Resultats de la cerca

La magnitud aparent de Neptú és de 7,7 per tant, no s’observa a ull nu Vist a través del telescopi, apareix com un disc blau verdós de 2,4' de diàmetre L’òrbita de Neptú, quasi circular, té un semieix major de 4504 milions de quilòmetres 30,11 UA i el seu període orbital és de 164,8 anys Amb un diàmetre de 24764 km i una massa 17,15 vegades la de la Terra, Neptú té la densitat 1,638 gr/cm 3 més gran de tots els planetes anomenats gegants, la qual cosa sembla indicar que, en la composició de Neptú, hi intervenen una quantitat important d’elements pesants del mateix tipus que els que…

Molts dels seus llibres tenen doble versió catalana i castellana A dos anys es traslladà a Barcelona amb la seva família, que visqué uns anys a les barraques de Montjuïc, i posteriorment es traslladà al grup de Cases Barates Eduard Aunós, al barri de Cantunis, d’on tragué gran part del material de la seva obra i on residí fins a la mort El 1939 hagué de deixar l’escola i començà a treballar en oficis diversos Autodidacte, començà a publicar els anys cinquanta, en què també s’inicià com a periodista Feu de la immigració a Catalunya dels anys 1950-70 matèria d’una literatura amb un clar esperit…

La toxoplasmosi és una malaltia infecciosa d’origen parasitari causada pel protozou Toxoplasma gondii , relativament difosa, però que sovint passa desapercebuda a causa que els símptomes que es manifesten en l’infant gran o en l’adult són escassos i poc específics El contagi es pot produir per la ingestió de fruita, hortalissa o verdura crua, no rentada, que continguin quists del paràsit causal procedents de matèries fecals de gats o d’altres felins infectats per la ingestió de carn crua o mal cuita procedent d’animals infectats, ja sigui bestiar vacu, oví o porcí, i menys habitualment per…

Tipus i gravetat Els traumatismes , és a dir, les lesions causades per l’impacte del cos contra un objecte extern o per un moviment de gran acceleració, poden afectar diversos òrgans i poden ésser de molt diversa gravetat, segons la intensitat i la localització Els traumatismes localitzats en les extremitats o els de poca intensitat, solen ésser els més lleus Els de menor intensitat, que són els més freqüents, afecten només les capes més superficials del cos i produeixen contusions i ferides Quan el traumatisme ja és més intens, la seva força es pot transmetre i afectar les…

Definició És anomenada fimosi l’estretor de l’obertura del prepuci —l’embolcall de pell que cobreix l’extrem del penis o gland en el cas contrari es tracta d’una veritable fimosi Causes i freqüència La fimosi se sol manifestar des del naixement, per bé que en la majoria dels casos no constitueix un veritable trastorn sinó una variant del desenvolupament normal de les estructures penianes Durant el període fetal, la pell del gland i la de la paret interna del prepuci es troben unides i, si bé la separació en dues capes diferenciades ja ha començat en el moment del naixement, en…

A la conca pirinenca la superseqüència juràssica comprèn l’interval de temps Hettangià superior-Berriasià, és a dir, que se situa entre els 213-206 milions d’anys i els 138 milions d’anys Hi han estat descrites onze seqüències deposicionals d’ordre menor, separades per discontinuïtats sedimentàries, entre les quals cal destacar les situades al sostre del Toarcià i a la base de l’Oxfordià, que permeten separar el Juràssic inferior o Lias, el Juràssic mitjà o Dogger i el Juràssic superior o Malm Les seqüències deposicionals del Juràssic inferior o Lias Igual que al marge oriental d’Ibèria, el…

Els constituents inorgànics dels sòls L’origen dels constituents inorgànics del sòl Els materials de tipus inorgànic que formen la fase sòlida del sòl són constituïts per silicats, òxids i hidròxids metàllics en determinats casos per aluminosilicats amorfs i en d’altres per carbonats o sulfats més rarament hi ha clorurs, fosfats o sulfurs Les proporcions relatives en què es presenten els diversos minerals varien en funció del tipus de material a partir del qual s’ha desenvolupat el sòl, i dels processos edafogenètics actuants En els sòls dels Països Catalans els carbonats tenen un paper…

El plàncton marí El plàncton és el conjunt d’organismes que viuen en suspensió a l’aigua Encara que alguns tinguin moviment propi, el moviment passiu provocat pel desplaçament de l’aigua és sempre més important El component algal del plàncton, anomenat fitoplàncton, és constituït per algues unicellulars, que poden ser lliures o poden formar colònies Els organismes més abundants del fitoplàncton marí són les diatomees o bacillariofícies, les dinofícies, les coccolitoforals haptòfits, alguns altres grups de flagellats i, ocasionalment, cianofícies Tots són autotròfics, és a dir, utilitzen l’…

S'obren per un ostíol apical i si hom els esclafa deixen anar una polseguera d’espores Són molt comuns i creixen en hàbitats molt variats No són comestibles, llevat dels exemplars joves

Disposició de les grans unitats litològiques del Triàsic a la vora oriental d’Ibèria i les illes Balears La intercalació de nivells carbonàtics marins i els seus atasconaments cap a la Meseta, intercalats entre terrenys rojos continentals, reflecteixen les diferents transgressions que se succeïren i la disminució del caràcter marí del conjunt del Triàsic de les illes Balears cap a la Meseta Servei de Fotografia/CBM, original de l’autor, a partir de materials diversos Al marge oriental d’Ibèria els terrenys d’aquest cicle afloren en força bones condicions i han estat especialment ben estudiats…