a continuació de grups de notes ràpides, la qual cosa suggereix una certa retenció del tempo , en el marc d’una interpretació rubato En Sursum…
Les frankeniàcies
Aquesta família, pròpia de les regions temperades i subtropicals, comprèn quatre gèneres i unes 90 espècies, herbàcies o subarbustives, de port ajagut i de tiges que creixen molt juntes Les frankeniàcies es troben als sòls salins i solen tenir les fulles menudes, de marges corbats i vestides d’una pilositat densa Les flors són hermafrodites Els sèpals, en nombre de quatre a sis, estan llargament soldats, mentre que les peces de la corolla, en igual nombre, són lliures L’androceu és constituït per sis estams i el gineceu per un sol pistil que dóna lloc a una càpsula L’espècie més comuna als…
Ricard Adalid i Blach
Cinematografia
Actor de cinema.
En acabar la Guerra Civil Espanyola s’exilià a Mèxic Esdevinguè un actor secundari força actiu i molt versàtil Debutà a El cementerio de las àguilas 1938, del cineasta Luis Lezama D’entre els films més interessants de la seva trajectòria, cal esmentar Yolanda 1942, dels cineastes Manuel Reachi i Dudley Murphy Hipólito el de Santa 1949, de F de Fuentes La malcasada 1950, de José Díaz Morales Amor perdido 1950, de M Morayta María Cristina 1951, de R Pereda Los tres amores de Lola 1955, de René Cardona Locos peligrosos 1957, de F Cortés Café Colón 1958, de Benito…
,
Mickey Rourke
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Aconsellat per Arthur Miller, es traslladà a Hollywood on, amb Rumble Fish 1983, de F F Coppola, es convertí en actor de renom Posteriorment, ha protagonitzat, entre d’altres, The Year of the Dragon 1985, de M Cimino 9 1/2 Weeks 1985, d’A Lyne Homeboy 1988, de M Seresin Francesco 1989, de L Cavani Wild Orchid 1990, de Z King Desperate Hours 1990, de M Cimino White Sands 1992, de R Donaldson FTW 1994, de M Karbelnikoff Exit in Red 1996, de Y Bogayevicz Bullet 1996, de la qual fou coguionista, de J Temple The Rainmaker 1997, de FF Coppola Out in Fifty 1999, de B Christopher i S Leet Animal…
George Lucas
Cinematografia
Realitzador i productor cinematogràfic nord-americà.
Autor de diversos curt-metratges i collaborador de FF Coppola, dirigí THX 1138 1971, American Graffitti 1973 i l’epopeia espacial en tres parts Star Wars També ha produït la trilogia sobre el personatge d’Indiana Jones dirigida per Steven Spielberg i la sèrie televisiva Propietari de l’empresa d’efectes especials Industrial Light & Magic, ha aplicat la seva filosofia de l’espectacle a Willow 1987, sense, però, renunciar a incursions de prestigi en films de Coppola, Scharder o Kurosawa Després d’alguns anys consagrat a la tasca de productor cinematogràfic,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina